Molta feina i encara en queda més per fer

Ara fa vint-i-cinc anys un grup de persones (Joan Martí i Martí, Francesca Cabrisses i Vilàs, la Rosa Barrufet i Fuguet, i la Montserrat Carbonell i Espier) es reunien per iniciar el tràmits i treballs per constituir l’Aula de la Gent Gran de la Comarca del Garraf, després hi afegirien el terme Universitària. Van fer bona feina. Tanta com totes les persones que hi han treballat al llarg d’aquest quart de segle.

Van posar els bases d’un projecte que en fer vint-i-cinc anys s’ha consolidat i ha crescut.

Van embastar, propostes, idees, lligams amb la coordinadora de les Aules (AFOPA ), van aglutinar a un conjunt de ciutadans i ciutadanes al voltant d’unes activitats culturals diverses amb la voluntat de seguir aprenent, de continuar formant-se, i van començar una activitat social i associativa que avui, vint-i-cinc anys més tard, i de manera interrompuda segueix tenint una presència important en el panorama cultural de la ciutat.

I Els 25 anys és una d’aquelles xifres en que a la nostra societat li hem donat sempre una atenció especial en aquesta tradició de fixar-nos en xifres concretes. I un quart de segle és una bona xifra.

25 anys és ja una edat de maduresa.

25 anys ja és una bona experiència acumulada.

La mateixa aula ho manifesta: Hem consolidat al llarg dels anys una programació estable i variada en temàtica al llarg de l’any, les seves activats i la presència continuada donen testimoni de l’esforç i real voluntat de creure el paper cabdal de la cultura tant en la quotidianitat com en un element de seguir aprenent i formant-nos més enllà de la nostra edat. Volem contribuir també a través de la difusió cultural a cohesionar la nostra ciutat

L’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la Comarca del Garraf celebrarà  aquest curs, 2015-2106, el seu vint-i-cinquè aniversari. Vint-i-cinc anys són forces anys de dedicació a difondre la cultura al nostre territori i intentant complementar la formació que anem fent al llarg del anys.

Vint cinc anys de feina continuada mereix una celebració. Celebració modesta però important per nosaltres. Tenim la voluntat de fer un seguit d’actes, alguns inserits en la programació habitual de la nostra activitat i altres que donin més rellevància al curs en el que celebrarem el quart de segle de la nostra activitat consolidada i continuada.

L’Aula ha estat és encara i volem que segueixi essent una tasca col·lectiva, una activitat compartida, un instrument de tots els seus associats i les seves associades.

I la commemoració d’aniversaris significats i aquets ho és, tenen  moltes mirades diverses, moltes percepcions, i una munió de records i de vivències i experiències acumulades.

Però n’hi ha dues que sobresurten.

Una primera, mirar enrere i veure la feina que s’ha fet, recordar a les persones que amb el seu esforç ho han fet possible. És una mirada potser, i no passa res, amb el punt just de nostàlgia però també de satisfacció de veure que s’ha recorregut un bon trajecte i crec que amb molta i bona feina feta.

I una segona, en els aniversaris cal també i es fonamental pensar en el futur.

I en aquest futur l’Aula volen refermar els compromisos que fa vint-i-cinc anys van servir entre molts altres objectius donar vida a l’Aula.

Compromís amb els mateixos membres de l’Aula, amb la formació, amb el debat i l’estudi, amb la voluntat de voler aprendre més coses, de saber més.

Compromís de lleialtat amb les institucions, que ens han acollit com l’UPC i altres com l’Ajuntament o el Consell Comarcal que han ajudat i molt a desenvolupar el projecte i a donar-hi escalf i recursos. Compromís amb la ciutat, amb el món associatiu. L’Aula vol participar activament en tot allò que pugui millorar el teixit associatiu com un element cabdal de la necessària, ara que més que mai, cohesió social.

Possiblement després de vint-i-cinc anys, l’Aula podria afirmar que els associats i la mateixa Aula s’han fet més grans, segur, i potser una mica, una mica més savis.

L’Aula es va fixar uns objectius que els va complint i revisant però amb fidelitat a aquells principis que van portar a fundar l’entitat: aprendre, difondre la cultura, intercanviar les nostres opinions. Fer una programació que sigui de l’agrad de la immensa majoria i que mantingui el repte de continuar formant, aprenent i compartint les experiències que es tinguin, que en són moltes.

L’aula és avui una entitat dinàmica i que vol, des de l’aportació a la difusió cultural, des de la modesta presència en el món associatiu, treballar per la cohesió social de la nostra ciutat, que és fonamental en moments d’una certa dificultat econòmica i de convulsió política. La difusió de la cultura i la formació permanent són instruments cabdals per mantenir una societat cohesionada i en disposició d’avançar en els valors comunitaris i del civisme.

A través de la feina, modesta i segur, que com moltes altres entitats de la ciutat, volen oferir un ventall de possibilitats de compartir i de descobrir noves realitats a través del programa d’activitats que porta a terme l’Aula vol ser present en el devenir de la nostra ciutat, amb el paper que els pertoqui naturalment.

L’Aula vol dinamitzar més si es pot encara l’Afopa.

L’Aula vol ser un integrant dinàmic i actiu al sí de l’Escola Politècnica de Vilanova.

La feina que es fa és amb voluntat de retorn de la confiança que aquestes institucions tenen en l’Aula.

Es tracta de ser seu útils, seguir mantenint un nivell de formació. La cultura és la divisa de l’Aula perquè és a través de la cultura que poden desenvolupar la seva tasca i sentir-se més realitzats com a persones.

I tot plegat fer-ho amb les possibilitats de que es disposen però amb la responsabilitat que els vint-i-cinc anys d’història obliga.

Un quart de segle ja obliga a fer les coses ben fetes i ben segur que l’aula s’hi esmerça en aquest objectiu. Hi ha un treball acumulat de moltes persones i d’una constància es seguir estar presents en el panorama cultural i educatiu de la ciutat.

No hi haurà millor celebració dels vint-i-cinc anys que recordar amb justícia la feina feta en aquets anys i conjurar-se a creure que el millor temps per l’Aula encara està per venir.

Felicitats i a seguir fent feina.