Vegueria del Penedès

ACOLLIDA I ADOPCIONS

El CAAD Penedès va recollir gairebé 1.600 animals el 2023


Míriam de Lamo Vilafranca del Penedès

15-02-2024 15:16

L'estancament d'abandonaments i adopcions desborda les instal·lacions del centre, que preveu una reforma per millorar el benestar dels animals

El CAAD Penedès va recollir gairebé 1.600 animals el 2023. Míriam de Lamo

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Fins a 1.590 gats i gossos van passar pel Centre d'Acollida d'Animals Domèstics de la Mancomunitat Penedès Garraf durant el 2023. Malgrat aconseguir 747 adopcions al llarg de l'any passat, actualment el centre atén 211 gossos i 60 gats -90 dels quals recollits des del passat mes de gener-, una xifra que provoca que les instal·lacions estiguin completament desbordades. La Mancomunitat destinarà enguany 90.000 euros provinents d’una subvenció de la Diputació de Barcelona al projecte executiu necessari per ampliar el centre, una millora necessària que té com a objectiu augmentar el confort dels animals, no la capacitat de les instal·lacions per tenir-ne cura de més. La conscienciació sobre tot el que implica abandonar un animal i l'enduriment de les sancions en fer-ho, així com l'augment de les esterilitzacions i de la implantació de microxips són alguns dels canvis que cal abordar per revertir la situació, segons els responsables del CAAD.

Des de l'any 2014, quan van recollir-se 1.035 animals (628 gossos i 407 gats), les xifres d'animals domèstics que entren al CAAD han anat creixent amb algunes oscil·lacions. Els anys més crítics van ser el 2018, amb 1.759 (911 gossos i 848 gats), i el 2022, amb 1.779 (854 gossos i 925 gats). Segons les dades facilitades per la Mancomunitat, l'any 2023 el CAAD Penedès va gestionar 816 gossos i 774 gats. El 88,48 % dels gossos es van recollir al carrer, una xifra que assoleix el 96,77% en el cas del gats. Dels 816 gossos recollits l'any passat, el 89,22% estaven sans en el moment de la recollida, un 7,97% estaven malalts i un 2,82%, ferits. Una altra dada a destacar és que un 17,28% del total de gossos recollits pertany a races considerades potencialment perilloses. D'altra banda, fins a un 23,53% eren cadells, el que suposa que un de cada quatre gossos que es recull al centre ho és, i un 41,67 % estava identificat amb microxip.

Pel que fa a l'estat dels gats recollits l'any passat, un 73,51% estaven sans mentre un 17,83% estaven malalts i un 8,66% ferits. Del total de gats només un 3,36% estaven identificats amb microxip. El 52,33% eren cadells i el 47,67%, adults. Durant l’any 2023 es van adoptar 747 animals, un 3,36 % menys que l’any 2022, si bé destaca la xifra de 401 gats que van trobar una llar, i que per primera vegada va superar les adopcions de gossos. Més d'un centenar d'animals estan en llars d'acollida i una vintena es troben en residències exteriors, tenint en compte la saturació del centre.

Adopcions a la baixa

“Tenim un gran volum d'animals”, explica la vicepresidenta de la Mancomunitat Penedès-Garraf i responsable del CAAD, Esther Marmaneu. En el mateix sentit s'expressa la directora tècnica veterinària del centre, Ana Martínez, que destaca que “les adopcions d'animals abandonats estan molt estancades”, i “van a la baixa”. “Està molt de moda comprar, hi ha moltes modes de races de gos”, lamenta Martínez, que també subratlla una xifra: el 60% dels gossos del CAAD són de races potencialment perilloses. Aconseguir l'adopció d'aquests animals és molt més difícil respecte als d'altres races, segons apunta la directora, tenint en compte que la llei obliga a disposar d'una llicència específica de tinença entre altres requeriments . En aquest sentit, segons Ana Martínez, “hi ha un acumulatiu d'animals que porten anys al centre”, fet que “fa més difícil la seva adopció”, atès que “l'estrés continu” provoca alteracions en la conducta dels animals. La directora apunta que les femelles solen adoptar-se més que els mascles, i que les persones adoptants solen preferir animals de colors clars. “Quan més petits són més fàcilment s'adopten”, destaca. En canvi, un gos de raça potencialment perillosa pot arribar a romandre al centre entre quatre i cinc anys.

“Esterilització i xipatge és l'objectiu que ens marquem cada any”, assegura Esther Marmaneu, que afegeix que “un animal que està xipat és més fàcil de recuperar”. La vicepresidenta de la Mancomunitat recalca que el CAAD “és un centre d'acollida d'animals”. “Hem de canviar el xip, el nostre ha de ser un centre d'adopció. Els animals tenen un responsable. No és un centre on pots deixar l'animal perquè se'n faci càrrec. Quan adoptes un animal tens unes obligacions”, sosté. Marmaneu, que exigeix “actualitzar les ordenances i aplicar sancionadors equilibrats”, apunta que la nova llei de benestar animal “marcarà un abans i un després” pel que fa a l'abandonament dels animals. “Ens ha posat deures”, assegura, recalcant que la normativa -que ara per ara està pendent de desenvolupar-se a través d'un reglament-  “ha de donar eines” per evitar l'abandonament. La llei, en vigor des del passat setembre, preveu, entre d'altres, endurir les sancions per maltractament, així com promoure l'adopció i la tinença responsable, identificar les mascotes, garantir-ne la seva assistència veterinària o controlar la seva reproducció, a més de prohibir la compra de mascotes en botigues.

Una reforma que començarà a executar-se el 2025

A través d'una inversió total de 700.000 euros fruit d'una subvenció de la Diputació de Barcelona, el CAAD preveu tirar endavant millores substancials per millorar el benestar dels animals acollits. Durant aquest any es realitzarà el projecte executiu, que preveu la remodelació del tancament exterior, l'arranjament dels patis de passeig, l'ampliació dels mòduls de gàbies i del mòdul de clínica i quiròfan, i l'ampliació de la zona de gats. Posteriorment s'ampliarà la zona d'oficines. La intenció és començar les obres el 2025 “prioritzant l'ampliació de gàbies, el pati i el tancament, tot el que té a veure amb el benestar dels animals”, explica la vicepresidenta de la Mancomunitat, que reconeix que “ara hi ha gossos que estan compartint gàbies i no estan en les condicions òptimes”. En tot cas, Marmaneu deixa clar que l'objectiu de les millores no és incrementar la capacitat del CAAD per acollir més animals abandonats, sinó augmentar el confort dels que ja hi són i recuperar-ne els que estan distribuïts en altres residències.

Assessorament a les famílies adoptants

Quan arriba una família adoptant al centre, sempre rep un assessorament per determinar “quin és l'animal que millor li encaixa”, segons Ana Martínez. Normalment se selecciona un màxim de tres animals, i, un cop escollit i adoptat, se'n realitza un seguiment. “Són animals que han passat per un abandonament, sempre pot sorgir algun problema”, diu la directora del CAAD. David Granado, que viu a Sant Miquel d'Olèrdola, és una de les persones que va adoptar l'any passat: primer el Dalko, un pastor belga malinois de cinc anys, que en portava dos al CAAD i que havia estat maltractat, i després la Loba, una Husky creuada que només portava una setmana al centre i que té . “Són gossos molt bons, molt obedients i molt sociables amb altres gossos”, explica. Granado assegura que adoptar aquests animals l'ha ajudat molt a nivell personal. “Vaig tenir problemes familiars i vaig caure en una depressió. Això m'ha ajudat molt. M'ha canviat la vida. Els animals et donen un amor incondicional”, sosté.

Una altra opció per ajudar els animals del CAAD és l'acollida. Seshet Sellés, de Vilafranca, va acollir la Dàlia, una gossa creuada de llebrer fa uns tres mesos, si bé anteriorment havia tingut gats en acollida. De sis anys i amb leishmaniosi, la Dàlia s'ha adaptat “la mar de bé”. “A casa és molt tranquil·la, ha tingut una adaptació súper bonica, fa molt de cas”, explica, i assegura que el seu fill de nou anys també gaudeix molt de la seva companyia. En tenir-la acollida, el CAAD es fa càrrec del cost de la medicació i del menjar, així com de les visites al veterinari arran de la malaltia. “Ens vam plantejar adoptar-la però per un tema econòmic no me'n podria fer càrrec. La nostra funció és ara acollir-la i ajudar-la de la manera que podem”, diu Sellés, que recomana aquest tipus d'ajuda. “Sobretot quan hi ha nens, els hi ensenyes molts valors. Va una mica més enlla, perquè el meu fill està veient la realitat que hi ha. És la nostra manera d'aportar un gra de sorra. Tothom pot ajudar-hi”, assegura.

El paper essencial de les persones voluntàries

El CAAD compta amb l'estreta col·laboració de l'associació VoluntaCAAD, una entitat que s'encarrega de passejar gossos del centre a més de fer una important tasca de difusió de campanyes a través de les xarxes socials, recuperació d'animals perduts i participació en fires que promouen l'adopció dels animals. El seu president és Toni Alsina, que assegura que actualment l'associació disposa de 160 voluntaris  i voluntàries, si bé molts d'ells només realitzen una col·laboració econòmica. Cada setmana, l'entitat elabora un calendari de passejos que permet que cada persona pugui passejar un màxim de dos gossos, i que cada dia puguin sortir fins a 12 gossos. Alsina explica que sovint també organitzen “expedicions tres o quatre cops a l'any, de gossos seniors, de gossos amb sobrepès, o amb problemes de salut”. “Anem a La Muntanyeta, és un espai molt gran on poden passejar molt bé”, assegura, en referència a una zona molt propera al CAAD. Segons Alsina, els passejos solen durar uns tres quarts d'hora. “Els hi serveix sobretot per rebaixar l'estrés i l'ansietat. Durant el passeig es van relaxant. També ens serveix per valorar el comportament del gos i veure com reacciona quan està amb un gat, amb altres gossos, amb les persones, i aquestes observacions les registrem”, explica el president de VoluntaCAAD. Algunes persones voluntàries també visiten les gateres i intenten sociabilitzar els gats.

Les xarxes socials són molt útils, segons Alsina. “Estem cada dia publicant informació de gossos i gats a Facebook, Instagram, Tik-Tok, Twitter...”. Així mateix, l'entitat col·labora amb el CAAD a l'hora de finançar intervencions quirúrgiques o tractaments per als animals i aconseguint ajuts econòmics d'associacions animalistes a l'estranger. Alsina és voluntari des de l'any 2018. “Sempre he tingut gos, però a la meva parella no li agraden, em va entrar una mena de nostàlgia i vaig decidir col·laborar amb el CAAD d'aquesta manera”, sosté el president de l'associació.

Col·laboració amb una clínica veterinària externa

Per poder oferir atenció veterinària a tots els animals, el CAAD disposa d'una col·laboració amb una clínica externa amb tres veterinàries que visiten el centre tres dies a la setmana. Helena Giralt, del Centre Veterinari Poblenou de Vilafranca, és una de les professionals que acut al CAAD. “Normalment faig l'esterilització dels gats de les colònies, que després es retornen”, assegura Giralt, que també atén urgències d'altres animals del centre. L'esterilització de gossos que ja porten un temps al CAAD sense que ningú no els reclami i, per tant, poden estar disponibles per a l'adopció, o d'animals que han estat adoptats molt joves i encara no es podien esterilitzar són altres de les tasques que realitzen les tres veterinàries. La leishmaniosi és una de les malaties cròniques més habituals al centre, segons Giralt. “També ens trobem amb tumors, sobretot si són gossos vellets, problemes oculars, coixeres, artrosi...”, explica la veterinària. “Sempre hem tingut sensibilitat per treballar amb protectores. Hi ha molts animals que no tenen qui els cuidi”, diu. En aquest sentit, Helena Giralt assegura que la col·laboració amb el CAAD permet adonar-se'n “de l'important que és combatre l'abandonament”. “Estan desbordats”, diu, i destaca la importància tant del microxip, “que és obligatori però no és compleix”, com de “l'esterilització”. “La gent ha d'estar conscienciada del que és tenir un gos. És un cost: alimentar-lo, cuidar-lo, són molts diners. És molt positiu venir al CAAD i transmetre-ho a la clínica”, assegura. Fora del centre, els animals que atén al seu centre veterinari “viuen entre cotons”. Per a Helena Giralt, no obstant, la realitat que mostra el CAAD també inclou una part molt positiva. “De la mateixa manera que veus el negatiu, també veus que hi ha gent súper entregada, tots els voluntaris del CAAD, molta gent que es desviu pels animals, i això també t'anima i et dóna esperança”.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.