PUBLICITAT
GUERRA
12-08-2025 19:29
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Ho fa des de la base, des de la rasa del carrer de l’aigua, des del seu portal on fa pocs mesos s’acumulaven els pots de cigrons amb destí a València, aleshores devastada per la Dana. Recordem-nos del seu afany, de la seva voluntat, de la seva insistència, de com va ajuntar artistes que, finalment, malgrat els molts entrebancs i obstacles, actuaven a l’Escorxador per València. I després de tantes furgonetes plenes de solidaritat i bona voluntat la subhasta d’art a Ca la Corretgé, al Taller convertit en sala de subhastes, a benefici d’una escola d’art de Paiporta.
I ara, de nou, s’aixeca per Palestina, contra els desastres de la guerra, contra la fam i la injustícia descarada, contra la massacre de dones i nens, contra la infàmia de l’aïllament i la destrucció total d’un tros de terra que ja havia estat encerclat i assenyalat, la franja de Gaza. La Imma clama com la figura ploranera que crida en el quadre del Guernica, dona ferida amb un infant als braços, un infant mort. Què podem fer contra la deshumanització que avança implacable? Què puc fer-hi jo? S’ho pregunta ella i ens ho pregunta a totes nosaltres, persones immunitzades per la repetició d’imatges aterridores, eixordats per les notícies cruels, emmudits pels discursos d’odi que justifiquen la barbàrie. Cal reaccionar. No podem quedar-nos parats, callats i obeint consignes conformistes. Cal dissentir i actuar amb petites accions que ens facin creure en la humanitat i en el poder de les persones sensibles com totes som. La vacuna és possible. L’acció comuna és la vacuna.
Desempalleguem-nos dels prejudicis i formem un bloc contra les injustícies. Sitges no pot restar adormida, Sitges no pot ser aquell poble gris que Rusiñol il·lustrava a l’Alegria que passa. Sitges ha de ser pionera, avantguarda del moviment humanista que retorni l’esperança a un planeta malalt. Sitges pot ser la punta d’una brúixola que faci canviar el rumb d’una terra dividida. El pacte de Sitges, l’acte de Sitges, l’acció de Sitges ha de ser un gran clam que mostri l’absurditat de la guerra i l’oportunitat de la pau. Dues exposicions al Miramar s’enfoquen en aquestes punyents temàtiques que preocupen i ocupen les nostres ànimes. El reciclatge com a compromís i possible solució al canvi climàtic; i al pis superior divuit artistes que reunit sota el nom AraPau reclamen aquest estat, aquest do, aquesta situació que hauria de ser l’habitual.
I sí, la veureu, embogida bufant com una pallassa per omplir d’aire mil globus blancs, o fent un cercle d’energia agafant-se de les mans en silenci, blanc. Mentre, al seu voltant les parades dels diables i de les colles festeres seguiran maldant per tirar coets o picar bastons. Potser ha arribat el moment de dir prou i de canviar les tradicions nostrades de castells de focs (Oh! que macos són!), que inútil cremar diners al cel nocturn de Sitges. Imagineu-nos una festa sense esglais, una festa tota feta de trams tranquils, sense explosions de petards, sense sorolls. Amb música sí, la de la banda del Retiro, en silenci, només la música ritmada de la cobla, la del tamborí i el flabiol cridant a ballar amb alegria i respecte. I la música de matinades anunciant un jorn de pau, aquí i a l’altra banda del mar, a Palestina.
Demana la pau, pidola silenci digital, apagar el mòbil, apagar la fressa, apagar per una mitja hora el frenètic m’agrada, ho compro, ho vull. Silenci per escoltar el plor d’un poble germà assassinat. Que hi puc jo fer-hi? Parlar-ne, denunciar-ho, no restar impassible, moure’m organitzar la resistència, canviar-ho tot, posar-ho tot potes enlaire i en dubte fins que callin les armes.
Isidre Roset i Juan
Allò que faré
No ballaré al so del teu tambor de guerra. No deixaré la meva ànima ni els meus ossos al teu tambor de guerra. No ballaré al teu ritme. Conec aquest ritme. És inert. Conec íntimament aquesta pell que colpeges. Va estar viva una vegada caçada robada estirada. No ballaré a la teva guerra de tambors. No explotaré, ni giraré, ni em trencaré per tu. No odiaré per a tu ni ni tan sols t'odiaré a tu. No mataré per tu. Especialment no moriré per tu. No vetllaré els morts amb assassinat ni suïcidi. No m'alinearé amb tu ni aniré a ballar sota les bombes perquè tots els altres estiguin ballant. Tots els altres poden estar equivocats. La vida és un dret no és col·lateral o casual. No oblidaré d'on vinc. Construiré el meu propi tambor. Reuniré els meus éssers estimats a prop i el nostre cant serà ball. El nostre rumor serà tambor. No aniré a ser un joc. No prestaré el meu nom ni el meu ritme al teu són. Ballaré i resistiré i ballaré i persistiré i ballaré. Aquest batec sona més alt que la mort. El teu tambor de guerra no sona més alt que aquesta respiració.
Suheir Hammad (25 d’octubre de 1973) és una poeta, escriptora, intèrpret i activista política estatunidenca d’origen palestí.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT