La negra culpa

No sé de què m’estranyo. Els humans, des que el món és món, hem rebutjat la culpa tot encolomant-la al nostre veí més proper, més càndid o més dèbil. Aquell que no tenia opció a defensar-se o tenia la credibilitat sota zero.

Per tant, quan dintre d’unes setmanes, es facin les noves eleccions generals en aquest país d’opereta i els resultats siguin tant o més complexos que els del proppassat 20-D, no ens hauríem d’estranyar que els analistes, prescriptors o pensadors, acabin atribuint la culpa de tot plegat a la ciutadania. Als que comprem amb els nostres impostos el dret a votar cada quatre anys però sense dret a decidir. Ni sobre el nostre futur com a poble ni sobre el del nostre vot.

De fet, segurament no caldrà esperar tant. La mateixa campanya electoral ens deixarà perles i conceptes que ho demostrin.

Perquè, probablement haurem de sentir que el nostre comportament electoral ha de ser coherent. Oblidant les incoherències que ha tingut el PSOE durant aquests dos mesos de negociacions.  Segur que ens demanaran que no passem del nostre compromís amb les urnes quan el PP ha estat defugint sistemàticament –des de la Moncloa, però també des de Gènova- la responsabilitat que té com a força més votada. No dubto que ens demanaran amplitud de mires i generositat mentre Podemos ha evidenciat una clara tendència a mirar allò que més li convenia i la part del botí que li quedava. O ens demanaran que no siguem frívols mentre hem vist com Ciutadans, un partit de dretes en molts aspectes, ha fet de la seva ideologia un vestit a mida per intentar aconseguir el seu objectiu: Una certa centralitat en el tauler de joc. I, sobretot, ens repetiran per activa i per passiva, que siguem positius. Que no dubtem que la sortida de l’atzucac està en els partits polítics. Els mateixos que han estat marejant la perdiu, retardant trobades i reunions, i bloquejant acords mentre ens deien que el país no podia permetre’s el luxe d’estar sense govern i que els punts en comú eren molts. I jo em pregunto: Perquè no han fet un govern comú, amb data de caducitat, composició no política i mandat explícit i únic de tirar endavant aquests punts d’acord? Tan rucs ens fan que creuen que no ho hauríem entès?  Tan curts son que han preferit tenir un govern en funcions –que fa com si no hi estès- del PP?

Però, segons ells, no hem de patir. Fan com si estiguessin amoïnats, reclamen diàleg i reunions per buscar acords, però dediquen ja la major part del temps i esforços a preparar unes eleccions que, de boca enfora, ningú diu voler.

I, no patiu, les explicacions, les justificacions dels possibles resultats ja es comencen a albirar. Si Ciutadans, com diuen les enquestes, treu faves d’olla, serà perquè els electors son volubles i voten com si estiguessin decidint una expulsió de GHVIP. Si torna la situació de no governabilitat, com també apunten el sondejos, serà perquè els electors som uns irresponsables que no pensem en el bé del país. Si baixa la participació –cosa força lògica- els electors i votants serem uns passotes que ens mereixem allò que ens passa. I si, emprenyats, acabem tornant a sortir al carrer per expressar la nostra queixa, serem uns negatius que posem pals a les rodes a un futur esplendorós que tenim a tocar de la mà.

Ens hi posem com ens hi posem, la culpa, la negra culpa del desgovern que estem vivint i probablement seguirem tenint, ja té destinatari. Els ciutadans. I no precisament els d’Albert Rivera.