Eleccions 27-S

Reflexions post escrutini

Eleccions 27-S. Eix

Eleccions 27-S. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Amb els sondejos d’opinió en dansa i quan l’escrutini provisional encara no havia començat; en aquell moment que tots es donen per guanyadors, cosa que mai no he entès, els petits es dedicaren a dir fàstics dels grans, a criticar el malament que ho havien fet i com se sentien de perjudicats. Mentre uns estaven disposats a donar el seu suport, uns altres deien que de cap de les maneres i els de més enllà que estarien disposats a parlar. O sigui, vaig entendre que alguns tenien la intenció de sumar i altres de restar.

Amb els “peperos” relegats a l’ostracisme, es veia venir, més enforfollats, esmaperduts i soperes que mai, les noves generacions de la dreta revisionista havien arreplegat els vots dels seus progenitors polítics.

M’he escalfat el matí pensant si la UEFA posaria, tractant-se de futbol, algun impediment per fitxar fora de temporada? És una idea! Si, ja ho sé, quan en dones, deixen de servir.

I és que aquesta regla de repartiment d’escons, que en diuen D'Hondt, mai no l’he acabat d'entendre. Bé. La formació guanyadora de les eleccions autonòmiques, no plebiscitàries, que semblaven un referèndum, com el que no ens varen deixar fer i ja en portem dos, té més parlamentaris sense sumar que qualsevol altre. No és cert? Vull dir que, sols solets, podrien governar.

Constituït el Parlament tindrem polítics amb ofici amb una mitjana prou jove per no dir que comencen a ser vells. Fixin un detall. En campanya, s’han vist pasquins on es llegia: Els joves anem més lluny. Entenc que a la CUP no li devia fer massa gràcia.

Parlàvem de tenir. Tindrem parlamentaris sense ofici polític acreditat, sense experiència i d’una envejant joventut. Tindrem nouvinguts a la política que mai no han fet de polítics. I per damunt de tot, o sigui, per acabar-ho d’amanir, tindrem un arc parlamentari amb una formació i un nivell d’estudis adients amb la classe política. És a dir, més aviat fluixets.

Crec que, a hores d’ara, uns quants de vostès ja m’hauran maleït. I m’importa un pebre, com tota la resta. Jo l’únic que vull veure és la independència del meu país i la seva llibertat.

En aquests comicis, algun partit ha intentat recordar-nos una frase pronunciada pel mestre Mandela, en la que deia: S'ha de votar amb l’esperança, no pas amb la por. Estic plenament d’acord i a més, em perdonaran… Esperança, no te'n vagis que ara vinc!

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local