COMERÇ
08-05-2025 10:02
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En només quatre dies mal comptats, es van exhaurir totes les existències. Més de 300 banderes del Vendrell que botigues i petits comerços repartien a les portes de la Festa Major entre la seva clientela a partir d'una compra mínima a cinc establiments diferents de la vila. Un exercici de vendrellisme que no només buscava reforçar la identitat col·lectiva per Santa Anna sinó contribuir a dinamitzar el comerç local i, de retruc, teixir un vincle de pertinença entre botiguers i població. Es tracta només d'una de les nombroses campanyes que Ajuntament i CIT (Centre d'Iniciatives i Turisme) han endegat plegats amb l’objectiu d’estimular un sector clau per a l’economia local i, de retruc, també comarcal. Iniciatives com els bons comercials; la inclusió de la capital del Baix Penedès dins del Compra i descobreix Catalunya, unes rutes guiades pels principals racons de les viles participants, i els tasts de cava Jané Ventura amb torrada de xató al Mercat Municipal, entre més, i sense oblidar fires sectorials com la de Santa Teresa. Activitats repartides per tot l’any amb què emprenedors i administració insuflen adrenalina a un teixit comercial que malda per seguir obrint a diari la persiana.
I és que el sector ha encès alguns senyals d’alarma. Un dels indicadors més rellevants és el nombre de locals i naus industrials buits. Segons el cens municipal, al Vendrell n’hi ha uns 1.700 i gairebé un terç, al voltant de 500, estan buits. El regidor de Comerç, Àlex Barrera, hi detecta tres grans motius: “En primer lloc, els preus sovint són massa elevats per a un nou emprenedor que vol endegar el seu negoci. Alguns d’aquests espais, a més, es troben en unes condicions francament millorables, el que implica, de vegades, una inversió afegida no senzill d’assumir. I, finalment, i com a conseqüència de tot això, és complicat obtenir una certa rendibilitat a curt i mig termini”.
De fet, el preu del metre quadrat d’un local al centre del Vendrell oscil·la entre els 10 i els 15 euros, quantitats respectables i més si, prèviament, cal adequar l’establiment. Quant a les naus industrials, des de la regidoria de Comerç s’assegura que l’Ajuntament està treballant intensament per arranjar els polígons i fer-los més atractius a l’hora d’atreure i captar noves empreses. “Som un municipi clau en la comunicació entre Barcelona i Tarragona i les seves infraestructures portuàries i similars”, abunda Barrera, qui es mostra confiat en el potencial de la ciutat per revertir una situació que, lluny de ser crítica, sí que ocupa i preocupa els actors implicats.
Des del comerç més minorista, el familiar que predomina al Vendrell, on no existeixen grans cadenes amb un múscul financer que suporti situacions prolongades de crisi, la radiografia no convida excessivament a l’optimisme. L’arrelament del comerç electrònic entre la clientela, els nous hàbits de consum, acompanyat de la incertesa econòmica d’abast mundial derivada de la crisi aranzelària perpetrada per l’administració Trump, amb ressonàncies arreu del planeta, tampoc no acaben d’ajudar. “Si a sobre plou quan no toca, ja tenim a sobre la tempesta perfecta”, es resigna el president del CIT, Salva Rodríguez. I és que l’abundància d’aigua del mes de març, necessària per a omplir els pantans, no ha permès el comerç, tanmateix, tancar un bon hivern. “Tenim mil idees que treballem amb l’Ajuntament per tirar endavant. Busquem analitzar els punts més forts del sector i els més febles i, a partir d’aquí, dissenyem campanyes i proposem mesures que ens poden ajudar a envigorir els negocis de proximitat”, rebla Rodríguez.
Al memorial de la patronal del petit comerç s’hi acumulen mesures recurrents arreu del territori, des de baixades d’impostos a subvencions per a nous emprenedors, bonificacions de l’IBI i lloguers progressius que facilitin la posada en marxa de noves activitats. “Hem de donar una empenta a tota la gent que té iniciativa i que vol endegar un projecte que no només és econòmic sinó també vital. Implicar d’alguna manera els propietaris de locals perquè, sense deixar d’obtenir uns ingressos pel seu immoble, també es permeti l’obertura i consolidació dels negocis” hi afegeix el president del CIT alhora que demana a l’administració que no permeti que els baixos d’aquests establiments “esdevinguin habitables, atès que seria la mort del sector, especialment a la zona centre”. Salva Rodríguez insisteix que, òbviament, no s’ambiciona un lloguer zero però sí escalable, que s’ajusti als ingressos i a l’evolució de l’activitat. “Si la cosa no va bé, almenys no serà la ruïna d’aquest emprenedor”, rebla Rodríguez.
“Des de la regidoria ara mateix no preveiem, ni de lluny, que aquests locals es puguin convertir en pisos”, respon sense dubtes el responsable de Comerç, Àlex Barrera. “De fet –hi afegeix- estem treballant perquè a la zona centre no es pugin obrir negocis que no donen vida durant els caps de setmana, com noves entitats bancàries, immobiliàries i similars”. Des de l’Eina, el servei que, a més d’orientar, formar i assessorar la població a la recerca d’una nova feina, també dona suport a la creació d'empreses i al creixement econòmic del Vendrell, s’han organitzat sessions de treball per analitzar el comerç a la vila i instaurar un acompanyament a empresaris i emprenedors. Una de les iniciatives endegades, per exemple, és la d’adreçar qualsevol que vulgui obrir un negoci cap a aquell barri del municipi que millor s’adapti a les característiques de l’activitat, ja sigui perquè ja n’existeixen de similars a la zona o bé tot el contrari.
Un Mercat resilient
Un dels eixos més característics de qualsevol vila és el seu mercat municipal, un espai on omplir el cabàs en un ambient gairebé familiar i de màxima confiança. Un enclavament històricament clau no només en la socialització de la població sinó també en el desenvolupament econòmic i urbanístic de tota ciutat. Per tal d’estimular el recinte vendrellenc, en el darrer any s’han promogut una sèrie d’iniciatives ideades per a potenciar la seva revitalització. Acompanyada d’una nova junta força jove i dinàmica, el mercat ha obert perfils a diferents xarxes socials amb un ull posat en una clientela potencial que fins ara no s’atansava fins al mercat.
A més, s’ha aprovat una modificació de les ordenances per tal de dinamitzar i afavorir l’ocupació de les seves parades, ara un pèl abaltides. Concretament, l’Ajuntament del Vendrell ha activat una rebaixa de les taxes a pagar en cas de relleu del negoci així com una reducció del preu per metre quadrat de la superfície ocupada. Actualment, existeixen quatre tipus de traspassos. Quan passa de difunts a hereus, s’ha canviat de l’equivalent a tres quotes mensuals a zero; entre vius de primer grau es baixa de sis mesos a dos; en els de segon grau, la rebaixa és de dotze quotes a quatre, i en els intercanvis entre particulars sense vincle familiar, s’ha passat de vint-i-quatre a sis. Això vol dir que, per posar l’exemple d’una parada de 10 metres quadrats, del mínim de 1.020 euros i el màxim de 8.160 que es pagava fins ara, un cop prosperada la proposta, s’ha baixat de 0 euros a 2.040 com a molt.
D’altra banda, amb l’objectiu de facilitar l’ampliació de negocis, el nou redactat de l’ordenança preveu que a partir del 21è metre quadrat de superfície, es passi de pagar 34 euros per metre i mes a 20 euros. Uns estímuls fiscals que pretenen millorar l’ocupació del Mercat, actualment compost per trenta-tres parades, vint-i-tres actives i deu buides. L’equipament, a tocar del centre neuràlgic de la vila, representa, en bona mesura, la realitat d’una activitat comercial que requereix d’una injecció d’energia per reviscolar i complementar l’oferta turística i de serveis de la vila.
Recentment, des de l’Ajuntament, a les portes de la Setmana Santa, s’ha editat una nova guia turística, una eina ideada també per desestacionalitzar el sector terciari al municipi. Més de 2.500 exemplars editats d’acurada factura on la cultura, el folklore popular, la història i els atractius mediambientals de la vila adopten un paper cabdal a l’hora de mostrar els encants del municipi, tant al públic interior com als visitants de fora. I tot plegat amb l’indissimulat objectiu d’atraure un públic amb ganes d’amarar-se del Vendrell i fer les seves compres als diferents barris de la capital del Baix Penedès. Una vila costanera que darrerament posa un especial èmfasi en les seves reserves naturals i platges, en la seva àmplia oferta museística, les tradicions populars i la gastronomia. Tot plegat per estimular una activitat econòmica que presenta les seves pròpies peculiaritats i dinàmiques internes en funció de l’època de l’any i la zona. I és que, com és obvi, no presenta un mateix comportament comercial el nucli històric que els barris marítims el juliol i l’agost que l’octubre o el novembre.
Tot un seguit de mesures i campanyes pensades amb l’objectiu de reforçar el comerç com una font de riquesa i baula d’ocupació directa i indirecta en la que és, des de fa temps, la comarca amb l’atur registrat més elevat de Catalunya. Segons les darreres dades fetes públiques, les corresponents al mes de març, la taxa de població activa inscrita al SOC al Baix Penedès és del 13,51%, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana de Catalunya.
I justament el comerç vol jugar un paper clau en la revitalització del Vendrell i la resta del territori, tot participant, per exemple, de les Speed Job Dating, una trobada ràpida entre empreses i persones a la recerca de feina. Al recentment inaugurat edifici Tabaris ja en va tenir lloc una a finals de l’any passat enfocada al sector de la logística i la tecnologia, mentre que, ara fa un parell de setmanes, la discoteca Vips de Calafell en va acollir una de nova orientada a l’hostaleria i la restauració. I abans que no acabi el 2025, Cunit serà la seu d’una nova sessió entre empreses i candidats a una nova ocupació, en aquest cas, en el camp sociosanitari.
Nous temps i nous horitzons per a un comerç, proper i de valor afegit, al qual no li farà cap mandra aixecar, un dia més, la seva persiana.
PUBLICITAT
PUBLICITAT