Territori insolidari

Generalment redacten plans basats en la requalificació urbanística per a la construcció d’habitatges o la transformació de sòl agrícola a polígons terciaris, industrials o logístics. Aquests generen fortes plusvàlues que els gestors i els seus aparells mediàtics, s’encarreguen de disfressar de “sostenible” “de servei públic” o “economia circular” i, sobretot, no hi falta la cua: “de molts llocs de treball”. Però, han preguntat als seus municipis veïns si aquestes decisions els afecten?

Tot i la legitimitat per decidir el que vulguin, dins el seu municipi, no estaria de més una consulta a l’entorn. Per cortesia i bona convivència i comprovar si aquesta acció els afecta. Seria òptim coordinar esforços i afrontar els conflictes existents d’una manera més col·lectiva. Fa dècades que la frase: “Pensa en global i actua en local” és vigent, però sembla que no ens assabentem.

A base d’aquests petits i egoistes interessos econòmics locals es malmet un projecte que pretén, precisament, resoldre els problemes semblants que afecten a mig milió de persones i a un territori submergit en una metròpoli que, des de fa molt temps, l’està ofegant.

Mentrestant, tres urgències que sí, podrien millorar-la situació econòmica i ambiental, des del món municipal, no són ni tant sols percebudes per les administracions: Els beneficis d’una planificació conjunta, la riquesa econòmica i ambiental generada a través de la creació de comunitats municipals
energètiques i la planificació territorial de la mobilitat sostenible que aportaria una millora substancial a la qualitat de vida de la gent.

En els temps que corren, la solidaritat no és un deure moral, és un ingredient necessari per a optimitzar els valors d’un territori.

Pau Batlle Solé
paubatlle.blogspot.com