PUBLICITAT
TENDÈNCIA
27-07-2025 17:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El vi sense alcohol està guanyant terreny de forma sostinguda. Els últims quatre anys, el consum arreu del món ha crescut un 9%, segons l'IWRS (International Wine & Spirits Record). Experts consultats per l'ACN asseguren que beure sense alcohol ha deixat de ser un "sacrifici" per motius mèdics per convertir-se en una elecció pròpia dels consumidors, molts dels quals busquen una dieta més saludable. També hi influeix el canvi de gustos manifestat per les noves generacions, a qui els motiven les begudes més suaus. Aquest nou escenari fa que els cellers vegin el vi sense alcohol com una "oportunitat" de nova font d'ingressos que alhora pugui compensar la caiguda de consum que pateixen els vins negres de més criança.
Instituts internacionals constaten que les vendes de vi han baixat un 7% els últims quinze anys -especialment el vi negre amb més cos-, mentre les begudes sense alcohol (-0,5%) o de baixa graduació (-8,5%) van a l'alça. S'estima que actualment els vins, cerveses i licors sense alcohol facturen 12.000 milions de dòlars i que el 2030 doblaran aquesta facturació.
"Fa deu anys el consum d'aquestes begudes es veia com un sacrifici per motius cardiovasculars, un embaràs, qüestions de religió o el risc de conduir si havies pres alcohol, però ara són els consumidors qui ho demanen per motivació pròpia", apunta a l'ACN la consultora experta en vins sense alcohol Irem Eren. Assegura que el vi desalcoholitzat viu un creixement que "no té aturador".
Ho constata un estudi recent de la Universitat de León, que indica que el 78% dels consumidors espanyols estan disposats a tastar-los. Una predisposició que en el cas dels joves d'entre 18 i 35 anys puja fins al 87,5%.
I és que els experts consultats asseguren que les conegudes com a generacions Millenial i Z -nascudes entre la dècada del 1980 i finals del 2000- se senten menys atretes pel consum d'alcohol en comparació als seus predecessors, "i ara busquen quelcom més diferent". Eren apunta que també hi ha una tendència general a seguir un estil de vida "més saludable, enfocat a la moderació i l'equilibri".
"Crec que es podria comparar amb l'auge que anys enrere va tenir el menjar vegà, que en un inici no estava gens estès i ara hi ha una infinitat de propostes", afegeix aquesta consultora, que creu que hi ha un tercer motiu que impulsa la venda de vi sense alcohol: la percepció que és un producte més accessible, com ho és la cervesa.
Família Torres obre camí
A l'estat espanyol, els pioners a elaborar vins sense alcohol van ser Família Torres. Des del celler de Pacs del Penedès, el 2004 van començar a treballar en una nova gamma de productes que va sortir al mercat el 2008 sota la marca Natureo. L'origen va ser una petició de l'empresa Areas per oferir vi sense alcohol als conductors que s'aturen a les àrees de servei de les autopistes.
"Estan passant moltes coses en l'àmbit de consum, i s'està obrint tot un món nou en el qual nosaltres volem estar presents", ressalta la responsable de vins sense alcohol a Família Torres, Montse Rosell. El celler acaba de treure al mercat dos nous productes d'una gamma que ofereix sis referències diferents i ja representa el 10% de les vendes de vi de l'empresa.
Rosell destaca l'increment sostingut i assenyala que és un sector que entre el 2015 i el 2024 s'ha disparat un 14% en volum i un 18% en valor, "amb un creixement superior al dels vins convencionals". A Família Torres, la majoria de la producció de Natureo es destina a exportacions, però assegura que a l'estat espanyol "la gent s'hi està enganxant moltíssim" i constaten que hi ha un mercat "molt madur" on seguir evolucionant.
Garanteix que el producte "és una extensió natural del vi". En aquest sentit, relata que el raïm que entra al celler per fer vi sense alcohol ja ha estat conreat expressament en aquest sentit, i posteriorment es vinifica tenint present aquesta finalitat. Pel que fa a la tècnica, detalla que treballen amb un sistema similar a la destil·lació al buit, la qual practiquen a baixa temperatura "per evaporar l'alcohol, però preservant totes les característiques de sabors i aromes originals".
Una "revolució" sense empara de les DO
Irem Eren destaca que fa pocs anys era "molt complicat" que els cellers s'avinguessin a elaborar vins sense alcohol. Ara, en canvi, "ho veuen com una oportunitat". Especialment, està creixent "superràpid" la producció a Espanya, França i Itàlia. L'interès a l'alça entre els consumidors està provocant més oferta i això comporta més qualitat. De retruc, diu Eren, s'incrementa la curiositat i fa que l'espiral segueixi creixent. "Vivim una autèntica revolució", sentencia.
Tot i l'èxit, els vins sense alcohol no tenen ara per ara empara de les Denominacions d'Origen (DO). El cap de servei d'Enologia de l'INCAVI, Xoán Elorduy, recorda que totes les DO marquen les característiques mínimes que ha de tenir un vi perquè pugui ser certificat, i de moment totes fixen una graduació superior al 9%.
Elorduy admet que les ampolles desalcoholitzades "tenen un origen basat en el vi" i diu que l'INCAVI estarà amatent a l'evolució que pugui tenir aquest producte al mercat, "que ara té una presència creixent, però no se sap si serà una moda passatgera o si bé serà un consum definitiu".
Creu que la tendència a una dieta més saludable i l'èxit i arrelament de la cervesa sense alcohol són factors indiscutibles, de manera que caldrà "seguir, estudiar i veure com es comporta el vi desalcoholitzat" per valorar si es posa a debat dels reglaments de les regions vinícoles catalanes.
Elorduy precisa, però, que abans caldrà que l'OIV (Organització Internacional de la Vinya i el Vi) consensuï i aprovi les tècniques de desalcoholització, i tot seguit la Unió Europea estableixi el mecanisme perquè aquests productes es puguin incorporar als plens de condicions de les DOs.
El Cava sense alcohol, inviable
On no és factible fer la desalcoholització és al cava. L'elaboració amb mètode tradicional amb què es basa la DO Cava -regulada per la UE- implica una primera fermentació a les botes i una segona fermentació dins l'ampolla, la qual incrementa la graduació de l'escumós final.
Irem Eren lamenta que no sigui tècnicament viable fer cava desalcoholitzat, "ja que tindria molta notorietat en alguns mercats europeus, com el belga". Amb tot, proposa que el sector experimenti amb nous llevats que moderin l'alcohol durant el procés de segona fermentació, de manera que es puguin oferir caves de baixa graduació, "que serien una gran oportunitat".
Actualment, el plec de condicions del Consell Regulador estableix que la graduació mínima per ser etiquetat com a DO Cava ha de ser del 10,8%, amb un màxim del 12,8%. Fonts de l'ens consultades, però, admeten que el món vinícola està immers en una evolució tecnològica relacionada amb rebaixar el grau d'alcohol i indiquen que "pot ser interessant" explorar aquesta possibilitat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT