Política municipal

Han perdut el nord

Marta Jofra, Marta Guinda i Enric Garriga. Eix

Marta Jofra, Marta Guinda i Enric Garriga. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Després d’haver escoltat, llegit i intentat pair l’argumentari que han donat aquest divendres les tres regidores trànsfugues, i com que en un moment de la seva justificació m’esmenten, vull fer una valoració dels “motius” que diuen tenir per segrestar la representativitat que va obtenir Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP a les darreres eleccions municipals.

En el primer apartat Per què prenem aquesta decisió?

Al meu entendre la primer frase ja es demolidora, sense nosaltres no es pot tirar endavant el projecte. Argument que es va repetint al llarg de tot el document.

Com a persona que també va anar a les llistes de Capgirem Vilanova i la Geltrú – CUP i també va ostentar el càrrec de regidora d’aquesta candidatura, tenia molt clar i ho segueixo tenint que només era una representant més d’aquest projecte polític a la institució, de la mateixa manera que ho hagués pogut ser qualsevol altre.

També fan una llista de la feina que els hi queda per fer i només elles podran portar a terme. Aquesta relació de feines pendents, també em genera alguns dubtes.

¿Si ja s’ha desencallat l’adjudicació de la nova implantació del nou model de recollida de residus, i això vol dir que en el moment d’elaborar els plecs d’aquesta licitació ja es recull el disseny que ha de tenir la recollida porta a porta, quina altra acció política queda pendent de fer tret del seguiment de que es compleixi el contracte que s’adjudiqui?

Pel que fa a la renovació de la ràdio i la televisió locals, si s’ha de dur a terme en el que queda de legislatura, on està el nou projecte i on i amb qui s’ha treballat?

També esmenten que s’obrirà un centre de dia per a l’atenció de les persones sense llar. Però on queda reflectit aquest projecte als pressupostos que acaben d’aprovar?

O que s’augmentaran els recursos per a prevenir els desnonaments i per acompanyar les persones afectades. Al meu entendre, a nivell municipal, l’únic que es pot fer per prevenir que les nostres veïnes es quedin sense casa és ampliar el parc públic d’habitatge. L’aposta que està fent l’actual govern per a incrementar aquest parc és l’adquisició d’habitatge a través de tempteig i retracte i, tot i que aquest 2022 pressuposten 1.000.000€ per a adquisició d’habitatge, podem veure que el que havien pressupostat pel 2021 no s’ho han gastat perquè, segons el govern, les vivendes que es podien adquirir amb aquest sistema no eren adequades.

I no entraré en valorar l’execució de l’acord de govern que s’ha fet fins ara, per exemple com es materialitzaran les propostes escollides en els pressupostos particupatius de l’any passat? Perquè els diners per dur-les a terme anaven vinculats a una suposada venda de sòl públic. O ja veurem què passa amb l’ampliació dels horaris comercials que vol aprovar ERC.

Pel que fa al segon apartat Per què ara?

Diuen que des del principi de la legislatura, des del si del grup municipal, aquesta suposo que soc jo, s’han fet mans i mànigues perquè aquest projecte fracassés. Vagi per endavant que jo vaig votar a favor d’entrar a govern.

En el seu moment, quan vaig renunciar al càrrec de regidora, ja vaig dir que el deixava per discrepàncies polítiques i estratègiques amb, en aquell moment les meves companyes del grup municipal i la validació que es feia des de la debilitada Assemblea Permanent. O sigui, vaig entendre que si no podia exercir de representant del que se’m demanava des de la meva formació política el que havia de fer era plegar.

La meva aportació a aquest fracàs, segons diuen aquestes 3 persones que a dia d’avui es representen a elles mateixes dins de l’Ajuntament, és que estratègicament considerava que sent la força més petita dins d’un govern amb majoria absoluta els moments on teníem més força per aconseguir que es complissin els acords de govern que, si més no, per mi eren prioritaris com és el cas de les polítiques d’habitatge era a l’hora de negociar els pressupostos i les ordenances fiscals, i no limitar-nos a esgarrapar diners per incrementar les partides de les “nostres” regidories.

En aquest mateix sentit, d’entendre que formar part d’un govern volia dir incidir i responsabilitzar-se de tota l’acció del govern, vaig treballar des del primer minut en modificar el protocol d’empadronament, tot i que no fos responsabilitat de cap de les “nostres” regidories.

La meva decisió de plegar, es veu que va sacsejar a algunes companyes de militància que van tornar a participar dels espais que tenim a la CUP per debatre, fer el control de l’acció institucional i prendre decisions. Cosa que, enlloc de veure-la com a positiva en una candidatura col·lectiva, aquestes 3 persones la van veure com un atac.

No entraré a valorar les desqualificacions i falsedats que utilitzen com a argument per justificar la decisió que han pres, de la mateixa manera que no entraré a explicar com em feien sentir a mi quan era regidora, perquè considero que són arguments que podrien servir en un pati d’escola però no per justificar una decisió política d’aquesta gravetat.

Pel que fa al mal ús i menysteniment per les assemblees que han fet aquestes 3 persones, dir que totes les assemblees s’han convocat de forma adequada, tothom que participa de moviments assemblearis sap que les decisions les prenen les persones que hi assisteixen. Que el canvi de reglament intern, aprovat per unanimitat -també per l’únic regidor que va assistir a l’assemblea-, el va provocar l’assemblea del juliol on l’opció de continuar al govern va guanyar només per 7 vots de diferència i en aquella assemblea hi va haver un desembarcament de treballadores municipals, amics i familiars que mai abans havien participat dels espais de debat i treball de la CUP. Però tot i això, es va respectar la decisió presa.

Afegir també que aquestes 3 persones que es queixen tant de les decisions preses per assemblea van decidir voluntàriament no assistir a la darrera on es va acordar votar en contra dels pressupostos, tot i que, com a càrrecs electes de la CUP tenien l’obligació d’assistir-hi.

Sobre l’elecció del nou assessor, l’anterior assessor es va escollir de la mateixa manera que l’actual. Afegiré que el meu vot va ser per una altra de les persones que es va presentar, però, evidentment, vaig acceptar la decisió de la majoria.

I el darrer apartat Què comporta aquesta decisió i com treballarem a partir d’ara?

Diuen que aquesta decisió no té cap repercussió, afirmació al meu entendre completament falsa. En aquests moments Vilanova té un govern en majoria absoluta gràcies a 3 trànsfugues que no representen a ningú, només als seus interessos personals. Cosa que a ERC i Junts es veu que ja els hi està bé.

Un cop valorats els arguments que diuen tenir per continuar com a regidores no adscrites, no vull deixar de dir que aquestes 3 persones també es desobeeixen a elles mateixes perquè després de votar a favor dels pressupostos van dir que posarien els seus càrrecs a disposició de la CUP i això tampoc ho han complert. Diuen que ho fan perquè va assistir poca gent a l’assemblea i això la invalida, però també obvien que a hores d’ara hi ha més de 60 militants, simpatitzants i ex-regidores de la CUP de Vilanova i la Geltrú que els hi han demanat que pleguin.

L’apropiació de les actes que han fet, evidentment que ha ferit l’organització. Però des de l’Assemblea Local de la CUP de Vilanova i la Geltrú, ja estem treballant per refer-nos, analitzant com i perquè hem arribat fins aquí, fent autocrítica, i replantejant com afrontem aquesta situació i recuperem l’espai perdut. Però sense deixar d’assenyalar i denunciar una de les pràctiques més execrables dins de la política com és el transfuguisme i les persones que l’aplaudeixen.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local