PUBLICITAT
PATRIMONI LOCAL
21-09-2025 10:42
El nou director dels Museus de Sitges, Txema Romero, té entre les "prioritats absolutes" millorar la conservació del Cau Ferrat i el Maricel, novament malmesos per l'impacte del mar només deu anys després la reforma integral. Romero lamenta que la velocitat a què avança el canvi climàtic condiciona també la preservació de les exposicions. "Però volem fer de la crisi una oportunitat", assegura a l'ACN, tot defensant que els museus sitgetans "han de ser referents en l'estudi de l'impacte del canvi climàtic en l'art". D'altra banda, vol revisar el discurs de les exposicions permanents i desencallar la reobertura del Museu Romàntic, tancat des del 2014. Romero demana "accelerar" els tràmits per a què pugui ser visitable en menys de cinc anys.
En una entrevista amb l'ACN set mesos després d'assumir el càrrec de director, Romero lamenta "l'extrema dificultat de conservació" del Cau Ferrat i el Museu Maricel, dos museus amb una "singularitat màgica" pel fet d'estar situats entrant al mar. El 2010 es van sotmetre a una reforma integral de climatització, accessibilitat i preservació de la façana marítima, però aquella remodelació -10 milions d'euros i quatre anys d'obres- ha tingut una vida més curta del que estava previst.
Ara que es compleix més d'una dècada de la seva reobertura, Romero diu que "la lluita contra el mar és constant" i assegura que el canvi climàtic ha superat totes les previsions que es poguessin fer. Garanteix que es van utilitzar "els materials més moderns de l'època, els quals garantien el màxim aïllament", però admet que "alguns elements teòricament inoxidables ja s'estan rovellant" fruit d'unes condicions atmosfèriques cada cop més adverses.
"Tenim al davant molts reptes d'aïllament, accessibilitat i control climàtic, i hi hem de trobar una solució", es proposa Romero, que hi veu una oportunitat de recerca i posicionament dels museus sitgetans. "Aquesta investigació és un dels reptes que més em motiva com a museòleg", afirma, tot apuntant que estan treballant amb la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar, per exemple, com i per què s'estan desfent alguns elements de la façana o com està afectant la proximitat del mar a la conservació de les col·leccions.
L'ús de vidres especialment polaritzats és una de les solucions plantejades en el marc de la recerca, mentre els museus adopten altres mesures provisionals, com reduir el flux de visitants per evitar un escalfament de la temperatura de les sales. Romero recorda que els museus es van inaugurar dècades enrere amb voluntat d'aprofitar la seva posició privilegiada, però els últims anys han hagut de blindar-se per protegir-se, entre altres, de l'erosió i la llum solar. Ara reivindica que s'hi han de retrobar: "Fa temps que intentem que la calor excessiva no malmeti les col·leccions, però hem de trobar una solució per poder tornar a mirar el mar".
Més dones i art contemporani per evitar col·leccions "fossilitzades" en el temps
En paral·lel al repte de la conservació exterior i interior, el nou director dels Museus de Sitges aposta per "repensar el relat" de les exposicions dels diferents equipaments, "que en conjunt han de ser mostrats com un únic museu de col·leccions, on cap d'elles podem permetre que estigui fossilitzada". Per això s'ha proposat reforçar el pressupost per a adquisicions i incorporar especialment obres creades per dones, "un deute amb el qual cal treballar". "Perquè no és cert que no existissin dones artistes, és que en el seu dia no es van col·leccionar i no se les va reconèixer", afirma, posant com a exemple Lluïsa Denís, dona de Santiago Rusiñol.
També s'ha proposat reforçar la presència d'art contemporani, "el gran oblidat, i que més pot ajudar que els museus connectin amb l'actualitat". Defensa que el Cau Ferrat i el Maricel s'han "d'atrevir amb naturalitat" a trencar els esquemes actuals, exposant, per exemple, obres contemporànies que habitualment es mostren a la Fundació Stämpfli. També advoca per una "actualització constant" del relat amb la incorporació d'arts escèniques i d'un muntatge més plural que doni visibilitat a tots els col·lectius, com l'LGTBIQ+.
"I no s'hi val a fer només accions puntuals, perquè aleshores no estarem construint res, sinó només posant una marca a l'agenda", precisa, tot advertint que l'actualització del discurs dels museus és clau per "continuar sent líders en recerca acadèmica i en exposicions que obren camins".
Les obres del Museu Romàntic i Can Falç, a partir del 2026
Dos projectes enquistats que ha heretat Romero són la reforma del Museu Romàntic Can Llopis i de la casa senyorial Can Falç. El primer va tancar el desembre del 2014 per fer-hi una reforma integral que s'ha dilatat excessivament en el temps, deixant en paper mullat qualsevol previsió de reobertura fins ara. El segon requereix d'una intervenció tan profunda des que l'immoble va ser adquirit, que també ha obligat a projectar la seva obertura a molt llarg termini.
Romero garanteix que "la màquina no s'ha aturat en cap moment" en cap dels dos equipaments i avança que al llarg del 2026 es podrien desencallar els projectes per licitar les obres, amb una perspectiva de reobertura "de menys de cinc o sis anys". "La dificultat de mantenir els sis equipaments que engloben el Consorci dels Museus de Sitges obliga a prioritzar, i garantir la preservació del Cau Ferrat i el Maricel potser ha anat en detriment d'altres projectes", reconeix el nou director.
En el cas de Can Llopis, assegura que s'ha avançat substancialment en la restauració dels elements museogràfics, sobretot pel que fa a la col·lecció de nines històriques llegades per Lola Anglada, formada per centenars d'exemplars. La previsió és publicar aviat un catàleg amb tota la col·lecció, alhora que algunes peces es podrien veure abans de l'obertura de l'edifici gràcies a exposicions puntuals en altres equipaments.
Pel que fa a Can Falç, l'edifici data del segle XVII i es considera la casa més antiga que es conserva al municipi. Romero indica que s'ha avançat en la reforma interior i que segueix vigent el projecte per obrir-hi un museu sobre la història local "per a què un edifici que sembla aturat en el temps permeti mostrar també el present i el futur per arribar a nous públics".
En paral·lel a aquests dos projectes, Romero vol desencallar també el projecte de reforma del Palau Maricel, anunciades el 2017 però mai executades perquè en el seu dia no es van aconseguir les subvencions previstes per afrontar els 3 milions d'euros necessaris. "El Palau està fet de fragments, molts d'ells ceràmics, que no estaven pensats per estar a la intempèrie, i cal una restauració acurada i íntegra", ressalta el director, que recorda que l'obra també inclou una millora substancial de l'accessibilitat i defensa que l'actuació "ha de ser possible perquè és un edifici imprescindible per comprendre el noucentisme català".
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT