INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC
02-05-2024 7:47
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya ubica més de 3.600 elements d'amiant a les comarques del Garraf i el Penedès. L'Alt Penedès és la comarca amb més presència d'aquest element prohibit des de 2001, amb més de 2.380 teulades localitzades. Al Garraf s'han censat 570 elements i al Baix Penedès més de 670. A tot Catalunya, s'han comptabilitzat 122.460 les teulades i aquest cens pioner ha de servir de guia en la lluita per l'erradicació de l'amiant, d'acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació. Segons el mapa, que ha elaborat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec del Departament de Presidència, hi ha 700.000 tones de fibrociment a les teulades de Catalunya: "Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental", ha proclamat la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. El projecte no permet saber el percentatge d'amiant que hi ha en aquestes teulades, però amb el mapa, ajuntaments, empreses i particulars ho tenen més fàcil per saber allà on hi ha teulats fets de fibrociment i procedir a saber si aquest conté o no amiant, i en quina proporció.
945 municipis tenen cobertes amb amiant
Les dades del mapa s'han obtingut amb un treball de camp d'un any de l'ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors híper-espectrals per determinar la naturalesa de les cobertes. Les principals conclusions són que només 2 dels 947 municipis de Catalunya no tenen cap coberta amb aquest material: La Nau (Tarragonès) i Caldes d'Estrac (Maresme). La resta, en tenen tots, amb una suma total de 122.460 cobertes, 40 quilòmetres quadrats de superfície agregada i un pes total de 700.000 tones en tot el territori. A les comarques del Penedès i el Garraf, el municipi amb més presència d'amiant és Vilanova i la Geltrú, amb 435 elements de fibrociment, seguit de Vilafranca del Penedès amb 361, Santa Margarida i els Monjos amb 210 i El Vendrell amb 163.
Els responsables del Govern i de l'ICGC han reconegut que el cens no permet escatir el percentatge d'amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que, el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades. En conjunt, es calcula que hi podria haver 4 milions de tones d'amiant a Catalunya. La prioritat, segons el Govern, serà la retirada de les teulades amb amiant en més mal estat.
Les dades ja les tenen els municipis, amb una eina d'anàlisi al detall que inclou el nombre de cobertes, els metres quadrats i els quilos de fibrociment per habitant. A banda, l'ICGC ha desenvolupat un visor obert a la ciutadania per consultar el nombre de cobertes amb aquest material per municipi i per secció censal.
Vilagrà ha recordat que més enllà de l’elaboració del mapa de cobertes amb fibrociment de tot el territori català, el Govern té previst aprovar el proper dimarts 7 de maig el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, "un pas més" del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032, aprovat el març de l'any passat. Des d'aleshores, hi ha hagut una onzena de reunions de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, integrada per la Generalitat, les diputacions, l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, entitats municipalistes, sindicats i agents socials. La Unió Europea recomana que l'amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l'any 2028, i a totes les teulades en conjunt l'any 2032.
Finançament per la retirada de l'amiant
Per abordar la retirada de l'amiant, aquesta darrera legislatura el Govern ha combinat dues línies de finançament. D'una banda, un ajut a la retirada per als ciutadans i empreses que el 2023 va estar dotada amb 18 milions d'euros, i de l'altra, una línia de 32 milions d'euros en una convocatòria específica de substitució de l'amiant per plaques fotovoltaiques. Segons Mascort, enguany tot i no haver aprovat pressupost es repetirà aquesta convocatòria, ara dotada amb 10 milions.
Mascort ha posat en valor "la feina ingent no només per a detectar l’amiant present al país, sinó també per a donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada", fent-ho compatible amb la generació renovable amb una línia específica d’ajuts. “L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern", ha assegurat.
El CTESC demana que mútues i serveis de prevenció estiguin obligats a col·laborar quan es detecta amiant en una empresa
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha demanat que la llei per a l'erradicació de l'amiant inclogui que els serveis de prevenció i les mútues estiguin obligades a col·laborar amb l'administració sanitària quan es detecta amiant en un centre de treball. En el dictamen emès sobre la norma, afegeix que aquests serveis i mútues han de col·laborar en la diagnosi, identificació o tractament de les malalties relacionades amb l'amiant en la difusió de campanyes i eines de sensibilització. També indica que cal tenir en compte tots els efectes econòmics i socials que pot comportar aplicar les mesure. Per això, veu planteja mecanismes que els atenuïn, especialment els que afecten les empreses més petites.
Sobre aquests mecanismes, el CTESC ha plantejat un sistema per atenuar els costos que comporti l'aturada de l'activitat durant el període en què es dugui a terme la retirada de l'amiant. En aquest sentit, també ha valorat que caldrien mecanismes de suport, assessorament i acompanyament a les empreses per sol·licitar els ajuts, així com preveure deduccions o reduccions fiscals dirigides a incentivar la retirada.
D'altra banda, ha demanat la inclusió de les organitzacions sindicals més representatives en la promoció de l'activitat i la participació de les associacions d'afectat de materials amb amiant.
L'objectiu de la llei és establir un marc jurídic per garantir una actuació comuna de totes les administracions públiques amb la col·laboració d'empreses, professionals i ciutadania en la gestió i retirada de l'amiant. En aquest sentit, el Consell ha valorat que s'atorgui un marc normatiu i seguretat jurídica a la problemàtica. El CTESC ha emès el seu dictamen sobre l'avantprojecte de llei a petició del Govern.
El primer empleat del metro amb una incapacitat permanent reconeguda per exposició a l'amiant reclama 180.000 euros
El primer treballador viu del metro de Barcelona amb una incapacitat permanent reconeguda als jutjats per exposició a l'amiant crònica reclama 180.000 euros a l'empresa de transports. Així ho ha confirmat la seva defensa, que porta el Col·lectiu Ronda, en un comunicat emès aquest dimecres. Rafael Rubio ha interposat una demanda contra la companyia i demana una indemnització pels danys i perjudicis derivats de les patologies que li ha causat la inhalació de fibres d’asbest en els més de 40 anys que va prestar servei al suburbà com a mecànic-torner. La sentència del jutjat social número 4 de Barcelona es va donar a conèixer el 12 de març.
Ara, el treballador busca una "justa reparació" per les conseqüències de la presència d'amiant a combois i instal·lacions del subterrani i «la manca absoluta de cap actuació real i eficaç» per prevenir i protegir la salut de la plantilla. Rubio va treballar als tallers de Vilapicina, on se sabia de la presència d'amiant des del 1988, quan es va detectar en una avaluació. Tot i trobar-se fibres d'asbest en diferents punts dels túnels i de la trama del metro l'any 1990 no és fins a l'any 2018 que Metro de Barcelona va establir "un pla d'intervenció per eliminar l'amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut" de la plantilla.
"Els incompliments denunciats són evidents i flagrants normativa en matèria de prevenció referent a l'amiant i ambients pulvigens ja prové del Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball aprovat ni més ni menys que el gener de 1940", afirma Àlex Tisminetzky, advocat que ha redactat la demanda de danys. Tisminetzky està convençut que "aquesta és només la primera demanda per danys i perjudicis que ha d'afrontar Metro de Barcelona, però n'hi haurà més en els pròxims mesos i anys".
Rafael Rubio va saber que tenia amiant als pulmons després d'una revisió mèdica que va fer-se l'any 2013, quan encara treballava al metro. En aquell moment va iniciar tot el procediment legal que, finalment, l'any 2019 va acabar-se traduint en una demanda contra l'INSS en considerar que patia una malaltia professional. Va ser el primer cop que un empleat del metro en actiu, en aquell moment estava en situació de jubilació parcial, va portar el cas als tribunals.
PUBLICITAT
PUBLICITAT