PUBLICITAT
LITERATURA
18-08-2025 9:57
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
L'argument esgrimit, va raure en la seva condició de socialista, homosexual i massó. No entenc -89 anys després- com encara les seves despulles romanen en una fossa comuna. Molta llei de memòria històrica per a no res!. La claca política aprova lleis que mai no es compleixen. Gran mort... sense sepultura!.
Juntament amb Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti i Luis Cernuda, (entre d'altres) formen l'estol de l'anomenada "Generació del 27". Aquest títol es va triar en motiu de l'homenatge a Luis de Góngora organitzat aleshores, a l'Ateneu de Sevilla per a commemorar el tercer centenari de la seva mort.
Poeta i dramaturg contrastat, farcit de sobrietat, tradició, sentiment, saviesa i un munt de valors que captiven tothom qui el llegeix. De fet, com deia ell mateix, "la poesia no vol adeptes sinó amants". També deia que "el teatre es poesia que surt del llibre per esdevenir humana".
Parlo alhora d'un enamorat de la música i la pintura. Dues belles arts amb les que encisa, fins tot, aquell que és fred com el glaç. No endebades mantenia que "el sentiment més terrible és el de tenir l'esperança morta". En aquest sentit, creia rotundament que "un poeta ha de ser professor dels cinc sentits, obrint portes entre tots".
La seva poesia prové d'arrels populars i s'enfila envers somnis mítics. Amb un surrealisme dramàtic, es manté sempre fidel a l'essència d'uns valors adquirits en el decurs de la seva infantesa.
Per tot plegat, fem per seguir mantenint sempre ben viu el seu llegat!.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT