SALUT MENTAL
20-06-2025 7:50
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els problemes de salut mental entre la població jove de Catalunya s’han incrementat notablement en els darrers cinc anys. Segons l’últim informe de l’Observatori de les Desigualtats en Salut —impulsat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)— els diagnòstics d’ansietat i depressió en joves d’entre 14 i 39 anys han augmentat un 30% entre 2019 i 2024.
Actualment, 9 de cada 100 joves a Catalunya tenen un diagnòstic d’ansietat, 2,5 de cada 100 pateixen depressió i 0,7 de cada 100 han estat diagnosticats d’un trastorn psicòtic. A més, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) afecta un 5% dels infants i adolescents d’entre 5 i 18 anys.
Les dades recollides per l’Observatori, presentades aquest dijous a Barcelona, revelen un patró clar: el nivell de renda influeix decisivament en la salut mental. Els joves amb rendes baixes tenen fins a 15 vegades més probabilitat de patir trastorns psicòtics i entre 2 i 3 vegades més risc d’ansietat i depressió que aquells amb rendes més altes. També s’observen desigualtats marcades en el risc de suïcidi: la taxa d’activació del codi risc de suïcidi és fins a 5 vegades superior entre els joves amb rendes més baixes.
L’informe constata també diferències de gènere: les dones joves pateixen més ansietat i depressió, mentre que els homes tenen més probabilitat de desenvolupar TDAH i trastorns psicòtics. Pel que fa a l’origen, els joves immigrants provinents de països amb PIB més baixos presenten menors taxes de diagnòstic de problemes de salut mental, especialment de TDAH.
Tot i l’increment global de casos, l’Observatori assenyala un punt positiu: després d’anys de creixement, les activacions del codi risc de suïcidi s’han estabilitzat i han començat a disminuir en el grup d’edat de 14 a 21 anys.
Durant l’acte de presentació de l’informe, la consellera de Salut, Olga Pané, ha destacat la importància de disposar d’aquestes dades per actuar: “El que no es mesura no es coneix ni es corregeix. Cal corregir tot el que signifiqui una diferència d'oportunitats per a les persones”. Ha defensat també la necessitat de polítiques específiques per combatre les desigualtats en salut: “És molt més efectiu fer polítiques desiguals pels desiguals”.
Per la seva banda, la directora de l’AQuAS, Sandra Garcia-Armesto, ha posat en relleu que “la precarietat econòmica multiplica el risc de patir trastorns, amb conseqüències que poden marcar tota una vida”, i ha subratllat que l’Observatori ha de servir per orientar accions i polítiques públiques més eficaces.
L’Observatori de les Desigualtats en Salut es va crear el 2020 i forma part del Pla de Salut de Catalunya. Té com a missió analitzar l’impacte de factors socioeconòmics, de gènere i d’origen en la salut de la població, amb l’objectiu de dissenyar polítiques intersectorials que millorin l’equitat en salut. Paral·lelament, el Departament de Salut està impulsant projectes específics per reforçar l’atenció a la salut mental infantojuvenil, com el Pla de prevenció dels trastorns de neurodesenvolupament o el desplegament dels Equips Guia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT