ESPAI PÚBLIC
06-02-2025 13:03
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Platja Llarga forma part d'una antiga zona d'aiguamolls i dunes litorals que pertanyien originàriament al delta del riu Foix. Es tracta d’un ecosistema molt escàs entre el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. En el marc europeu sobre gestió integrada de les zones costaneres, representa un espai natural estratègic, sense urbanitzar, en acollir comunitats florístiques i faunístiques de zones humides i planes costaneres hipersalines, i en ser hàbitat de repòs i alimentació de diverses espècies migratòries d'aus.
Aquest espai està ubicat en un entorn molt urbanitzat (el Racó de Santa Llúcia, el Prat de Vilanova, línia fèrria, entre d’altres), tot i que encara existeixen alguns espais agrícoles adjacents a Platja Llarga com són: la Millera, el Prat de l’Escarré i l’extrem occidental de l’Ortoll. Actualment, es troba en procés de restauració ecològica, amb la finalitat de conservar el patrimoni natural i el paisatge d’aquesta zona humida i sorral costaner. No obstant això, fa vint anys a aquest espai natural li esperava un futur ben diferent. El 2004 es van iniciar les obres d’un projecte d’urbanització, que consistia en 260 habitatges i un hotel de cinc plantes.
@Amadeu Torné Güell
Paral·lelament, es va accentuar la mobilització social en contra de la urbanització a través de Salvem la Platja Llarga. Un informe que declarava la zona inundable i que tenia característiques de zona humida de l’Agència Catalana de l’Aigua va ser el detonant per aturar el procés urbanitzador. La promotora Subirats Berenguer n’era el propietari i una jugada a tres bandes entre aquesta, l’Ajuntament i l’Incasol a través d’uns convenis urbanístics, va permetre permutar els terrenys i alliberar de la urbanització la platja Llarga.
@Amadeu Torné Güell
La plataforma Salvem la Platja Llarga va néixer el 2004, llavors formada per l’Agrupació per a la protecció del medi ambient (APMA) l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació de Veïns Molí de Vent, i la comissió de Medi Ambient de la UPC. Després s’hi va afegir més gent i entitats. Actualment la plataforma encara està en alerta. “Estem contents que s’hagi aconseguit parar la urbanització i de restaurar la platja. No creiem que s’edifiqui. Però ens agradaria que es veiés com una unitat en conjunt amb la Millera i el Prat de l’Escarré, espais que actualment estan qualificats com sòl no urbanitzable”, diu Clara Racionero, portaveu de la plataforma.
La portaveu recorda amb perspectiva que el moviment de propietats per salvar l’espai va ser una solució massa complicada. “En primer lloc, la llicència d’obres era nul·la de ple dret, perquè era una zona inundable, a l’Ajuntament no els hi havia de fer tanta por anul·lar-la o comprar els drets d’edificació. La delimitació de la zona marítim-terrestre, inclou tota la zona d’aiguamolls en el domini públic. Però encara és sòl urbà urbanitzable. L’únic canvi important és que s’ha inclòs en el catàleg de Zones Humides de Catalunya, per tant, hi ha una protecció, i Medi Ambient hi hauria d’invertir diners”, conclou Racionero.
@Amadeu Torné Güell
En aquests moments, la platja Llarga és un 45% titularitat de l’Incasol, amb uns drets urbanístics sobre les tres parcel·les que disposa. Hi ha un bloc de pisos consolidat, propietat dels veïns i la resta és terreny marítim-terrestre, que és l’espai on l’Ajuntament pot actuar per recuperar l’espai. Falten dues modificacions del Pla General d’Ordenació Urbana. La primera a través del conveni signat aquest gener amb l’Incasol, per traslladar els drets d'edificació que té a la platja Llarga a l’Eixample Nord o altres indrets del municipi, per valor de 60 milions d’euros. En conseqüència, la segona modificació seria declarar la platja Llarga Zona Verda.
@Amadeu Torné Güell
Gerard Llobet, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vilanova, comenta que mentrestant els convenis estiguin en marxa, “la idea és que l’Incasol deixi entrar a les seves parcel·les per anar naturalitzant l’espai. Pensem que hi ha d’haver un horari d’obertura per regular l’accés. Tanques de fusta integrada en el territori. Al maig o juny s’obrirà l’espai tal com està ara. És un projecte de restauració que tot just començar ara i que s’anirà progressant. Es vol recuperar el sistema d’aiguamolls, amb un tractament didàctic”, avança el regidor.
Vist en perspectiva de vint anys, Llobet està convençut que la protecció de la platja Llarga serà un procés que s’estudiarà a les facultats, “perquè s’ha aconseguit salvar un espai a primera línia de mar que s’havia d’urbanitzar, que té un interès mediambiental, i que a més està en risc d’inundació, com s’ha demostrat amb els darrers temporals. El traspàs dels drets d’edificació de la propietat a altres indrets, no només de la ciutat sinó de Catalunya, mitjançant l’Incasol, s’ha de valorar en positiu”. La gran crítica d’aquesta operació és que el factor de modulació dels terrenys de primer línia de mar a altres indrets és de 2,4%, “si avui s’actualitzés seria el doble o el triple”, raona Llobet.
Hi ha un gran problema. No hi ha garantida la connectivitat del Racó de Santa Llúcia i la platja Llarga, perquè no hi ha cap camí públic que travessi la via del tren, i que a la llarga acabarà delimitada per una tanca. Ara s’hi pot passar, però pel costat de la via, un accés que té els dies comptats. “S’està treballant amb diputació que la C246a tingui en paral·lel, un camí pedalable”, diu el regidor. Aquesta via empalmaria amb el camí que ve de la façana marítima, amb un tractament semblant al que s’ha fet per anar a l’Hospital Sant Camil, i que permeti accedir a la platja Llarga per l’interior, a través d’aquest camí de 2,5 km.
Jaume Marsé, president de l’APMA, comenta que “sempre hem sigut del parer que els espais naturals, per l’interès públic, s’haurien d’haver expropiat, tot i que al ser inundable baixés el valor. Nosaltres no vam donar cap idea per salvaguardar l’espai, ni la plataforma tampoc. Ara vist amb temps, la platja Llarga és la història d’un fracàs. Era un aiguamoll, s’hauria d’haver respectat sempre. Mai hauria d’haver sigut urbanitzable”, exclama. El president de l’entitat ecologista recorda que la platja Llarga va iniciar el procés d’urbanització, amb carrers, voreres, punts de llum i clavegueram construïts. “Hi ha molts residus d’aquest intent i dels abocaments que s’hi ha realitzat. Bona part d’això es quedarà. Hi ha també les defenses costaneres que es van construir per protegir els edificis projectats”.
Malgrat això, Jaume Marcé és optimista, “creiem que és recuperable, però no és gens fàcil. Això sí que s’estudiarà a les universitats, per restaurar una cosa que està tan malmesa”, diu irònicament. En aquest punt, Marcé torna a la càrrega, “el posicionament de l’Incasol, no s’entén, i no s’hauria de permetre. És un organisme públic que intenta fer coses molt positives. Ara en aquests moments la platja ja hauria d’estar alliberada, però no és així perquè l’Incasòl té tres parcel·les on no deixa actuar”, explica indignat el president de l’APMA.
@Amadeu Torné Güell
Aquest gener l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Incasol han signat un nou conveni de col·laboració per actualitzar i ampliar els acords establerts l'any 2006. L'objectiu del nou text és garantir la preservació definitiva de la Platja Llarga, i alhora promoure el desenvolupament de sectors destinats a habitatge protegit, activitats econòmiques i a la construcció del futur hospital de la vegueria del Penedès. “El conveni que s’acaba de signar és una factura de la platja Llarga. Em pregunto com és possible que un conveni urbanístic s’anticipi a una modificació puntual del PGOU, quan això hauria de passar per la Comissió d’Urbanisme del Penedès. L’Incasol fa pagar una penyora a Vilanova i la Geltrú, quan és un organisme de la Generalitat, que per un altre costat, intenta protegir l’espai. És inconcebible”, apunta indignat Marcé.
El president de l’APMA fa referència a la Llei del Conservatori del Litoral que es troba al final del procés parlamentari, que s’erigeix en un instrument per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl. “La platja Llarga, hi podria cabre perfectament. Però la Generalitat sembla bicèfala. Un cap vol preservar la costa i l’altre cap pensa en especular amb el territori mitjançant l’Incasol, com si fos una empresa privada que mira pels beneficis. Hem de donar per fet que la platja Llarga està protegida, però lluitarem perquè l’Incasol tregui les urpes i perquè la Generalitat garanteixi l’interès públic i requalifiqui l’espai, que encara és sòl urbà”, alerta Marcé.
A la platja Llarga hi ha un bloc de pisos construït com a continuació lògica del Prat de Vilanova, l’antic Ibersol. Es va urbanitzar als anys 60 o 70, però no es va acabar de revertir al municipi. Aquell sector sempre va estar sotmès a tramitar un pla especial, que comprenia la seva urbanització. Tots els pisos tenen els seus propietaris que venen de tant en tant. Hi viuen tres persones tot l’any. Els més antics han viscut amb el temor que aquests habitatges podrien desaparèixer si la platja es protegia. Antonia del Sol, de 82 anys, es va fer un fart d’anar als plens cada vegada que es parlava de la platja Llarga. El seu gendre, Manuel Molina, que també viu allà des del 1981, ara es mostra tranquil, “però hem tingut pressions. Subirats Berenguer volia fer l’hotel on hi ha aquests pisos i ens els volia comprar”.
@Amadeu Torné Güell
Ramon Coll i la seva parella fa tot just uns mesos va comprar un habitatge en aquest bloc. L’operació els ha sortit rodona, perquè és un apartament a primera línia de mar, comprat a bon preu, amb una zona tranquil·la i molt agradable, “s’hauria de desbrossar”, exclama el propietari mentre mostra les herbes atapeïdes a prou feines dos metres de l’edifici. “A part reclamem llum, els pals estan caiguts. No s’ha fet res de manteniment”. Ara la urbanització la pot fer l’Ajuntament i passar contribucions especials, o establir una quota als veïns, per finalment revertir la zona al municipi, “els edificis no estan en perill d’enderroc, que quedi clar, i l’Ajuntament no té intenció d’expropiar”, confirma el regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet.
@Amadeu Torné Güell
Una altra gran veu en alerta és la dels veïns del Prat de Vilanova. Rubén Domènech, és vicepresident de l’Associació de Veïns del Prat de Vilanova que es va constituir el 1978. Al barri hi ha 870 habitatges, 670 persones empadronades, a l’estiu es tripliquen els residents, a part de la població del càmping. “La major part del veïnat vol que la platja Llarga sigui un espai natural visitable, com seria la desembocadura del Foix”, confirma Domènech.
El vicepresident lamenta que al seu moment es va explicar que hi hauria un projecte europeu d’1,5 milions, “però que al final s’ha quedat amb un finançament de 350.000 euros. Agafes el projecte inicial i l’actual i no s’assemblen en res. Entenem que és un projecte viu i que s’ha d’anar desenvolupament, però pensem que la manera de fer-ho no és l’adient. L’adequat hauria sigut netejar tot l’espai de runa i restes d’urbanització i a partir d’aquí replantar flora autòctona, reconstruir les llacunes per afavorir l’arribada de fauna”, comenta Domènech.
El veïnat del Prat de Vilanova ha vist com la Platja Llarga des dels anys 60 ha sigut un abocador de runa, en bona part contaminada. “Tenia els carrers asfaltats, voreres, parcel·les fetes i fins i tot punts de llum. No s’ha retirat res d’això, la vegetació ho ha cobert. Actualment, no et fa la sensació d’estar en un espai natural, tot el contrari està brut i deixat. Esperem trobar camins delimitats amb pals i cordes, amb els espais nets i reforestats. No hi ha comunicació amb l’associació de veïns. No sabem quins plans tenen d’aquí a obrir-ho a la visita pública, de fet no sabem ni que s’obrirà. No hem participat en cap projecte”, lamenta el vicepresident.
@Amadeu Torné Güell
Aquesta associació de veïns fa molts anys que demana que l’espai de propietat de l’Incasol es netegi i desbrossi. “Hi ha un risc d’incendi evident i molta insalubritat. Si l’Incasol no ho fa, l’Ajuntament hauria de fer requeriments com a qualsevol altre veí que té un solar deixat, o bé fer-ho d’ofici i enviar-los la factura. Som molt escèptics que al maig es pugui obrir l’espai en bones condicions. Desitgem que funcioni, perquè és un bé pel barri i tota la ciutat”, diu Domènech.
El veïnat del Prat de Vilanova des del primer moment que es va protegir l’espai han demanat a l’Ajuntament que l’espai estigui obert, almenys de dia. “Si els camins estan delimitats amb pals i cordes la gent prendrà consciència. Si està tancat és una crida als actes incívics. Actualment, hi ha botellada, amb fogueres, hi entren fins i tot cotxes, perquè la tanca està oberta. Potser els primers anys caldria un horari i més vigilància. El referent total és el tractament que s’ha fet a la desembocadura del Foix. Allà els primers anys hi havia vigilància i ara no en cal perquè la gent s’ha conscienciat que és un espai natural”, conclou el vicepresident de l’entitat veïnal.
Ester Toledo, quan va entrar a treballar com a tècnica de Medi Ambient, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, es va trobar sobre la taula un projecte de recuperació de la platja Llarga, realitzat el 2007 i pressupostat en 1,5 milions d’euros. “Sincerament, no he entrat ni a mirar-lo, perquè era una utopia. No hi havia finançament, els costos han canviat molt, tenia traves administratives i no tenia una base executiva, només era un tractament mediambiental”.
El 2017 l’Ajuntament de Vilanova va rebre un fons FEDER del qual va poder adreçar una partida de 350.000 euros a la platja Llarga. Amb aquest finançament, sobre el planejament inicial, es va valorar què es podia fer, tenint en compte que un 45% de l’espai continua sent propietat de l’Incasol. Es va redactar un nou projecte, però entre permisos, esmenes administratives, temps d’exposició i pròrrogues les màquines no van entrar fins el juliol del 2023, al límit de perdre el finançament.
Aquests diners van donar per refer el camí d’un quilòmetre, una nova caseta 50 metres quadrats i es va netejar el subsol per construir quatre basses amb la idea que siguin ambientalment funcionals. “S’ha excavat fins trobar el llim negre original característic. Amb aquest temps s’està regenerant de fauna, i les espècies vegetals que s’hi ha replantat. Aquestes llacunes són temporals, de pluja, però hi ha alguna zona més profunda que té aigua freàtica permanent”, explica Ester Toledo.
Aquestes quatre basses estan netes de residus de l’intent d’urbanització, però per netejar tota la resta caldria una quantitat ingent de diners. Aquest subsol pot condicionar la regeneració vegetal, més aviat afavoreix la generació de plantes invasives i de descampat. “Malgrat això amb les noves llacunes, com que no abunden en el litoral urbanitzat, ja està acollint les espècies, ocells i invertebrats, tal com hauria acollit un espai natural verge. Cal tenir present que com que hi ha pocs espais naturals, els animals venen, tot i la pressió humana i urbana que puguin tenir. La prova està en el corriol camanegre que està habitant a Ribes Roges, una platja molt transitada”, explica Ester Toledo.
“Tothom ha de ser conscient que aquest és un espai restaurat, que s’ha començat a urbanitzar i ha estat marginat". Ester Toledo és optimista que si es desencalla la permuta de l’Incasol, la recuperació de la platja Llarga pugui anar recollint subvencions per culminar un procés, que tot just comença ara. La idea de l’Ajuntament és obrir al públic aquest espai abans de l’estiu, sense tenir una data concreta. Però d’aquí a l’obertura, mitjançant 35.000 euros d’un fons Escort europeu, es podrà retirar més runa i es construiran dues basses més. Un altre finançament, de 50.000 euros, prové de l’Agència Catalana de l’Aigua per restauració de zones humides que permetrà fer les delimitacions del camí, amb pal i corda, els accessos, la cartellera i tot el tancament de l’espai amb un tracte híbrid de pal i corda i tanca cinegètica.
“Ens agradaria tractar aquest espai de manera homogènia amb tots els altres espais blaus restaurants del municipi, com la platja de Ribes Roges o la del Far. Els referents són la desembocadura del Foix, a Cubelles o les Madrigueres a Sant Salvador”, comenta la tècnica municipal. Hi haurà una part oberta en horari i una altra totalment oberta, amb més presència policial. “Sempre hi ha riscos, però les zones humides són poc inflamables”, comenta Toledo, en relació a les zones arbustives molt compactades, i que generen temor d’incendi al veïnat del Prat de Vilanova.
@Amadeu Torné Güell
Acabem amb una opinió que enllaça amb el principi. Clara Racionero, portaveu de Salvem la Platja Llarga, alhora que biòloga, creu que el principal problema de la restauració és que no té en compte, les característiques hidrològiques de quan era una zona humida, que abraçava la Millera, i s’alimentava pel torrent de Santa Maria, del nivell freàtic, i de les aigües que baixaven de l’interior. “Era una zona d’aiguamolls, de comunitat de duna amb una diversitat d’habitats molt gran. Sempre he pensat que si no es coneix bé el funcionament hidrològic, que si no es fa bé en conjunt, potser no interessa refer quatre basses, perquè no era el que hi havia”.
Aquest procés de la platja Llarga demostra diverses coses. Que la pressió popular pot aconseguir fites pel bé col·lectiu. L’administració té diferents cares o diferents interessos, en funció de la ciutadania, del moment polític i de la motivació econòmica. No hi ha una manera ideal de refer un espai tan deteriorat. I ens hauríem de quedar amb una màxima: que la natura farà el seu camí i imposarà el seu ordre malgrat els impediments que se li posin. Ara bé, millor que extremem la construcció d’habitatges en espais d’interès ecològic, i sobretot inundables. València, n’és recentment un exemple.
PUBLICITAT
PUBLICITAT