La gallina diu que no

De quan la benemèrita venia a casa per haver robat una gallina a quan la guàrdia civil entrà a les dependències de la Generalitat de Catalunya, com si es tractés de salvar els mobles, amb un mandat judicial clar que apuntava a salvar la indissolubilitat de les espanyes, han passat més de 40 anys.

La gallineta s’ha fet gran i els gèrmens revolucionaris s’han convertit en radicalismes integrats en el sistema.

Robar una gallina, ara, continua essent un fet delictiu tot i que per la gent que pateix gana ja li va bé!

Desestabilitzar un sistema democràtic imperfecte, costa poc Unes quantes càrregues de profunditat ben dirigides i unes quantes batudes de caça major, com diu el President Mas, amb un grapat de lloques fent el que millor saben fer, plorar el mascle, i el pànic, el sempitern pànic que paralitza els raonaments i provoca fallides, són els tres ingredients bàsics per a fer parar la gallina, primer entre reixes i després a la cassola.

Recordo la dels 60 quan perdia les plomes mentre avançava en manifestació. Era la seva manera de dir que no, de fer no sé quina revolució de les moltes, com assignatures, que teníem pendents.

Al capdavall, ser un estat consisteix a assolir les excel·lències dels poders executiu, legislatiu i judicial. Amb el permís del veí, el continent i la resta del món mundial. I per no deixar-me ningú, amb el del metge, el mossèn i el caporal de la benemèrita.