L'ozó i el forat negre

David Craven Lamote de Grignon és amic meu. Mig en broma o mig ell sabrà, em va demanar, d’això fa molt, d’escriure un article sobre el mosquit tigre i el forat negre. Encara el veig riure. No era una petició musical tot i que el tigre tocava el flabiol i el forat estava de moda. Ara, del mosquit quasi no se’n parla perquè, aquest, el tigre, posa les larves en remull.

Quan les basses s’assequen, degut a la forta insolació, i els recipients de reg per immersió no els hi arriba l’aigua, encara que omplim plats i galledes, el cultiu larvari no progressa i les larves es moren. De moment, ja tenim solucionat el problema del mosquit tigre, sense haver tingut que enviar-lo a cap forat negre.

Els altres forats que no són el negre, que hem provocat en la capa d’ozó de l’atmosfera, són els que, sense pretendre-ho, ens han lliurat del mosquit tigre.

L’ozó, O3, contingut de forma lliure en  l’alta atmosfera (estratosfera), entre 15 i 35 km d’alçada, és el millor protector de les radiacions ultraviolades del sol. No es ven a les farmàcies i es regenera de forma lenta. Més del que nosaltres triguem a fer-lo desaparèixer amb les emissions de gasos nocius. En poques paraules, ens estem carregant el filtre solar del planeta. Un llegat massa feixuc per les futures generacions.

Les centrals elèctriques, la calefacció de les cases on vivim, els cotxes i els avions amb què viatgem, les fàbriques on es fan els productes que comprem i les granges que produeixen els aliments de què ens nodrim, tot plegat contribueix a provocar el canvi climàtic amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle que deixem anar a l’atmosfera.

En el Protocol de Montreal es va signar per reduir l’ús dels gasos destructors de la capa d’ozó (CFC) i gasos refrigerants tipus R-12, por altres menys contaminants tipus R- 410 i eradicar-los per complert posteriorment. D’altres protocols o cimeres com la de Kyoto, es calcula que cap el 2050 es pot haver restablert la capa d’ozó, si són seguits per tots els països del món.

El principal gas d’efecte hivernacle que produeix l’activitat humana és el diòxid de carboni (CO2), que suposa el 82% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea. El diòxid de carboni es produeix quan es cremen combustibles fòssils: carbó, petroli o gas natural. Els combustibles fòssils segueixen sent la nostra principal font d’energia: es fan servir per produir electricitat i calefacció i per fer anar els cotxes, els vaixells i els avions.

Altres gasos d’efecte hivernacle generats per l’activitat humana són el metà i l’òxid nitrós, que són part dels gasos invisibles produïts pels abocadors, les explotacions ramaderes, el conreu de l’arròs i determinats usos agrícoles de fertilització. També fabriquem artificialment altres gasos com ara els anomenats fluorats, que es fan servir en els sistemes de refrigeració, en l’aire condicionat i fins i tot en el calçat esportiu. Si s’escapen dels aparells o si els aparells no són reciclats com Déu mana un cop han deixat de fer servei, els gasos fluorats arriben fins a l’atmosfera.

El canvi climàtic ja és aquí. Des de 1850 la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat en 0,76ºC. A Europa ha pujat encara més, gairebé 1ºC, i els augments més ràpids s’han produït en els últims trenta anys. El ritme d’increment de la temperatura ha passat del 0,1ºC per dècada dels últims 100 anys al 0,2ºC de l’última dècada. Segons els experts, la temperatura mitjana mundial seguirà augmentant entre 1,8ºC i 4ºC més al llarg del segle i fins i tot podria arribar als 6,4ºC. I això són només prediccions força prudents.

Tot i que la ciència ja no discuteix els efectes del canvi climàtic, aquesta considera que els forats de la capa d’ozó de l’atmosfera només són una de les causes. Les cimeres que han tingut lloc a nivell planetari per trobar solucions només han convençut els països poc contaminants. Les grans potències com Russia, Estats Units i sobretot la Xina han reclamat una quota més baixa per ser els de més alt consum. Les negociacions, entre ells, han estat determinants. Ara, fa només unes hores, el president Barak Obama ha presentat una moratòria que tendeix-hi a eliminar les emissions de monòxid i diòxid de carboni als Estats Units per d’ací a quinze anys.

Els casquets polars s’estan fonent any rere any. Les glaceres estan desapareixent arreu del món. Puja el nivell del mar al doble de velocitat que fa cinquanta anys.  En fondre’s la immensa capa de gel de Groenlàndia es perden cada any 100.000 milions de tones de gel i això fa que augmenti encara més el nivell del mar. El canvi climàtic farà que augmenti la virulència o la freqüència d’inclemències meteorològiques com ara temporals, inundacions, sequeres i onades de calor. A mesura que va augmentant l’escalfament global es fa més palès que a gran part del continent augmentarà la freqüència i la virulència de les inundacions. L’aigua ja escasseja a molts indrets del món. Si la temperatura mundial supera en 2,5ºC els nivells preindustrials, és a dir, prop d’1,7ºC per sobre del nivell actual, hi haurà probablement de 2.400 a 3.100 milions de persones arreu del món que no tindran prou aigua. La producció d’aliments disminuirà. Pot ser que s’acabin escampant fora de les zones endèmiques malalties tropicals. Les onades de calor seran freqüents. La migració turística es farà cap a altres regions on no faci tanta calor. Un estudi, fins i tot, arriba a la conclusió alarmant que el canvi climàtic podria provocar l’extinció d’un terç de les espècies de la Terra cap a l’any 2050. Mamífers i aus de zones polars com ara óssos, foques, morses i pingüins són especialment vulnerables. El canvi climàtic podria provocar conflictes regionals, fam, penúries i desplaçaments de refugiats si escassegen els aliments, l’aigua i les fonts d’energia

Algunes tempestes amb fort aparell elèctric generen ozó i l’alliberen en petites quantitats a l’atmosfera. Bàsicament, l’ozó es concentra en dos estrats de l’atmosfera: en la capa més baixa (troposfera) actua com un contaminant (ozó dolent) que es forma a través de reaccions en les quals intervenen substàncies emeses pel trànsit, la indústria i la vegetació; i en l’estratosfera on es troba en concentracions molt superiors i s’origina a partir de la radiació solar (ozó bo); el seu efecte és beneficiós, i és el responsable de filtrar, com hem dit, la radiació ultraviolada-b, perjudicial pels éssers vius, evitant que arribi a la superfície terrestre.

Resulta imprescindible que tot el que fem per possibilitar la regeneració de la capa d’ozó malmesa es basi, no només en no fer servir els gasos que li són perjudicials, sinó en trobar l’equilibri entre l’ozó troposfèric i l’estratosfèric. Una mesura a prendre per tots aquells països del planeta, sense exclusió i el més aviat possible. Si no volem enviar a la humanitat per un forat negre sense retorn.