LITERATURA
11-02-2023 10:09
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’esclat de la guerra provoca que les classes populars i els seus elements més revolucionaris i potser incontrolats a través de la FAI iniciïn una persecució dels elements més vinculats a l’església i a les dretes tradicionals. La ciutat de Tortosa no se’n escapa i malgrat la feina que fan els delegats de la Generalitat per mantenir el control i l’ordre les accions dels sector més radicals de l’anarquisme costen d’aturar. En aquest ambient es desenvolupa la trama de la novel·la que ens mostra el que podia ser la vida d’una ciutat a la rereguarda primer, però després també bombardejada per les tropes feixistes. I entremig una historia d’amor, i aventures per salvar el tresor del Papa Luna guardat a la catedral de Tortosa.
Andreu Carranza i Font en acabat del batxillerat, que estudia a Móra d'Ebre, passa una temporada vivint, entre altres llocs, a Tarragona, Barcelona i Madrid. Aquesta experiència l'ajuda a prendre consciència del territori i la llengua, dos elements que acabarien sent constants de la seva obra. Després, prepara l'accés a la universitat i fa estudis de Filosofia a la UNED.
La trajectòria literària d'Andreu Carranza comença el 1991 en guanyar el Premi Recull de Blanes amb el llibre de relats La tinta de la immortalitat. Dos anys més tard publica, en un sol any, el segon llibre de narrativa breu, Aigua de València, un recull de poesia amb el títol Trilogia del deliri, i la novel·la El desert de l'oblit, Premi Ribera d'Ebre de narrativa 1992.
Des de llavors ha publicat amb una gran regularitat, intercalant principalment novel·la i relat -en reculls propis i col·lectius-. El 1995 rep el Premi Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita amb el recull de contes Riu avall. L'any 2000 és guardonat amb el Premi Sant Joan de narrativa amb la novel·la Anjub. Confessions d'un bandoler, que apareix publicada uns mesos més tard. Amb aquesta novel·la, traduïda al castellà, Andreu Carranza es consolida com una de les veus de referència de les lletres ebrenques. El mateix any publica A mumpare, el segon recull de poemes, dedicat a la memòria del seu pare. La novel·la El que l'herbolària sap (2001) és finalista al Premi Ramon Llull. Segueix amb la novel·la històrica L'hivern del Tigre (2004), basada en la vida del general carlí Ramon Cabrera.
El 2007 publica La clau Gaudí, una novel·la de misteri situada a Barcelona, escrita conjuntament amb l'escriptor Esteban Martín. La novel·la Impremta Babel (2009), un homenatge als llibres i a la lectura. L'any 2015 rep el Premi Josep Pla per El poeta del poble, una recreació novel·lada de la vida de Jacint Verdaguer. A finals de 2017 publica Ciutat de llops, una història de ficció que pren com a escenari l'Ebre.
Col·labora regularment a mitjans com La Vanguardia, El Punt, La Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També ha conduït el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca; i condueix el programa «Maridatges literaris» al mateix canal.
El 2002 és reconegut amb el Premi Sirga d'Or, concedit per votació popular, per la seva tasca en defensa de la comarca de la Ribera d'Ebre; i el 2015 la seva trajectòria és reconeguda amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques, que concedeix la biblioteca d'Amposta. Des de 2015 és coordinador a Flix de l'Assemblea Nacional Catalana.
Just començar la guerra el Cinto un jove acomplexat i carregat de inseguretat de la mà de Fuet, líder anarquista, aprèn a matar abans de ser capaç de tenir una relació d’estimació. Cinto, que va entrar al seminari gairebé per acontentar a la seva mare, es captat per un dirigent de la Fai, el Fuet, que vetlla per ell però alhora el converteix en un sanguinari personatge que acaba matant sense cap mena de recança. Casualment el Cinto deté a un capellà una matinada que va borratxo, però no el mata sinó que el porta a l’ajuntament com detingut allà es reconegut pel delegat de la Generalitat que aconsegueix salvar-lo amb l’argument que és la persona que haurà de catalogar tot el tresor del Papa Luna que estava a la catedral de Tortosa per si cal evacuar-lo. El tresor queda sota la vigilància dels grups que en aquells moments lluiten pel poder. Els anarquistes amb les dues faccions, la violenta que delega el mateix Cinto, els anarquistes utòpics que envien a la Clara que fa de mestra a l’ateneu llibertari, els Guàrdies d’Assalt en nom del delegat de la Generalitat, el caporal Martínez i també un representant de l’UGT en Rabosa. Es van alternant les guàrdies i neix uns sentiment d’amor entre la Clara i el caporal Martínez, ella sorpresa perquè passa de creure en l’amor lliure a estar enamorada de manera romàntica. Aquesta relació aixeca una gelosia enorme a Cinto enamorat també de la noia, procura seguir-la arreu i espiar la relació i fruit d’aquesta obsessió planeja eliminar al caporal Martínez. El tresor però també és cobejat per diverses organitzacions entre elles l’espionatge alemany i també altres sector, alguns per mantenir el tresor al sí de l’església i altres per poder obtenir beneficis econòmics amb la venda d’alguns dels objectes.
En mig d’una ciutat terroritzada pels bombardeigs hi ha tot un seguit de trames a l’entorn de tresor del Papa Luna, del que van desaparèixer algunes peces valuoses al final de la guerra. La trama descriuen les batalles entre els mateixos anarquistes davant la violència, els ateneus populars, alguns elements esotèrics, capellans amagats... En fi moltes trames col·laterals que conformen un nucli de la història molt robust amb personatges potents i molt creïbles, amb els seus tarannàs personals i interessos a vegades contraposats: el Fuet dirigent sanguinari de la FAI sense cap escrúpol a l’hora de matar, que s’afilla Cinto, el llibertari adolescent que passa del seminari a matar de manera incontrolada amb els grups faieros que corrien per les contrades de l’Ebre, la seua mare Pilar que amaga capellans de la catedral, el caporal Martínez amb aspiracions de fer carrera militar, l’anarquista Clara una noia valenta i decidida partidària de l’amor lliure i feminista, els inevitables capellans Tomàs i Ignasi, el ambiciós Rabosa, el tronera Varisto oncle del Cinto, i altres que sense tenir tanta importància en el relat són prou interessants. Un barreja de talent narratiu amb fets històrics contrastats, amb un ritme notable que fa que la lectura atrapi des del primer moment.
Una novel·là amb una trama narrativa densa però que flueix per una escriptura ben articulada i amb vocabulari ebrenc.
Ficció i història tot plegat molt ben lligat i resolt.
La tomba de l’Ebre
Andreu Carranza
Col·lecció Clàssica 1380
Editorial Columna
Barcelona, novembre 2022
PUBLICITAT
PUBLICITAT