LOGÍSTICA
26-05-2025 14:54
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La nostra comarca ja fa uns anys que està vivint una important transformació que va convertint poc a poc els conreus en camps erms o directament en polígons industrials. Les nous negocis que s’instal·len a casa nostra per allò de la ubicació són principalment de caràcter logístic que es tradueixen en imponents naus en mig del paisatges que poden arribar fàcilment als 30 metres d’alçada, una miqueta menys que l’actual campanar de la Bisbal del Penedès, perquè en tinguem una idea. Fa uns anys des d’Albinyana, per exemple, podies contemplar la comarca amb les seves talaies històriques al costat de les respectives esglésies. De mica en mica van anar apareixent nous elements com la xemeneia de l’Arboç, tot seguit el circuit de la Idiada. El darrer gran complex que s’ha afegit a la comarca des del cel és la zona industrial que rodeja a la Bisbal del Penedès que per algunes persones fa mal als ulls al veure aquells monstres urbanístics en mig de camps i oliveres.
Tot això és fruit d’un seguit de canvis que s’han produït en les darrers dècades. Per una banda, avui en dia fer de pagès a casa nostra és un ofici que no resulta gens aconsellable pel baix preu dels productes agrícoles entre altres aspectes. Una peça clau nouvinguda és l’excessiu zel administratiu que s’ha anat implementant en aquest camp i que omple de papers i formularis el disc dur de molts pagesos. Un altre punt a tenir en compte és la climatologia adversa que per mil fenòmens meteorològics cada dia és més complicat aconseguir una collita digna després de supera glaçades, sequeres, inundacions i altres elements que de tant en tant ens visiten. Per fer front a aquestes inclemències tenim les assegurances però encara per molts resulta més econòmic no pagar aquestes primes i deixar-ho tot a la sort del temps.
Quan els dos processos s’uneixen tenim el cas Bisbal del Penedès que, de moment és el més privilegiat pel seu accés directe a l’autopista.
Si en el seu moment l’arribada de l’electricitat i la llum va ser tan important com l’obertura de l’accés de l’autopista l’any 1994 en aquest vila baixpenedesenca a l’Ap-2 que es va potenciar a l’any 2021 amb la desaparició dels peatges. Totes han suposat un gran canvi social i econòmic en la localitat, però aquesta empenta laboral ha anat agafant embranzida a la resta de la comarca.
Per una banda aquestes naus imponents dedicades principalment a la logística representen un gran mercat laboral per a moltes persones de la localitat i rodalies. Els permet un treball poc especialitzat amb un salari baix, però que a base de fer hores i nits fa que la massa salarial pugui augmentar al final de mes. Per una banda estan aquestes famílies que viuen d’aquesta oferta laboral sense haver d’anar gaire lluny. Al seu costat tenim els pagesos que veuen que poden treure un alt rendiment als seus terrenys que no aconseguirien si continuessin estan qualificats com a sol agrícola. Tots hi troben la seva part del benefici que al final és purament econòmic. A l’altra costat trobem els defensors de la natura que no deixen de defensar el medi ambient i rodalies. El problema és que del medi ambient amb oliveres i vinyes és molt bucòlic i tendre, però el resultat econòmic és minso. Una part considerable de persones, en el fons, sempre aposten pels diners per sobre del romaní i la farigola silvestre.
En la passada consulta de la Bisbal del Penedès que només es va convocar una part de la població presumptament més afectada per aquesta requalificació de 74 hectàrees agrícoles en sol industrial que inclou el típic petit parc per anar a fer pixar el gos. La gent va votar per una àmplia majoria que preferia les oliveres i els marges, però com no era una consulta vinculant, l’Ajuntament va voler seguir endavant en la urbanització d’aquest espai a tocar al nucli bisbalenc. Darrerament estem vivint una època divertida en aquest consistori bisbalenc després d’una temps de pau i tranquil·litat que va seguir a l’època Puigibet on va haver-hi molta salsa. Les dues parts juguen les seves cartes, però jo crec que ara per ara o hi ha una sentència judicial amb mesures cautelars clares o la solució definitiva haurà d’esperar a les urnes de la tardor del 2027. L’espectacle està servit. Farigoles versus logística. A veure com acaba tot plegat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT