PUBLICITAT
ESCRIPTURA
02-10-2025 11:05
"Els vaig explicar com vaig veure el xinès llançar una bomba. Un carretó va quedar destrossat i el cotxe del ministre va saltar; però en realitat jo no vaig veure al coolie llançar l'artefacte, sinó que vaig sentir el soroll per sobre de les teulades i el tremolor dels vidres. Només volia saber quants whiskys estaven disposats a pagar. (Anglaterra m'ha fet així. Graham Greene)
Ahir a la nit una entrevista a la Sexta de Salvados a Elvira Lindo, apareix Muñoz Molina. Allà explica la depressió que va passar. Però a més va afegir: "podia escriure cada dia a causa del meu ofici. Per mi, escriure és com un ofici".
Coincideixo amb Muñoz Molina. Per molts escriure és un acte de creació, però sense ofici, sense hores allò no es desenvolupa. Per la meva tasca d'editor tracto amb molts escriptors, i força confessen que van començar a fabular des de ben petits. Com potser passa en altres àrees de l'art. Però només es poden crear obres endimoniades o només dir alguna cosa, posant-se'n un cada dia a treballar. Sorgeix l'ofici. Una mena de tasca d'orfebre que acumula quilòmetres de fantasmes, d'angoixes i, en el meu cas, de somnis que després són la base del que publicaré.
Cal veure, que insistents són alguns somnis. Es manifesten, et desperten, i fins i tot mirà el rellotge per datar-los. I em dic: “això ho hauràs de recordar”, però desapareixen sotmesos a l'oblit.
“Jo no vaig veure el coolie” –diu Grahan Greene. En la majoria de vegades interpretar el que passarà és molt difícil. I superar una depressió m'imagino que suposa un esforç majúscul. No he passat per això. Ara que a l'Estat espanyol hem actualitzat la nostra acceptació de la realitat humana i socialment acceptem les malalties mentals, comencem a confiar que això es pot resoldre.
Ahir una estadística brutal em va sorprendre, el 34% de la societat espanyola passa per algun problema mental. I de la totalitat dels hospitals, només el 20% tenen una urgències separada i habilitada per a aquests malalts.
¿L'ofici ens protegeix de la malaltia mental?
Potser... La desaparició de les xarxes familiars (oncles/es, nebots/es, cosins/es, avis/es, etc.) en un món cada cop més individualitzat i sotmès a la pressió del visual, de les xarxes, cada vegada genera més problemes mentals.
J. Re Crivello
Escritor/ fundador i Editor de Masticadores.com
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT