L’inici de curs explicat per a consellers

Suposem que un equip de fórmula 1 té un dels seus pilots malalt amb hepatitis i, com entendrà tothom, contracta un substitut per a la cursa que se celebrarà d’aquí a quinze dies. Com és un pilot amb titulació reconeguda oficialment, el director de l’equip considera que no cal preparar-lo especialment. El dia de la cursa, que vingui un parell d’hores abans, se li diu on és el cotxe aparcat i endavant, gas a fondo. Tothom entendrà que no és la millor estratègia per guanyar la cursa, ni tampoc la millor manera per a que el substitut demostri la seva vàlua professional. Fins i tot podríem pensar que és una manera estúpida de posar en risc la seguretat del pilot i dels altres corredors. No sembla que faci falta una profunda reflexió per adonar-nos que seria millor que tingués uns dies per familiaritzar-se amb el cotxe, quines són les seves prestacions, el seu comportament, els seus punts febles i també per conèixer els mecànics, el director de cursa i el seu company d’equip.

Però els esports, al cap i a la fi, no són un aspecte important de la vida. El futur de la nostra societat no depèn de com vagi el gran premi a Montmeló, per tant, si algú vol arriscar-se a sortir a competir sense haver tingut el mínim de contacte previ, cap problema. No se’ns acudiria fer el mateix en un assumpte tan delicat i tan important com és l’educació dels nostres infants i joves. No enviaríem a un professional de l’ensenyament a un centre per cobrir una baixa un parell de dies abans que comenci el curs. Els alumnes són molt més importants que una cursa, oi? A més, no ho faríem perquè entenem que la nostra feina és alguna cosa més que estar a la classe com si fóssim pastors custodiant un ramat, perquè sabem que s’ha de conèixer el centre, els seus projectes, les seves singularitats. S’ha d’establir relacions amb els companys en departaments, en cicles, trobar complicitats, llegir informes, programar assignatures, redactar plans individualitzats, estudiar els acords presos pel claustre en matèria d’avaluació o de normes de convivència… No diré que els set dies que han tingut els professors titulars siguin insuficients, perquè el tema ens portaria directament a la controvèrsia sobre les vacances, però sí que és cert que si en tinguéssim el doble, també els aprofitaríem.

Clar que per això s’ha de conèixer en què consisteixen els oficis. Els pilots preparen el cotxe, s’exerciten en simuladors, caminen pel circuit per conèixer-ne fins a l’últim detall, es preparen físicament, parlen amb enginyers, pensen estratègies i segur que fan un munt de coses més que no són exclusivament sortir a córrer. Els mestres, els bons mestres, tenen també un munt de feines pendents tan importants com la seva presència física davant els alumnes el dia dotze a les nou del matí.

Si la consellera no ho veu així i s’estima més estalviar-se uns dinerons, haurem de concloure que… Bé, que potser no seria una bona directora per a un equip de fórmula 1.