Burkinis i platja nudista a El Vendrell

Aquesta última setmana, prèvia al començament del cole i de molta calor, he anat unes tardes a la platja de Sant Salvador amb la família. Mentre l’Ariadna i el Miquel jugaven a la platja i la Maria feia fotos jo pensava, a la vegada que corria darrere dels petits, en les dues polèmiques d’aquest estiu a les platges; el burkini i la platja nudista a les Madrigueres. Pel que fa al burkini, procedent dels països àrabs, cal partir de la base dels tres estadis d’evolució que pateixen moltes dones de famílies immigrades. Aquests estadis els va definir molt bé l’escriptora Najat el Hachmi. La primera fase, encara al seu país d’origen, la provoca la modernitat que entra a les cases generant noves formes de vestir, de portar els cabells o de modificar-se l’aparença més enllà dels antics tatuatges. La segona fase, lligada a l’emigració i arribada a Europa, suposa conjugar: tradició, feminitat, religió, democràcia, gust i estètica. En tercer lloc, arriba la fase, ja a Europa i en boca d’alguns “tèrbols tele predicadors”, de frenar les ànsies de canvi i mantenir les tradicions. Així, aquests estadis, provoquen tres tipus de reaccions. D’entrada, les que opten per cobrir-se perquè així es senten segures o per què ho han decidit després d’interpretar les fonts a la seva manera (sense el tele predicador de torn, espero). Les segones són aquelles que, fartes d’insults i acusacions de no integració, es posen un mocador ben vistós (“ no querías caldo pues tómate dos tazas” ). Finalment, també existeixen aquelles que destapen el seu cos i ensenyen el que volen sense restriccions de cap mena arribant al topless i/o al nudisme. Amb aquests antecedents, arriben dos policies, s’acosten a una dona a Niça que anava amb burkini i la fan desvestir fins que ella ensenya prou carn. Farien el mateix amb la dona d'un xeic que passegés per qualsevol ciutat francesa?

D’aquesta manera, penso que és banal i oportunista la polèmica generada aquest estiu pel burkini. Per mi, la discussió no arriba molt lluny; si una dona porta burkini, l’única cosa que ens ha de preocupar, com a ciutadans, és si ho fa per què vol o per què l’obliguen. En aquest sentit, si l’obliguen, hem d’intentar ajudar-la per a prendre l’opció lliurement. Per tant, discutir sobre les que de veritat el vagin a fer servir no té sentit ja que no ho farà gairebé cap dona. Així, si entrem en aquest joc, ens hauríem de plantejar si hi ha algú legitimat per a obligar a les dones a despullar-se a les platges. Per tant, entenc que les dones pateixen moltes agressions (a casa, al centre d’estudis o a la feina) i això, juntament amb la vergonyant bretxa salarial, és el que de veritat ens ha de preocupar. A sobre, cal recordar que el Consell d’Estat, la màxima autoritat administrativa francesa, va fer jurisprudència suspenent la prohibició del burkini el 26 d’agost.

En segon lloc, pel que fa a la platja de les Madrigueres de El Vendrell, cal dir que el Club Català de Naturisme reclama la senyalització d’un espai com a platja nudista de forma informativa per a una millor convivència entre nudistes i no nudistes. Cal destacar que l’Ajuntament reconeix que el Baix Penedès és l’única comarca de costa que no disposa de zones d’aquest tipus i que els nudistes continuaran anant a la zona de les Madrigueres per gaudir de la platja, l’aigua i el sol sense intenció de molestar ningú. Cal recordar que tenen el dret de gaudir de la platja com tothom, tant si es va vestit, en topless o nu.

En conseqüència, és imprescindible la senyalització d’un espai de forma informativa per a una millor convivència entre nudistes i no nudistes. Ara bé, el debat està servit perquè les Madrigueres és un espai natural en recuperació i aviat construïren passarel·les i adequaran l’espai com a tal: zones d’observació d’ocells... . Així, es fa imprescindible generar un espai de diàleg entre els nudistes i l’Ajuntament que permeti trobar un espai que resolgui mitjanament les demandes dels actors. En això consisteix la gestió pública i aquest serà un dels temes que el Pep Marrassé haurà de resoldre el més aviat possible.

Alex Duque Triviño Politòleg
Empleat públic de la Generalitat i delegat sindical de CCOO
Simpatizant de ICV
President de l'Associació de Veïns Tancat III