Vegueria del Penedès

PUNTUALITAT

Trobar una romaguera


Josep Ballbè Urrit Vilanova i la Geltrú

08-07-2025 10:02

Admiro la puntualitat germànica. Pels nostres verals, és una fita-detall-valor /o virtut a la que se li sol donar una importància més aviat relativa

Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Precisament en base a això, no em sorprèn ni m'estranya gens ni mica la distància sideral entre el país teutó i el nostre. Si en un detall ben bé tan insignificant claudiquem, què no pot passar en aspectes més transcendents. Fins el punt que els impuntuals solen tenir la santa barra d'inventar-se excuses quan fan cap tard allí on sigui: que si la densitat del trànsit, que no passa res i no n'hi ha per tant o que s'han trobat un entrebanc tot venint... Els castellans fan anar la dita del "haber encontrado un capazo". No trobo ajustada la traducció literal d'haver "topat amb un cabàs", quan ens alteren l'horari d'un propòsit o cita. S'escau més la dita d'haver-se "trobat una romaguera". Si em passés a mi tallaria educadament pel dret. No em cap al cervell l'angoixa i/o la vergonya de fer tard a un concert o conferència per exemple. Encara hi ha responsables de l'organització d'aquests actes que addueixen -sense cap sentit del ridícul- que fan referència a uns suposats, absurds i injustificats 5 minuts de cortesia. "And what else?" Més aviat mereixerien aquest tracte tots els qui arriben "on time", a l’hora que toca. 

Ací podria fer entrar en joc aquella altra expressió d'"arribar a misses dites". Al cap i a la fi, potser perdre's algun sermó eclesiàstic d'aquells tan farragosos. Al cap i a la fi, tampoc no implica cap daltabaix o desavantatge. Més aviat, tal vegada, un alleujament... Alhora, una romeguera contempla l'accepció de planta amb tiges robustes, espinoses i llargues, flors petites/blanques, que dóna -com a fruit- les mores. Podem arribar a enganxar-nos amb un esbarzer quan sortim a fer un tomb per una zona boscosa. Les seves espines punxadisses envaeixen torrents, fondalades i vores de camí. No és fàcil desempallegar-se'n quan passa això. Cal paciència i tacte, no fos cas que la roba que duem quedés feta miques i esfilagarsada... En ambdues circumstàncies, doncs, hem de fer per prevenir correctament el temps. Anar amb un marge suficient, on poder encabir -si és el cas- tot tipus de través. Per fer tard, no cal córrer. Si un ja sap que no hi ha d'esser a temps, és inútil frissar. Prement l’accelerador del cotxe, encara correm el risc que ens imposin una multa o que patim un accident. Tot és molt més simple: només s’ha de sortir abans. Més val que ens sobri temps i que no ens en falti.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.