IMMERSIÓ LINGÜISTICA
11-01-2024 9:00
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La situació actual de l'ús del català a les escoles planteja una qüestió cada vegada més preocupant: ens trobem davant una evident disminució de l’ús de la llengua a les aules. Tot i que el català segueix sent la llengua vehicular del sistema educatiu a dia d’avui no ocupa la primera posició dins les escoles. Aquest fet reflecteix un canvi en la nostra societat i ens porta a replantejar-nos unes polítiques d’actuació que puguin assegurar la continuïtat de la llengua catalana, la qual, malgrat els esforços que s’han realitat en els darrers anys, segueix sent minoritzada.
Des del 2006, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) ha estat analitzant els usos lingüístics dels estudiants de l’últim curs de secundària. En la recopilació de dades més recent (2021) es revela un clar retrocés en l’ús de la llengua catalana entre els adolescents. Les enquestes fan evident la disminució del nombre d’estudiants que consideren el català la seva llengua inicial o amb la qual s’identifiquen i, en canvi, s’observa un augment dels que assenyalen que el castellà és la llengua inicial, i fins i tot, hi ha qui utilitza altres idiomes.
Però les dades relacionades amb l’ús del català dins l’aula són encara més alarmants. Un 32% dels estudiants enquestats revelen que rarament o mai fan servir el català per dirigir-se als seus professors. De fet, en l’àmbit de les activitats formatives en grup, gairebé la meitat (el 49,1%) dels estudiants indiquen que quasi mai fa servir el català, i un 57% dels enquestats admeten que gairebé mai parlen en català amb els seus companys de classe.
Una davallada tant pels estudiants com pels professors
Alba Ambròs és filòloga i investigadora del grup de recerca Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials, que col·labora en el projecte de recerca "Estratègies per al foment de l’ús oral de la llengua catalana dins i fora de l’aula dels centres educatius de Catalunya” (EFUOLC). Ambròs explica que aquests resultats demostren una davallada significativa en l'ús del català a les escoles, tot i ser la llengua vehicular i haver de ser usada de manera natural tant en la comunicació amb els professors com en la interacció amb els companys.
Cal destacar també la reducció en l'ús del català per part del professorat per dirigir-se al grup classe, ja que només el 46,8% assegura fer-ho sempre o gairebé sempre en català. En comparació amb les dades del 2013, es confirma una clara tendència a la baixa en l'ús de la llengua catalana en el context educatiu. “Aquesta situació subratlla la necessitat imperiosa de repensar les estratègies i polítiques educatives per preservar i fomentar la vitalitat de la llengua catalana en el sistema escolar”, insisteix Ambròs.
Clàudia Samsó és mestra a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès i fa temps que veu el català en perill d’extinció, tant pel que fa als alumnes com als mestres. “Veig molts alumnes que entre ells parlen en castellà a la classe o al pati, tot i parlar en català a casa seva i tenir un entorn totalment catalanoparlant. N’hi ha molts que es dirigeixen tant a mestres com a altres nens i nenes de l’escola en castellà ‘per defecte’, tot i que el projecte educatiu especifica que és una escola catalana”.
Sergio Cortijo és director de l’escola pública L’Estel, de Bonastre. “Alguns nens i nenes intenten parlar en català quan es dirigeixen als i les mestres, però altres directament et parlen en castellà”, explica Cortijo, i assegura que entre les famílies passa el mateix: “Tot i que nosaltres ens dirigim en català, poques famílies fan l’esforç de contestar-te també en català” afegeix.
Míriam Galindo és membre de l’AFA de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú i també té preocupació per l’ús del català a l’escola, especialment en el moment del joc. Galindo explica que a casa sempre parlen en català i animen als fills i filles a parlar-hi amb els amics i amigues: “Quan veiem que en el moment del joc passen a parlar en castellà els hi diem: per què li parles en castellà si els dos parleu català i us enteneu? De vegades s’adrecen a amics i amigues en castellà perquè són de famílies estrangeres, i els diem que aquests infants també saben català, que els entenen i que els parlin en català”. Galindo explica que els llibres de lectura que els compren són aproximadament un 90% en català, però quant a dibuixos animats i pel·lícules, per exemple, és complicat perquè l’oferta és molt escassa.
El català com a element de cohesió social
L’escola catalana és i ha estat un exemple clar de cohesió social, des que a la dècada dels anys vuitanta unes famílies de Santa Coloma de Gramenet van optar pel model d’immersió lingüística en català a l’escola, explica Ambròs. La finalitat principal és concebre la llengua com a element de cohesió social, equitat i de promoció social. En aquest sentit, és indispensable que a les aules es parli el català per garantir que aquests nens i nenes, infants i adolescents es facin seva la llengua i l’utilitzin també fora de l’escola, amb convivència amb altres llengües. “Una llengua és viva quan s’utilitza en tots els nivells, registres i funcions per un grup de parlants en el seu dia a dia”, insisteix Ambròs.
Samsó explica que no només s’està perdent l’ús del català, sinó que ha notat canvis en com es parla a l’escola, ja que cada vegada es fan més castellanismes i creu que no hi ha esforç per parlar-lo bé. “A l’escola hem seguit programes que venen donats pel Departament d’Ensenyament que fan vergonya de veure i sentir per la poca qualitat del català”, insisteix. De fet, Samsó creu que els professors i professores s’esforcen poc per corregir els i les alumnes, i fins i tot per corregir-se entre ells i elles. “Penso que hi ha una tolerància molt baixa a les correccions. Nens i nenes que, tot i corregir-los sovint, segueixen fent les mateixes errades perquè les famílies tampoc s’esforcen perquè parlin bé”.
L’ús del subjuntiu, posa d’exemple Samsó, s’ha castellanitzat. “Els alumnes diuen “tinguessi”, “fessi” o veiessi” en lloc de ‘tingués’, ‘fes’ o ‘veiés’. Es fan servir pronoms reflexius on no n’hi van: “m’he vist una pel·lícula”, “m’he caigut”, per no parlar del ‘bueno’ i del ‘pues’”. Samsó recorda la seva mare sent molt estricta en com parlava el català: “em corregia molt sovint tant les faltes d’ortografia com les errades al parlar, i al principi m’enfadava, però vaig acabar fent-ho jo també amb el meu voltant”, explica.
Samsó insisteix que la família ha de ser conscient que, sigui el que sigui el que es parli a casa, el català és indispensable per viure a Catalunya: “Cal llegir, practicar, jugar en català, trobar semblances amb altres idiomes, i sobretot consumir contingut en català”, explica. “Jo recordo una infantesa on tot era en català, fins i tot els dibuixos. Estem en un context increïblement global en el que molt del contingut d’internet és en castellà, i és massa habitual veure com, sobretot en restaurants, els nens i nenes mengen davant d’una pantalla en el que el vídeo normalment és en castellà, sense donar-los oportunitats per a participar en la conversa dels pares i enriquir el seu vocabulari. És molt més fàcil tenir-los “distrets” en lloc de treballar pel seu desenvolupament”, insisteix.
Estratègies i polítiques lingüístiques
Les polítiques lingüístiques són clau per garantir els usos lingüístics del català a l’escola. Ambròs creu que haver apostat pel model d’immersió lingüística a finals del segle passat fou tot un èxit per preservar l’ús de la llengua catalana sense menystenir la llengua castellana i garantir-ne el domini d’ambdues, tal com estipula l’Estatut (2006) i la LEC (2009), al final de l’etapa educativa obligatòria. “Aquests darrers anys s’ha vist com es poden judicialitzar polítiques lingüístiques amb finalitats partidistes, fins al punt de voler crear problemes on no n’hi havia”, insisteix Ambròs.
Per il·lustrar-ho, Ambròs recorda la coneguda “doctrina constitucional”, derivada de la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010, utilitzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem per modificar el model educatiu català. “És un model compartit per un ampli consens de la societat catalana. Per poder desplegar i aplicar les polítiques lingüístiques des de Catalunya cal tenir espai legal per fer-ho i, darrerament, la interpretació que n’han fet alguns partits ha estat en detriment de la llengua catalana”, assegura. A aquesta situació cal sumar-hi el fet que hi ha hagut un relaxament força generalitzat de l’ús de la llengua catalana dins el context escolar i a nivell interpersonal.
La gran pregunta plantejada pel Departament d'Educació i altres col·lectius és com fomentar l'ús del català entre els estudiants i integrar-lo eficaçment a les diferents matèries. Cada escola ha de tenir un Projecte Lingüístic de Centre (PLC) adaptat a la seva situació. Actualment, s'està explorant com motivar els estudiants a utilitzar el català de manera espontània. El Departament d’Educació i el de Recerca i Universitats han obert subvencions per finançar projectes de recerca en aquest àmbit.
De fet, el projecte "Estratègies per al foment de l’ús oral de la llengua catalana dins i fora de l’aula dels centres educatius de Catalunya (EFUOLC)", es realitzarà durant tres anys amb la col·laboració de diverses universitats. Aquest té l’objectiu d’abordar problemes com la disminució de l'ús del català a les escoles, l'ús del castellà com a llengua vehicular i la necessitat d'actualitzar la formació del professorat. Però també hi ha altres projectes de recerca enfocats a millorar l'ús del català entre els futurs mestres, considerant factors com les actituds, l'assertivitat i els coneixements sociolingüístics.
Fomentar l’ús del català
Samsó ha trobat maneres de fomentar l’ús del català entre els seus estudiants. Una d’elles són els concursos: “Als nens i nenes els agrada jugar i concursar, sobretot si després hi ha una recompensa. A classe moltes vegades poso ‘xiquipunts’ davant les bones aportacions, les correccions i el bon ús del català”, explica. “Quan un alumne rep un ‘xiquipunt’ automàticament vol guanyar-ne més perquè sap que interfereix positivament en la nota de l’assignatura”, assegura. Samsó creu que quan una escola o centre educatiu treballa per projectes és més fàcil introduir activitats en català, com per exemple, escriure una carta, un correu electrònic o una instància. “Al final, el català és per tot”, diu.
Galindo creu que és essencial que la llengua principal a l’escola sigui el català i que aquesta sigui també la llengua en els serveis vinculats a l’escola. “Crec que cal que els infants valorin la llengua catalana com a llengua social, per parlar amb les amistats tant dins com fora de les aules, cal que el català guanyi prestigi perquè conforme els nens i nenes es van fent grans el valoren menys i en decreix l’ús”, insisteix.
Samsó explica que moltes famílies creuen que el bon ús de la llengua catalana és únicament competència de l’escola; “en realitat les famílies són els primers agents socialitzadors del nen o nena, i les responsables de fomentar la llengua en els seus fills i filles”. En aquesta línia, Samsó destaca la necessitat urgent de suport exterior per mantenir viva la llengua catalana a l’escola. Tot i que sovint es sent desanimada i desmotivada per la percepció d’una “batalla perduda”, Samsó assegura que és responsabilitat del govern assegurar que el català es mantingui i s'utilitzi correctament a l'àmbit educatiu.
El català com a repte de futur
Cortijo creu que el gran repte és fer real l’ús del català a l’escola i assegura que el govern té una gran responsabilitat. “Es podrien fer més accions en català per part del Departament d'Educació que no sigui només exigir als docents que ens traiem el C2 de català”, insisteix, ja que creu que no és suficient per donar-los eines que fomentin l’ús del català. “Necessitem recursos per fomentar-ho entre els alumnes”, explica Cortijo.
Els docents, de qualsevol matèria i assignatura, són models lingüístics per al seu alumnat. Parlar de les matemàtiques en català i del coneixement del medi social i natural és fonamental per normalitzar-ne l’ús dins de les aules. “Com diu Artur Noguerol, tot mestre és mestre de llengua. Cal que ens ho creguem i ho practiquem!”, afegeix Ambròs. L’ús de recursos diversos en llengua catalana ens hi pot ajudar, així com afavorir dinàmiques d’aula en què s’hagi de parlar en català entre l’alumnat per construir coneixement i arribar a consensos. “També es recomana associar alguna activitat o espai en què el català tingui una presència habitual o normalitzada com, per exemple, els premis i concursos literaris, o bé el dia de la ciència o el dia de la pau” explica Ambròs. És fonamental l’actitud lingüística del docent a l’aula vers la llengua.
La societat catalana és plurilingüe i multicultural, i l’escola també ho ha de ser. El gran repte és que la llengua minoritzada, la catalana, sigui dominada de manera fluida per tots els parlants, tant pels que la tenen com a primera llengua com pels que no, i puguin incorporar-la de manera natural en aquells àmbits vitals que considerin oportuns. És a dir, que siguin competents lingüísticament.
Ambròs explica que algunes de les propostes i accions que s’han començat a potenciar passen per programar activitats de foment cultural en català a les zones educatives, promoure la participació d’entitats i grups de cultura popular en programes educatius escolars o en activitats extraescolars, incentivar el consum de produccions artístiques (teatre, musicals, concerts) o audiovisuals en català (sèries, pel·lícules). En definitiva, es tracta d’enfortir i eixamplar els vincles lingüístics amb els culturals i socials per afavorir el sentit de pertinença, arrelament i identificació amb la comunitat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT