CANTADES PER LA PAU
29-06-2025 8:52
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tot sembla accelerar-se, i davant d’aquest escenari, emergeix una qüestió essencial: cap a on dirigim la nostra ambició col·lectiva?
Sí, l’ambició. Aquesta paraula que tan sovint s’associa a l’èxit individual, a l’escalada professional, al reconeixement o al triomf. Però també —i això sovint s’oblida— l’ambició ha estat el motor de grans transformacions socials, científiques i culturals. No és l’ambició el problema, sinó quina mena d’ambició cultivem.
Vivim en una època on l’ambició destructiva ha estat sistemàticament recompensada. Aquella que posa el benefici immediat per sobre del futur comú, que premia la competitivitat salvatge, que legitima l’explotació dels recursos —humans i naturals— en nom del creixement. Aquesta ambició és miop, i els seus fruits són cada cop més amargs: canvi climàtic, polarització social, guerres, genocidis, esgotament emocional i una crisi de sentit.
Però hi ha una altra via. Una ambició constructiva, basada en la responsabilitat, l’empatia i el compromís a llarg termini. Una ambició que no es conforma a “anar fent”, sinó que vol fer millor. Que no busca destacar a qualsevol preu, sinó aportar valor real. És més exigent, sí, però també més fecunda.
I aquí és on apareix la clau de tot plegat: el paper de cadascú. No podem delegar-ho tot en els governs, en les institucions o en les grans empreses. El futur no es decideix només en cimeres internacionals; es juga també a les escoles, als barris, a les feines quotidianes, en les petites grans decisions que prenem com a ciutadans.
Serà ambiciosa una mestra que educa en valors, un jove que impulsa una cooperativa, una consumidora que tria amb consciència, un artista que qüestiona el món amb la seva obra, un científic que investiga per millorar vides. Tots aquests actes tenen més poder del que sembla, perquè aporten direcció al nostre futur col·lectiu.
A Vilanova i la Geltrú, hem començat a concretar aquesta ambició col·lectiva constructiva en accions tangibles. La moneda social la Turuta s’ha convertit en molt més que un mitjà d’intercanvi: és un punt de trobada de persones ambicioses d’un nou model d’economia col·laborativa, on el valor no es mesura només en diners sinó en confiança, responsabilitat i suport mutu.
A més, cada dijous fem Cantades Populars pel Planeta i la Pau en espais públics, un punt de trobada setmanal on, a través del cant i la presència compartida, duem a terme una acció pedagògica amb cançons participatives i amb sentit, a la vegada que regenerem la nostra esperança activa i alimentem aquesta sana ambició col·lectiva que neix del cor, de la cultura i del compromís. Són accions senzilles però profundes, i poden ser llavors de canvi arreu.
Ja no es tracta només de créixer. Es tracta de com creixem. I amb qui. I per què.
Redefinir l’èxit és urgent. No pot ser només una qüestió de mèrit personal o de reconeixement social. L’èxit real serà aquell que es construeixi sense trepitjar ningú, sense deixar un rastre de destrucció, i amb la mirada posada més en les generacions futures que en els aplaudiments del present.
El món no necessita menys ambició. Necessita una ambició millor orientada. I això comença en nosaltres. No som espectadors passius d’un món que s’esfondra. Som agents d’un món que encara pot renéixer.
PUBLICITAT
PUBLICITAT