EDUCACIÓ SOCIAL
15-06-2025 17:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La definició més concreta de generalitzar és estendre, fer general i comuna una cosa, ara bé, d’aquí podem fer algunes consideracions.
El que realment ens ha de preocupar és que massa sovint utilitzem l’acció de generalitzar quan hom estableix una conclusió general a partir d’una o més observacions particulars.
Però cal que tinguem en compte que generalitzar no ens ha de servir per simplificar, per entendre i per ordenar el món.
Crec sincerament que aquest problema comença quan es perd la consciència d’estar generalitzant i hom creu amb vehemència que la realitat és tal com la veuen, o senzillament tal com l’expressen.
Darrerament i més que mai, podem llegir i sentir en els mitjans de comunicació expressions com “tot, sempre, mai, cap, ningú, res…” res més lluny de la veritat si abans no pensem que totes les coses i les persones tenen excepcions i matisos.
L’excepció és l’exclusió d'alguna cosa que s'aparta de la regla comuna o del que és general per a tots i totes i, evidentment, aquesta cosa o fet s'aparta de la regla comuna o de la condició general.
El verb matisar cal entendre’l i relacionar-lo amb el color, però en aquest cas l’usarem per afegir un apunt i també la resposta a una explicació per fer-la més precisa.
Per a la psicologia de l'aprenentatge existeix una tendència a respondre de manera similar davant de situacions diferents. Com a conseqüència, la generalització disminueix a mesura que disminueix la semblança entre els estímuls.
Pel que fa al pensament, l’efecte de l'acció de generalitzar o d'induir d'un fenomen o d'una sèrie de fenòmens, esdevé un principi general.
És aleshores quan ens apareix l'efecte halo com un dels biaixos cognitius més clàssics de la psicologia. El podem definir com la realització d'una generalització incorrecta a partir d'una sola característica de quelcom o d'una persona, per tant, ens provoca fer un judici previ a partir del qual ens permet generalitzar la resta de les característiques.
L'efecte halo es dona per exemple quan escoltem o llegim una característica positiva d'una persona, objecte o situació i aquesta ens influeix en la nostra percepció general d'aquest.
Podem dir efectivament, que això provoca en nosaltres que avaluem altres característiques d’una forma més positiva, malgrat que no estiguin relacionades. Per tant, ens toca afirmar, que ens trobem aleshores davant d’una pèrdua d'objectivitat en l'avaluació, causada per la influència que tenen sobre nosaltres aquestes informacions, massa sovint subjectives, que tenim d’aquesta o d’altres persones.
Pels educadors i educadores socials l’efecte halo és una distorsió vinculada a l’anomenat criteri de racionalitat limitada, un mecanisme que davant de situacions de risc o d’incertesa ens fa prendre part, a partir d'emocions, experiències i pensaments per compensar les limitacions cognitives, temporals, i la possibilitat de tenir més informació. És una trampa que fa el nostre cervell, massa sovint per, quan tenim poca informació, arribar a conclusions que solen ser incorrectes.
A voltes observem com l'efecte halo atribueix un conjunt de qualitats a algú que destaca únicament en una d'elles.
Ara bé, com afecta la nostra opinió el que sabem d’alguna persona abans de conèixer-la? Hi ha també una pregunta que hauríem de resoldre, ens pot condicionar la nostra l'opinió l'aparença física, com vesteix alguna persona, quins són els títols acadèmics, de quants diners disposa, entre d’altres, del que sabem d’alguna persona fins i tot abans de començar a conèixer-la?
Una altra qüestió seria al contrari, si la primera impressió que tenim d’algú és positiva, intentem avaluar-la positivament? De la mateixa manera la gent jutja un llibre per la seva portada, un disc i qualsevol article que ens entri per la vista.
Les persones que tenen tota la informació sobre una situació, o que creuen tenir-la, són més propenses a fer judicis que es basen únicament en les nostres percepcions sobre els altres.
Quan l'efecte halo és negatiu en psicologia s’anomena devil effect, i apareix quan s’atribueixen característiques negatives als altres per la seva imatge negativa o en el cas de les marques comercials per algun dels seus productes.
En resum, podem afirmar doncs que l'efecte halo quasi sempre és un error de judici quan acostumem a fer-nos impressions que esdevenen molt potents i resten la nostra capacitat racional de judici.
Definitivament, massa vegades tenim la necessitat de classificar la realitat d’una manera ordenada, això provoca que jutgem d’una manera totalment subjectiva, per contra, fer-ho amb objectivitat ens costa massa, oi?
Val la pena parlar de l’efecte obra que és antagònic a l’efecte halo, en ell tendim a generalitzar en base a un aspecte o característica negativa que afecta altres aspectes.
I finalment, trobem l’efecte biaix que té en compte els dos anteriors. En aquest, les persones prejutgem, fem falses atribucions i induccions. És deixar-se dur per la primera impressió, sense objectivitat. La realitat que observem està determinada per la subjectivitat de la persona, tant en positiu com en negatiu.
“No hi ha una segona oportunitat per a una primera bona impressió”. Les persones tendim a jutjar tot el que passa al voltant nostre, la primera impressió ens condueix i ens condiciona a pensar d’una manera o altra, tant és si parlem d’un lloc, d’una persona, d’una situació o d’un objecte. Oscar Wilde (1854-1900) escriptor, poeta i dramaturg.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
PUBLICITAT
PUBLICITAT