PUBLICITAT
LITERATURA
25-05-2025 18:10
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Partint del famós poema «Ítaca», de Kavafis, el professor Eusebi Ayensa, que entre d’altres tasques acadèmiques un temps va dirigir l’Institut Cervantes d’Atenes, estudia i detalla amb tot el seu saber, que és molt, la petjada del poeta grec en la lírica catalana sobretot, però també en la música, en la crítica literària i en la traducció.
L’any 1962 els lectors van poder llegir de la mà de Carles Riba la versió catalana de seixanta-sis poemes d’un dels poetes més sobresortints de la Grècia contemporània Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, 1863 – 1933). Aquest fet pot sorprendre, ja que la poètica de Kavafis i la de Riba són ben diferents. Poeta rellevant l’un i l’altre, el nexe d’unió és Grècia. La Grècia real, amb la seva gent i els seus paisatges, així com la Grècia cultural i la seva monumentalitat clàssica que fins i tot sense haver-la vist en directe tenim a la retina, forma part del nostre imaginari col·lectiu.
L’any 1927, Carles Riba havia visitat els llocs més emblemàtics de Grècia amb la seva esposa, la també poeta Clementina Arderiu: Atenes, Eleusis, Súnion, Beòcia, Delfos, Micenes, Nàuplion, Trípoli, Esparta, Mistràs, Olímpia i les illes de Santorini (Thera) i Ítaca. Aquest recorregut, que va prendre rostre poètic en els versos de Carles Riba a Elegies de Bierville, escrits a l’exili, han estat motiu d’inspiració de tants viatges: el meu mateix viatge a Grècia l’any que vaig complir cinquanta anys, i que havia estat el somni dels meus anys joves, quan estudiava Belles Arts: les imatges que projectaven les diapositives van prendre tota la seva subtil, màgica i fulgurant carnadura en aquest viatge que va donar com a fruit el llibre de poemes Santuari grec, que va incloure la visita als monestirs dels monjos de l’Església ortodoxa enlairats a les icòniques muntanyes Meteores. D’aquí ve que el santuari grec ho sigui en doble sentit.
El viatge a Grècia de Carles Riba va ser un viatge iniciàtic que el va dur a la tan vera com mítica illa d’Ítaca, indret de l’Odissea homèrica evocat per Kavafis en el seu celebrat poema «Ítaca», i que cantat per Lluís Llach diu: «I encara que la trobis pobra, Ítaca no t’haurà enganyat./ Savi com t’hauràs fet [en el bell viatge], amb tanta experiència,/ ja hauràs entès què volen dir les Ítaques». Ítaca, doncs, com a imatge simbòlica del viatge existencial, o, també, com a fita d’un desig, d’un anhel, d’un destí o d’un alliberament, ja sigui personal, espiritual. Compartit en l’àmbit de la comunitat, símbol també d’una política o d’una utopia.
L’assaig El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana, d’Eusebi Ayensa, encapçalat per un pròleg de l’autor, està dividit en quatre parts: De crítics i traductors; Kavafis en la dansa, l’art, la música i la política; i Kavafis en les lletres catalanes. Es clou amb l’epíleg: Una juguesca kavafiana i uns mots de comiat, al final dels quals llegim a mode de resum d’un treball elaborat per Eusebi Ayensa, com acostuma: amb entusiasme, excel·lència i a foc lent: «A Catalunya –repetim-ho un cop més-, Kavafis ha tingut quatre introductors de luxe: Riba en el camp de la traducció, Pla en el de la crítica literària, Llach en el de la música i Subirachs en el de l’art». No es pot demanar més, no, si no és en el prec d’Eusebi Ayensa: «Que aquest llibre ajudi a mantenir viva la flama de Kavafis a l’altre extrem d’aquesta Mediterrània que, des dels temps remots d’Empúries, agermana grecs i catalans».
PUBLICITAT
PUBLICITAT