PUBLICITAT
LITERATURA
02-06-2025 10:14
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Pels voltants de la festa de Sant Jordi de 2025 va aparèixer Primera notícia de Toldrà (El Cep i la Nansa edicions), d’Eugeni Molero i Pujós (1943-1984). La reedició de Toldrà, títol del llibre introbable ja feia molts anys, ha anat a cura d’Esteve Molero: músic i comunicador que al text de presentació informa que el seu pare va publicar la primera biografia d’Eduard Toldrà el maig de 1963, quan tot just feia un any que el mestre havia mort. «En aquells moments el meu pare tenia dinou anys, per això en traduir Toldrà, escrit originàriament en castellà per imperatius de l’època, m’he permès adaptar el llenguatge al seu estil posterior, al de les seves obres de maduresa». El resultat és excel·lent. Els lectors, en efecte, trobem l’estil d’Eugeni Molero admirador de la prosa de Josep Pla, lluny de la retòrica de la prosa castellana típica d’aquells temps franquistes.
Un jove i precoç Eugeni Molero va emprendre la tasca de dibuixar per primera vegada una biografia del mestre Eduard Toldrà i Soler, nascut a Vilanova i la Geltrú el 7 d’abril de 1895 i mort a Barcelona el 31 de maig de 1962 a Barcelona. Tot i que la seva formació i trajectòria artística es va desenvolupar a la ciutat de Barcelona, Eduard Toldrà mai no va perdre els llaços amb la seva vila nadiua, que estava orgullosa del seu fill, com es desprèn de l’assaig biogràfic d’Eugeni Molero. D’aquí ve que a la pregunta directa: «¿Razón de ser de tu ensayo biográfico?», Eugeni Molero respongués a l’entrevistador: «Era necesario hacerlo y más que necesario, indispensable».
La resposta d’Eugeni Molero ho és per partida doble. Era necessari, de justícia poètica, escriure un retrat biogràfic per homenatjar el gran músic d’origen vilanoví, i era oportú fer-ho quan encara hi havia tanta gent que en podia donar notícia, que podia facilitar les dades importants en una biografia literària: aquelles dades personals i intel·lectuals que donaven raó d’una vida artística intensa, treballada i inspirada, del violinista, compositor i director d’orquestra Eduard Toldrà, considerat el músic arquetípic del Noucentisme musical.
La biografia d’Eduard Toldrà d’Eugeni Molero és un model reeixit de biografia creativa. Amb les dades que en aquell moment tenia a la mà, el jove Molero va construir una semblança d’un dels músics més rellevants de la música catalana del segle XX. Es podran ampliar les dades concretes, aquelles llistes i referències que tant agraden al món acadèmic, però la vida interior, el nucli espiritual del gran creador que va ser Eduard Toldrà, va ser captada perfectament per la intel·ligència periodística d’Eugeni Molero al seu llibre Toldrà. Precedit per un pròleg del mestre i compositor Rafael Ferrer, deixeble que va treballar al costat d’Eduard Toldrà en la seva brillant tasca com a director de l’Orquestra Municipal de Barcelona que Toldrà va alçar del no-res després de la guerra, en dotze capítols Eugeni Molero va dibuixant la vida i la personalitat artística d’Eduard Toldrà amb la destresa del seu burí periodístic, però sobretot amb la poètica que es trasllueix de la comprensió del personatge, que visualitza sempre, en tot moment, com si el tingués al davant, fins i tot en aquella última hora, la del comiat: «El 31 de maig de 1962, diada de l’Ascensió del Senyor, la naturalesa de l’artista es va doblegar finalment, vençuda pel dolor. La lluita es va acabar. Els seus afanys, les seves preocupacions, les seves ànsies febrils d’ahir van passar a enriquir les prestatgeries del coneixement musical, aportant-t’hi un patrimoni nou i abundant».
Bella, emotiva, concisa i visual manera de dir, per part d’Eugeni Molero, que el gran músic havia mort, però que el seu llegat havia enriquit el món musical amb la seva aportació que va obrir tantes portes a les noves generacions de músics: els seus deixebles parlaven del mestre Toldrà amb devoció. A través del seu talent musical, intel·ligència preclara i les qualitats humanes i civilitzades que el distingien, Eduard Toldrà va saber traslladar a les seves composicions la bellesa intemporal i poderosa de la música que de manera tan personal i inèdita va expressar-se amb la lluminositat, calidesa i naturalitat del seu geni creatiu.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT