Vegueria del Penedès

BALANÇ DE CRIMINALITAT DEL PRIMER TRIMESTRE DE L’ANY 2023

Creixen les estafes informàtiques i els robatoris amb força i violència recuperen les dades anteriors a la pandèmia


Belén Álvarez Vilanova i la Geltrú

14-09-2023 12:58

- La cibercriminalitat, una de les qüestions “més preocupants” per als Mossos d’Esquadra

- Les víctimes dels robatoris a domicilis necessiten suport psicològic per front a la por i a la inseguretat

La cibercriminalitat una de les qüestions “més preocupants”. Mossos d’Esquadra

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Les estafes informàtiques cada cop en són més. A municipis com a Vilanova i la Geltrú, aquest any 2023 s’han comès 211 estafes informàtiques. Representa un increment del 42,6% respecte l’any 2022, segons el Balanç de Criminalitat del primer trimestre de l’any 2023 del Ministeri de l’Interior. Una dada que també augmenta al Vendrell en més d’un 24%. L’excepció la marca Vilafranca del Penedès, on aquesta xifra descendeix un 48,4%, segons dades del mateix informe. A Catalunya aquesta dada s’ha incrementat un 8,1%, passant de 15.303 delictes l’any 2022 a 16.537, el 2023.

Una de les tècniques més utilitzades en els delictes de cibercriminalitat és rebre un missatge al mòbil o al correu electrònic del que sembla ser el nostre banc. És molt fàcil. Només fer un simple clic damunt l’enllaç allò ja ens pot portar directament a un frau. En realitat, es tracta del que es coneix com a phising o pesca de credencials, que consisteix en l’enviament de missatges simulant ser una entitat bancària o financera –pot ser tant la nostra com qualsevol altra- que normalment redirigeixen l’usuari cap a pàgines falses per aconseguir les seves dades, les quals després s’utilitzen per iniciar sessió en la pàgina web legítima.

Tant el cap de la unitat d’investigació del Garraf dels Mossos d’Esquadra, el sergent Antoni Macià, com el cap d’investigació al Baix Penedès, el sergent David Torruella, han destacat l’increment de la cibercriminalitat a aquestes comarques. Torruella reconeix que és “un fet preocupant”, sobretot, entre les persones grans, que acostumen a ser les víctimes d’aquest tipus d’estafes perquè “tenen menys coneixements informàtics”. Tot i que qualsevol pot ser víctima d’una estafa informàtica, atès que cada cop més es reben “falsos correus, se simulen entregues falses de Correus també mitjançant l’email, una devolució d’Hisenda o compres per Internet”, ha assenyalat el sergent Macià. En aquest sentit, des dels Mossos d’Esquadra destaquen que l’activitat delictiva en aquest àmbit “evoluciona” i han de ser cada vegada “més especialitzats”.

Estafes informàtiques

  Any 2022 Any 2023 % Increment
Vilanova i la Geltrú 148 211 42,6%
El Vendrell 87 108 24,1%
Vilafranca del Penedès 126 65 -48,4%
Catalunya 15.303 16.537 8,1%
Espanya 84.889 96.561 13,7%

Estafes informàtiques a Vilanova i la Geltrú, El Vendrell i Vilafranca del Penedès

 

Víctima d’una estafa telefònica

Una veïna de Vilanova i la Geltrú, Lorena R.E., va ser víctima d’una d’aquestes estafes. Al principi, va començar a rebre moltes trucades d’un mateix número fins que el va agafar. El teleoperador li va explicar que la trucaven d’una empresa en nom d’una coneguda companyia de llum i gas per posar-li en coneixement que ella –alhora que li detallava el seu nom i cognoms i la seva adreça- tenia un comptador de llum que no havia actualitzat i, per tant, tenia pendent una factura de 400€.

Les alertes es van encendre en el moment que ella es va adonar que no havia contractat res amb aquesta companyia en particular, però li insistien en què hauria d’haver fet una actualització del seu comptador de llum al gener de 2023. A més, li van comentar que existia una nova llei aprovada per l’Estat, per la qual estava obligada a l’actualització del comptador i com “havien passat 9 mesos tenia una penalització de 400€”, ha explica Lorena a l’Eix Diari.

Quan va començar a fer preguntes sobre aquesta suposada nova llei, el teleoperador li va dir que s’havia fet les comunicacions corresopnents a través de carta. Finalment, però, Lorena va preferir esperar i assabentar-se millor de tota aquesta informació abans de donar les seves dades bancàries. Després de posar-se en contacte amb la companyia en qüestió va saber que es tractava d’una estafa i van comprovar que ella no tenia cap deute amb aquesta companyia. Tot i que va intentar posar una denúncia no va poder fer-ho perquè l’estafa no s’havia dut a terme. 

El sergent David Torruella també ha posat en relleu les conegudes com “miniestafes”, és a dir, aquelles “petites quantitats que cada mes et treuen del banc”. Per això, contínuament des dels Mossos d’Esquadra es fan campanyes informatives i de conscienciació per recomanar i donar consells a la ciutadania sobre la importància de no donar les dades personals a qualsevol companyia o persona a través d’una trucada, un missatge al mòbil o un correu electrònic.

Ciberatac a les administracions

Tanmateix, aquestes estafes informàtiques no només les pateixen la ciutadania. Les administracions també han estat víctimes de la cibercriminalitat. Un exemple el tenim ben a prop. El passat mes d’abril l’Ajuntament de Cubelles va denunciar haver estat víctima d’un atac informàtic, que va afectar al seu sistema operatiu. Però, també d’altres, com el que va patir el Consorci Sanitari Integral (CSI) l’octubre de 2022 i que va afectar a centres d’atenció primària, residències i hospitals arreu del territori català. 

En tot aquest entramat té molt a fer l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que vetlla per una societat digital segura per al conjunt de la societat catalana i la seva administració pública. Així, s’encarrega d’establir el servei públic de ciberseguretat i treballa per garantir i augmentar el nivell de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació a Catalunya, així com la confiança digital de la ciutadania.

En el seu últim informe del mes de juny de 2023 sobre tendències de seguretat, l’Agència de Ciberseguretat explica que des de començament d’any s’ha observat un fort augment dels atacs de ransomware. Però, ¿en què consisteixen aquests atacs? Es tracta d’un tipus de software maliciós que bloqueja les dades o el dispositiu informàtic d’una víctima i amenaça amb mantenir-lo bloquejat, o fins i tot encara pitjor es demana un pagament de rescat a la persona atacada.

De fet, l’Agència destaca en el seu resum de tendències que els incidents de ransowmare han assolit “registres històrics durant el mes de juny”. En el primer semestre de l’any, aquests atacs han augmentat “un 50% respecte del segon semestre de 2022 i ja representen un 80% de tots els atacs de 2022”.

 

RECOMANACIONS

En algun moment tothom ha rebut un missatge sospitós al mòbil o al correu electrònic. El més important i el primer pas és no fer-hi clic al damunt. Però, si finalment acabem fem el gest i acabem cliclant per pressa, per una confusió o simplement sense haver-ho volgut, s’ha d’estar molt alerta amb les possibles conseqüències.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya fa algunes recomanacions d’accions al respecte:

- Mantenir la calma i posar-se en contacte amb les entitats o companyies per confirmar que han estat els emissors d’aquest missatge sospitós.

- Analitzar i identificar quina informació s’ha pogut veure compromesa. Així, cal comprovar dades bancàries o contrasenyes introduïdes a l’enllaç.

- És important recollir el màxim d’informació sobre tot el procés que s’ha seguit amb el dispositiu utilitzat i, si cal, fer captures de pantalla de tots els passos. També s’ha de comprovar si s’han descarregat arxius o s’han eliminat.

- Si ens adonem que hem estat víctimes d’una estafa, és recomanable no compartir amb ningú cap codi o missatge; cancel·lar subscripcions que se’ns hagin pogut activar i pausar o cancel·lar targetes (quan hi ha dades bancàries pel mig).

- Cal denunciar-ho als Mossos d’Esquadra, quan el frau ha comportat algun robatori econòmic o d’identitat, així com a l’Agència de Protecció de Dades, quan estan implicades dades personals.

 

Robatoris amb força i robatoris amb violència i intimidació

Els robatoris amb força i amb violència i intimidació recuperen les dades anteriors a la pandèmia i, fins i tot, baixen a les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. De fet, segons han indicat els Mossos d’Esquadra, es comparen les dades de l’any 2019 amb les de 2022. 

El cap de la unitat d’investigació del Garraf, el sergent Antoni Macià, ha destacat que els delictes més comuns d’aquestes tipologies són els furts, les estafes, danys i robatoris a vehicles i, en ocasions, a domicilis. La zona del Garraf acostuma a ser una zona “més delicada”, ja que és una zona costanera que durant els mesos d’estiu augmenta la seva població i, per això, “acostuma a pujar el percentatge de delinqüència” en aquest període de l’any. Per això, els Mossos reforcen els efectius en poblacions més turístiques com Sitges o Vilanova i la Geltrú.

Tot i que algunes dades delinqüencials han disminuït, d’altres s’han mantingut. El cap d’investigació al Baix Penedès, el sergent David Torruella, ha destacat que en el cas dels domicilis “han baixat molt” i, en canvi, les dades de robatoris a establiments “es mantenen”. El sergent ha dit que no tenen clara la motivació d’aquests robatoris perquè cada cop són “més penats” i des dels Mossos treballen en “plans especials de domicili i a nivell territorial” per evitar un fet tan traumàtic com és entrar a habitatge particular i remarca que tot plegat “fa que es reflecteixi en les dades”.

Víctimes de robatoris

Segons la psicòloga, Marta Andreu, quan una persona pateix un robatori al seu domicili, després necessita ajuda psicològica, perquè li pot haver causat un trauma. “Hem de tenir present que la nostra llar és sinònim de seguretat i intimitat, dos valors que queden totalment perduts en el moment en què algú ha entrat a casa nostra”, ha explicat.

En aquest sentit, Marta Andreu també ha subratllat que no tots els robatoris es pateixen de la mateixa manera i, per això, cal tenir en compte la seva tipologia: “no és el mateix aquells en els que entres a casa i ho trobes tot remogut, trobant a faltar gran part de les coses (televisors, ordinadors, taules...) a aquells més “discrets” on només s’han robat diners i/o joies on a vegades ni tan sols ens adonem fins passats uns dies”. Així, “els dos tenen un impacte sobre la persona pel que fa a la pèrdua de seguretat i intimitat, però el primer segurament causa un xoc emocional més fort”.

Normalment, els primer dies la persona afectada es troba en una situació de bloqueig per tota la burocràcia que implica un robatori a un domicili. Al cap d’uns dies és quan la persona “acostuma a necessitar suport psicològic per pal·liar la sensació de por i de control que sent”, ha indicat la psicòloga.

Entre alguns “símptomes” d’aquest episodi serà, durant uns mesos, sentir angoixa, dormir malament, tenir pensaments negatius de manera recurrent o sentir tristesa. Per a aquest motiu, ha assenyalat Andreu, caldrà treballar a nivell psicològic “amb mètodes de la corrent cognitiva, la qual fa un treball directe sobre els pensaments i la relaxació de la persona”.

Un dels pacients de la psicòloga va patir un robatori al seu domicili de dia: “Des de que va passar, era incapaç de gaudir de les migdiades com ho feia. Abans, arribava de treballar, es treia les sabates i el primer que feia era estirar-se una estona al sofà. Ara, revisa la casa de dalt a baix cada cop que hi entra per si hi ha algú amagat”. De fet, per a aquest pacient entrar a casa seva sol s’havia convertit en “un calvari, només estava tranquil quan algú li acompanyava”. Ara, un any després, continua posant-se la clau al pany perquè és molt conscient que existeix l’opció que es produeixi un robatori.  

Quant als robatoris que passen al carrer, com els furts, on poden existir una agressió física, una caiguda o un cop, Marta Andreu destaca que pot generar “un gran impacte emocional en la persona que pot produir por i inseguretat de sortir al carrer sol/a, de portar objectes de valor (rellotges, telèfon mòbil, portàtils, joies...)”. En tot cas, en ambdós casos, tal com ha ressaltat la psicòloga, un robatori implica “por, inseguretat i pèrdua d’intimitat” i això fa que necessitin ajuda i requereixin de suport psicològic.

Robatoris amb força

  2019 2020 2021 2022
Garraf 1.139 773 694 818
Alt Penedès 764 565 585 726
Baix Penedès 1.264 850 841 829
Catalunya 49.685 34.271 32.885 39.764

Robatoris amb força al Garraf, Alt i Baix Penedès

Robatoris amb violència i intimidació

  2019 2020 2021 2022
Garraf 346 316 237 440
Alt Penedès 222 163 169 201
Baix Penedès 182 195 242 278
Catalunya 29.061 20.741 22.759 27.341

Robatoris amb violencia i intimidació al Garraf, Alt i Baix Penedès

 

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.