NOTA DE PREMSA
13-03-2005 22:23
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquest va ser un dels fets que més reflexió va motivar entre els ponents de la conferència, ja que després de recordar la història i els orígens daquesta tradició es va intentar analitzar com sha passat de la gran participació dels anys 60, 70 i 80, fins a lactual declivi. De fet, el mateix Prado ja ha fet una crida per tal de salvar aquesta tradició i recuperar-la de cara a lany vinent.
Per part del Retiro van estar a la taula el seu president, Lluís Curtiada, mentre que Toni Sella va fer de moderador. Finalment, Joan Pinós va parlar com a representant de les Caramelles sitgetanes, explicant la complexitat tècnica de treure al carrer les caramelles. Pinós va fer veure la dificultat de composar lletres i músiques per a diferents veus i instruments. Precisament, una de les diferències respecte daltres municipis és que a Sitges sempre hi ha hagut instruments que acompanyaven els cantaires. Això, però, motiva que els assajos hagin de ser més complets. Un altre dels punts que es van posar sobre la taula va ser la manca duna escola municipal de música, que podria generar músics propis i més afecció per les caramelles.
Els canvis dhàbits socials, però, es van apuntar com el principal problema a lhora de mantenir les caramelles. Segons es va posar de manifest, cada cop la gent marxa més de casa en les dates de Pasqua, cosa que redueix la possibilitat de trobar components.
La possibilitat que les dones sintegrin als cors de caramellaires no va despertar gaire entusiasme entre les dones que hi havia al públic, ja que van manifestar que preferien mantenir la tradició i que els homes les visitessin per cantar les caramelles.
El cicle de conferències, que organitza la regidoria dEducació continua el proper 14 dabril amb una ponència de lhistoriador Jofre Vilà sobre Costums i llegendes sitgetanes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT