PUBLICITAT
POLÍTICA
16-08-2025 13:10
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Tal com quan sentim algú entestat a “dir la darrera paraula”, d'acord amb una tesi d’en Woody Allen. De raó, no li’n falta. En clau poètica o filosòfica, però, Mario Benedetti mantenia que “el pitjor del ressò és que repeteix les mateixes barbaritats”. Si la sortida del missatge és errònia, ja no som a temps d’arranjar-ho. Aleshores, l'acabament mai no és l’esperat.
Podrà semblar una bajanada, malgrat que els directors d’orquestra més exigents no toleren la més mínima disfunció. En el camp musical, tot ha de ser com una ciència exacta. No n’hi ha prou amb l’aprovat justet. La perfecció en l’ajust harmònic, la cadència del “tempo”, la pròpia reverberació del local i la pausa al moment adient ajuden -i de quina manera!- que la qualitat del so sigui el màxim d’adient i ajustada. Tant a l’anada com a la tornada.
Un ambient on el ressò pren sentit màxim és a la muntanya. Llavors, ens torna en forma de diferents unitats, pel fet que les ones xoquen sobre diferents parets, amb graus d’inclinació variats. Això fa que arribi en diferent emissió i amb graus d’intensitat acústica variats.
Contemplo gent que sempre viu als llimbs de la despreocupació intel·lectual. Amb una manca de criteri i d’interès per la cultura. Sense plantejar-se la recerca de viaranys que oregin la pròpia ment. És com si la capacitat de reacció i/o indignació de tots ells hagués perdut pistonada. Ja no es tracta de provocar gresca i crispació arreu. Tan sols exigiria un bri de criteri i exigència personal, per a provocar un canvi social a molt millor. Ben fort, faria per ressonar un prec a la massa social: cal recuperar l'autèntica rauxa. No s’hi valen cites com ara que “és passat l’oblit o d’arbre ajagut tothom en fa llenya”. Contra el populisme, la corrupció i els desgavells polítics, ens cal activar la capacitat vital de “fer el cor fort i treure forces d’on no n’hi havia”.
L’endormiscament mental és el pitjor dels consellers. D’aquesta espira, n’hem de treure un gran foc… “Déu té un bastó que pega sense fer remor.”
No podem baixar la guàrdia... I, tornant a citar la divinitat, “Déu nos en guard, d’un ja està fet. A Déu prega tot aquell que treballa”. Mentrestant, doncs, visca el ressò!. Sense defallir. Ensamblant el coneixement i una bona actitud.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT