Carnaval

El millor Carnaval de Vilanova del món, Capítol III: El balcó

Les banderes al balcó de l'Ajuntament. Eix

Les banderes al balcó de l'Ajuntament. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

He llegit molts comentaris sobre l'affair balcó que ha proposat La Unió. El més fàcil seria dir si l'opinió és encertada o no, si m'agrada o no, si la secundo o no. Però intentaré ser una mica més imaginatiu i fer un petit diagnòstic, ja veurem si l'encerto i podem després proposar algun remei.

—Aquests sempre tiren pel dret, són uns notes —em deien el dissabte al matí al Celler.
—Bueno, tu —dic jo.
—Podrien haver avisat la resta d'entitats i consensuem alguna cosa —opinava un partidari del tots a una.

A mi, el balcó no em representa gaire. Hi he pujat algun cop a saludar (a dir hola a algú que hi era, no a fer el Tarradellas) en acabar l'última guerra. I què voleu que us digui, no m'agrada. No m'agraden els regidors i els seus convidats polítics allà. No em sembla malament que hi puguin pujar, els regidors. Sí, però ningú més. D'altra banda, tampoc m'agradaria que es perdés la conquesta del balcó per les banderes al final de la guerra. Aquests dies algú recordava que abans les llaçades es posaven a peu de plaça. Sí, i també es donava el títol de comparsera d'honor a la filla del franquista de torn. Tot això, sota la bandera espanyola. Trobo molt democràtic i llibertí que siguin les banderes les que pugin.

Pel que fa als convidats, prefereixo que siguin convidats no polítics, a no ser que siguin un conseller o el president de la Generalitat. Segur que tenim molta gent per honorar, vilanovina i no vilanovina, perquè pugui posar llaçades i fer-ho d'una manera més ràpida.

Seria bo que el Govern municipal prengués nota i fes un pas més en la democratització de la festa en aquest sentit. Amb un sorteig de cinc places no n'hi ha prou. Som hereus, ens agradi o no, d'una entrada a la plaça de la Vila organitzada en ple franquisme i l'hem de saber fer evolucionar. D'altra banda, no m'agrada renunciar a espais conquerits i sí que és ben cert que l'absència d'una de les entitats cabdals fa mal i és una bona manera de protestar, però preferiria veure el balcó ben groc ara que estem recuperant les institucions catalanes. També m'agradaria que si qualsevol bípede còmplice de l'aplicació del 155 o que no condemna la violència de l'1 d'octubre intenta col·locar una llaçada sigui rebutjat pel banderer de torn.

D'altra banda, a la comparsa hi surten 16.000 persones. Segurament n'hi ha uns quants que no només no són independentistes sinó que entren a l'Informer i comenten el punt tan bonic, que resumeix d'una manera tabàrnica el mandat del Govern municipal, malgrat el PSC: la alcaldesa que se deje de gastar dinero en independencia y arregle las calles.

I sí, ja està bé que li toqui una mica al Govern. Anem pel capítol tres i només he atacat altres festers com jo. El Carnaval és especialment difícil per l'Ajuntament. Un polític vilanoví amb galons em va dir que ell "no aniria mai al Principal" perquè el posessin a parir durant els Coros amb mitges veritats i ofenses personals i, en part, tenia raó. Però també cal saber tenir el termòmetre de la ciutat i quan tots els Coros coincideixen en un tema és un mal senyal. El balcó serà nou motiu de debat? No crec que n'hi hagi per tant, però seria bo posar-hi la mà, l'esquerra si pot ser, abans que es desmunti a la força.

Fer les coses bé i que tots estiguem contents. Aquest és l'art de la festa: l'espai de treva.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local