POESIA
17-12-2023 20:41
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Des del punt de vista metafísic, i sabem que ara també segons la ciència quàntica, és la percepció d’una distància el que marca la distància. Es tracta, per tant, d’una sensació subjectiva. És des d’aquest estadi de la vida interior que ha estat escrit Lluny, aquí mateix (Voliana Edicions), el primer llibre de poemes publicat per Lluís Vila, doctor de presència rellevant en el seu camp d’especialització: l’endocrinologia i la nutrició.
Els poemes aplegats a Lluny, aquí mateix, que s’acompanyen d’un pròleg de Marta Pérez Sierra, van sorgir en el moment en què la filla de Lluís Vila es va traslladar fora de les nostres fronteres per dedicar-se a la dansa, per fer efectiva la seva vocació. Els poemes, com tradicionalment ho han fet les cartes, tenen un to íntim, de confidència, de tot allò que diem a les persones estimades quan es crea una atmosfera càlida en què les paraules substitueixen els gestos que per força no es poden desplaçar en l’espai. No hi ha distància en el cor que sent i pensa en la filla, doncs, tot i que és a quilòmetres lluny quan se li adreça directament en el record del moment de la partença: «On vas,/ més enllà del vidre?» El vidre és una realitat física que esdevé metàfora del que hi ha més enllà del vidre: el món i la vida que la jove hi trobarà.
Lluny, aquí mateix, està dividit en cinc parts: On vas?, Damunt la via, El buit, Amb tu i Un traç, en què l’autor hi desplega una col·lecció de poemes de to molt pròxim, a cau d’orella, que són una conversa amb la filla des de diversos estats d’ànim: des del buit, des de l’enyorament, des de l’alegria, des del consol, des de l’espera: «L’espera és una perspectiva», i els lectors de seguida imaginen una ratlla, o una via imaginària en el temps. És en aquest punt en què convergeixen temps i espai: lluny és una sensació de distància alhora que, en l’amor, no hi ha distància perquè l’amor és aquí, al cor mateix de l’experiència. Així, qualsevol experiència quotidiana és elevada a la categoria de símbol. «La vida és símbol», deia Goethe. A Lluny, aquí mateix, el poeta l’exalta.
PUBLICITAT
PUBLICITAT