PUBLICITAT
CONCILIACIÓ FAMILIAR
26-07-2025 8:12
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El calendari ens marca avui, dia 26, la diada de Sant Joaquim i Santa Anna: els avis del nen Jesús. Hi ha molts països que celebren alhora el dia dels avis.
Tot "lliga". És curiós, però, que -per raons consumistes- es té fixat, el dia del pare (19 de març) i el dia de la mare (primer diumenge de maig). Per contra, un té tot el dret a preguntar-se per què, als avis, se’ls sol situar en un segon pla. Es fa evident que la seva implicació en la cura de la mainada supera tots els llistons. Ara, en època de vacances, se’ls gira més “feina”.
Els polítics s’omplen la boca de mots i "invents" rebuscats: com la conciliació laboral, el sensellarisme, la pobresa energètica, la igualtat d’oportunitats, la bretxa de gènere i tants d’altres. Quants anys fa que diuen de voler consensuar un calendari escolar rigorós, assenyat i coherent, ajustant-lo a eixos operatius moderns? Molts països de l’entorn U.E. no es “permeten” gairebé tres mesos de pausa, a l’estiu. Les vacances passen a ésser “vagances”. No hi ha consciència del sarau que representa harmonitzar la tasca professional dels progenitors amb l'atenció als fills quan el món educatiu plega veles. Malgrat la crisi, el mercat laboral segueix el seu curs. Totalment allunyat del rum-rum educatiu. No veuen que és una “assignatura” pendent més. No hi ha sintonia entre els dos horaris. Arribats a aquesta conjuntura, sorgeix -amb "potència" immensa- la figura dels avis. Sempre tenen el “casal” obert i a punt. Amb un gran somriure d’orella a orella. Dessota un compromís amorós que no té preu. No miren mai el rellotge. Tanmateix, paral·lel a l’oblit habitual de l’administració pública envers aquest tema, pot donar-se el cas de cert “abús” d’alguns pares, que “tiben” d’avis amb una certa impunitat i desvergonyiment: un punt sobre el qual podríem demanar què en sociòlegs i mestres. Segurament que ficarien el dit a la nafra, aprofundint l’anàlisi a extrems on més d’un arribaria a enrogir. En qualsevol cas, el problema no queda circumscrit a l’estiu. Al llarg de tot el curs escolar, ja no es tracta només de dur-los a col·legi i anar-los a recollir. Les àvies han de tenir previst el “menú” (amb tota la litúrgia anterior i posterior que comporta). A la tarda, si ambdós progenitors tenen horari laboral partit (matí i tarda), correspon fer hores extres per garantir el bon funcionament de les tasques extraescolars: música, esport, gimnàstica, informàtica, ballet, pintura, sardanes o ves a saber. Dissortadament massa avis fan de “cangurs” dels néts.
Reprenent, per tant, l’eix inicial del "dia dels avis", no estaria de més pensar a projectar -a indrets públics de ciutats i pobles- un bon monument a la figura dels avis. Al cap i a la fi, un dia dedicat a la seva figura passa molt de pressa. En canvi, igual com situen -en una plaça el forjat d’una bicicleta o l’escultura d’un personatge històric- la fibra sensible del nostre sentiment es veuria impel·lit a reconèixer i valorar -en justa mesura- una tasca anònima, silent, esforçada i indispensable. Aquestes persones grans que encaren la tardor del seu cicle vital mereixen això i molt més. O no?.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT