MÓN . CAT - EL MÓN, DES DE CATALUNYA I EN CATALÀ
30-10-2004 19:27
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Fa 33 setmanes, que són, si fa o no fa, vuit mesos, vaig iniciar aquesta tanda d'articles amb un títol prou significatiu: fòrum. El contingut del qual, i, sense cap més pretensió que la d'educar, consistia en explicar, per qui no donava símptomes de consciència, què era una plaça abans de que nosaltres la tornéssim a inventar i perquè servia en l'antic imperi romà. Déu n'hi do! La de coincidències que al capdavall si poden trobar amb un invent que fa pocs dies a baixat el teló. A aquest article li seguí un altre que duia per títol: cultures. En la mateixa línia que l'anterior i amb una dicotomia conceptual, acceptada i malintencionada. Ho dic, en tant podia semblar un full del calendari del pagès, per les seves contínues al·lusions a la jardineria i a la agricultura mateixa. No obstant, ni un ni altre, no han servit en els seus objectius pedagògics ...
No em considero decebut. De fet m'ho veia venir. Però, és trist. No dic que ho estigui, però, ho és. I és vergonyós per aquells que tinguin que sentir vergonya. El mateixos que no sabien què estaven fent, ni perquè. Com que no s'ha fet mai! I ara? De veritat es creuen que ens xuclem el dit cada cop que els sentim dir què hi podrem fer? A cas, no ho teníem que haver-ho pensat abans?
Per a ser sincer, en el moment d'escriure els articles als que he fet menció, em vaig reservar un significat de cada terme que, poc o molt, tenen a veure amb els contextuals. Si bé, això, vol una acurada lectura, un petit esforç per part del lector, un cop arribi al final...
Feta aquesta declaració de principis, altres tenen que passar comptes. Aquells als que els hi ha estat difícil dormir amb la consciència tranquil·la.
Despropòsits dels 141 dies amb les seves corresponents nits.
Conversa amb un confident.
- ...Sabedors de que la història no tindria un final feliç hem esmerçat esforços per omplir un recinte que no s'ha pogut concebre més gran perquè no hi havia més gent per treure. Resultat: ni convidant l'hem pogut omplir.
Vostè conti que aquest paper no s'acaba...
- Home, amb la UCS fent rotllanes, la UCC fent castells i un munt que feien el que volien, és dir, feien tossa... Si!
Si. Però, un bany de catalanitat, pel 11 de setembre, no fa estiu... Escolti: Se'ls hi varen mullar els guerrers, els hi varen caure elements del sostre, hi havien goteres a tort i a dret, varen tenir restriccions, la gent demanava veure i menjar puguent-s'ho pagar, els pannells solars feien ombra i el terra de seient, quan aquest trontollava és que la gent caminava per damunt (és curiós, això ja ens va passar a la vila olímpica), alguns van dir que per a fer el ridícul no venien, varen ser envaïts per mar per una colla d'inofensius pirates que tractaren com a malfactors, varen liquidar tot el que hi havia com en els súpers (te'n portes tres i pagues dos), han aconseguit que els del metro i el bus treballessin una hora més cada nit sense canvi de conveni, una mica més i provoquen una vaga de tramvies, i, digui'm, llogaven les sabatilles de bany o les venien? Tenien manifestacions a fora i a dins. Les de fora anaven en contra seu i les de dins els demanaven més calés. El voluntaris no varen respondre com pels Jocs del 92. Però d'haver-n'hi, cobrint tasques de seguretat, n'hi havia. Varen fer el pallasso ballant damunt d'un supositori en el Passeig de Gràcia. Tampoc varen canviar el món, escolti. El varen fer més ridícul ...
I que me'n diu dels mitjans?
- Alguns s'han cansat de venir i d'explicar sempre el mateix. Altres han fet el que han pogut i més. Algun presentador shi ha quedat a viure...
Tot això costa quartos...
- Si, no ens ho feien de franc.
El que potser sorprèn més és el que es feia sota sostre, que no tenia res a veure amb la resta.
- Aquesta manca de coherència que hem tingut que suportar de principi a final ens ha dut a ser considerats, una mica, com una fira de mostres de dubtosa universalitat.
Com en la trobada de joves, potser?
- Si. No hi varen ser tots els que en principi estaven inscrits. L'organització ho ha fet anar per cobrir en tot moment l'expedient i prou.
Quins?
- Tots. Del primer a l'últim. Era la consigna.
Allargar més la conversa seria abundar en el que ja sabem. No val la pena. Del que queda i no s'ha remogut, recollim un excel·lent reportatge de la companya Mònica Bernabé, en l'edició de Barcelona, del diari El Punt. Sota el títol Unes 200 persones viuen en l'extrema pobresa en el perímetre del Fòrum, conte com gent de totes les edats malviuen sense aigua ni llum, entre brutícia, andròmines i aigua estancada. Com altres que varen ser desplaçats del mateix lloc, han anat a parar al districte de Sant Andreu, on els tenen en una espècia de reserva amb dret a vet pel que fa als mitjans. El super districte 22@ també es veu afectat per la presència d'aquestes famílies que, en molts casos, figuren en el padró municipal i de les que, sortosament, tots els nens estan escolaritzats. Són, portuguesos, gallecs i romà, d'arreu del món. Gent que compleix els canons de la multiculturalitat. Que es mereix una oportunitat a una terra de acollida i promissió. O alguna cosa així m'ha semblant sentir en el contingut de 141 nits.
Fòrum i cultura tenen, ho apuntava unes línies abans, altres accepcions que ens permetran acabar la tasca empesa. El primer dels mots, en el món del teatre, és la part posterior de l'escenari. Una part no molt brillant que diguem. D'aquí s'escau la frase, fer mutis pel fòrum. Quan els actors, un cop acabada la representació, marxen per aquest cantó, és per no tornar a sortir. Pel que fa al segon mot, a poc que us fixeu, veureu com que l'arrel morfològica de la paraula designa una part de la fisiologia, que ja ens hi va bé.
Resum del que no sabíem: Insisteixo. Al capdavall fòrum no ha deixat de ser una plaça, ni cultures un cultiu. Què hi plantaríeu?
PUBLICITAT
PUBLICITAT