PUBLICITAT
COSTES
09-10-2025 7:59
Durant els propers 30 mesos, els gossos de Cubelles no es podran banyar a la platja. Aquest és el període de temps que s’estima que s’allargaran les feines de desmuntatge de la dàrsena ubicada al frontal marítim on, durant 40 anys, es va alçar l’antiga central tèrmica. Uns treballs que, a més de l’espai d’esbarjo per als animals, també afecta la zona de bany de les Salines i un popular xiringuito, i que, des del Baix Penedès, es veu amb recel.
“Després de 40 anys d’activitat contaminant, seguirem patint les conseqüències de la Tèrmica malgrat el seu desmantellament”. Qui així de contrariat s’expressa és Jaume Casañas, alcalde de Cunit, un dels municipis més directament exposat als efectes de la central durant la seva existència i, ara, a les derivades provocades pel desmuntatge de la dàrsena ubicada a la façana marítima, just a l’alçada del punt de captació d’aigües que havia de servir per refrigerar l’equipament energètic. També des de Calafell es considera que l’actuació, avalada per l’Estat mitjançant el ministeri per a la Transició Ecològica, està concebuda salvaguardant, principalment, els interessos d’Endesa, empresa responsable de la infraestructura un cop va absorbir en el seu dia la firma impulsora, Térmicas dels Besós. “Es tracta d’un oportunitat perduda, Endesa converteix el port en una cala més, de manera que no guanyem res en metres cúbics de sorra acumulats i no podem allunyar, així, la primera línia del front marítim, distanciant la façana litoral dels passeigs i habitatges”, rebla Ramon Ferré, batlle calafellenc qui, a més, vaticina que, més d’hora que tard, caldrà executar igualment les obres que reclamen els municipis afectats. “El problema -referma- és que aleshores ho haurem de pagar entre tots quan ara hagués anat a càrrec de l’empresa”, afegeix Ferré.
Retornar l’espai al seu estat natural
I és que, segons els convenis establerts quan la Tèrmica va entrar en funcionament l’abril de 1979, després d’un més que controvertit conflicte social i polític, un cop finalitzés la seva vida útil, hi havia l’obligació dels seus propietaris de retornar l’espai al seu estat natural, respectant el seu equilibri mediambiental. Després de quatre dècades d’activitat de la infraestructura, però, hi havia el temor que la seva retirada pogués alterar l’actual estatus litoral i perjudicar, fins i tot, les seves dinàmiques de futur. Per tot plegat, des d’Endesa es van presentar cinc propostes que les administracions implicades, inclosos els ajuntaments de Vilanova, Cubelles, Cunit i Calafell, havien de valorar per tal de determinar la millor de les opcions.
A grans trets, tres dels quatres municipis -sustentats en els seus propis estudis- advocaven per una actuació que inclogués el desmantellament, també, dels espigons mentre que Cunit defensava que aquestes barreres es conservessin tot, això sí, actualitzant-les per fer-les més eficients que no pas ara de cara a plantar cara als temporals i als efectes del canvi climàtic que, de mica en mica, provoca que l’aigua es mengi les platges.
I per aquesta escletxa en forma de divergència finalment, amb el suport d’Estat i Generalitat, es va escolar l’opció que tot just aquests dies s’ha començat a aplicar i que consisteix en la demolició parcial de la dàrsena, una mossegada de 440 metres dels 1.000 de què disposa el dic i que, asseguren els responsables del projecte, podria acabar desembocant en una nova platja al litoral cubellenc, ben a prop de Cunit. Una finestra d’oportunitat aprofitada per l’empresa per tal d’acabar executant una opció més barata que no pas cap de les cinc plantejades inicialment.
“El que hagués calgut fer era desmuntar el port sencer i totes les estructures artificials i deixar una platja natural”, reitera Ramon Ferré qui remarca a partir dels estudis encarregats pel seu ajuntament que, d’aquesta manera, “de Cubelles fins a Segur, progressivament s’haguessin guanyat 80 metres de sorra endins, un queixal que hagués protegit els passeigs i habitatges de la façana litoral dels efectes dels temporals almenys durant 20 anys”. “Al final, a mig o llarg termini, s’haurà de fer igualment i, aleshores, ho pagarà l’Estat quan ara ho hagués hagut de fer Endesa”, es lamenta Ferré qui afegeix que cada any, a Calafell, hi han d’abocar uns 40.000m3 de sorra per garantir una única temporada d’estiu mentre que, al voltant de la dàrsena de la Tèrmica, “n’hi ha milions”. “Ara -conclou- amb el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, l’aigua entrarà al passeig i, amb llevantades, fins i tot a les cases. De fet, ja està passant. Els espigons fan de barrera per l’onatge però, quan hi ha una tramuntanada, l’aigua passa per sobre i no soluciona el problema de les inundacions. Si s’hagués retirat tot, també els espigons, guanyaríem 80 metres de platja i les inundacions ja no afectarien als passeigs ni als habitatges, almenys durant un parell de dècades”.
A banda de Calafell, també a Cunit veuen l’actuació com una oportunitat perdura. I, com al poble veí, al municipi baixpendesenc haguessin preferit una solució mancomunada per a tota la zona afectada, de Vilanova a Segur, liderada per l’Estat. “L’ideal seria treure els ports i els espigons i que la platja seguís el seu curs natural perquè, si no, correm el risc de perdre les platges a la llarga”, assegura l’alcalde de la vila, Jaume Casañas. Al contrari que el seu homònim calafellenc, per al batlle cunitenc, però, si no es retiren els equipaments marítims cal confegir una proposta que conservi els dics de contenció ja que, altrament, “és impossible conservar les platges actuals”.
Casañas entén que l’actuació que tot just ara comença a Cubelles “és l’opció més conservadora de totes les previstes i, fins a cert punt, ja ens va bé, però cal garantir que els municipis no perdem platja i, ara mateix, no s’ataca el problema des d’una perspectiva global”. Des de l’Ajuntament de Cunit també es lamenta, asseguren, que Endesa no s’hagi implicat més, i recorden que, segons asseveren els estudis encarregats pel consistori, “els espigons dels anys 70 es van habilitar per corregir els efectes provocats pels ports, però la realitat és que no acaben de funcionar i, per tant, caldria actualitzar-los”, esforç i responsabilitat econòmica que, segons Casañas, “ningú no vol assumir”.
“Després de més de 40 anys obtenint un benefici industrial amb el desenvolupament d’una activitat contaminant, aquesta càrrega l’hauria d’assumir l’empresa però, per contra, ara marxarà sense haver-ho fet”, subratlla Casañas tot sospitant, igual que Ramon Ferré, que, d’aquí a un temps, l’actuació es durà a terme igualment però, aquest cop, a càrrec de les arques públiques.
Urbanistes i ecologistes, amb dubtes
Des de bona part de la societat civil organitzada tampoc es veu clara l’acció. “És un error”, assegura l’arquitecte calafellenc Jordi Sánchez, un dels membres més actius de la Plataforma Pro Vegueria i urbanista que des de fa més d’una dècada repensa el conjunt del Penedès mitjançant articles publicats a la premsa, especialment a l’Eix Diari. “La dinàmica del litoral es basa en no trencar mai la natura de la platja”, assegura Sánchez, alhora que recorda que la tendència consubstancial de l’aigua és anar fins a l’alçada de la via del tren. “La nostra, encara que potser no ho pugui semblar, és una orografia complexa, motiu pel qual, al segle XIX, els nostres avantpassats van tenir clar a on havia d’anar la via del ferrocarril, just a la banda més planera del territori i on arribava pràcticament el mar”, comparteix.
Per aquest motiu, l’exalcalde de Calafell de 1999 a 2001 i de 2007 a 2011, a banda de president del Consell Comarcal del Baix Penedès durant aquest darrer període temps, discrepa de la retirada d’aquests difusors d’energia, formalment anomenats Troncoconus i popularment coneguts, per la seva peculiar forma, com a trompetes. Per a Sánchez, la seva eliminació pot posar en perill l’equilibri de les platges de tot el seu entorn. “Falta una visió general de la façana litoral Garraf-Penedès”, hi coincideix l’urbanista, qui considera que, per prendre la millor de les decisions, primer cal tenir molt clar quins han de ser els usos per tal de protegir adequadament la infraestructura.
I aquí entra de ple en el debat una de les derivades provocades pel desmantellament de la Tèrmica: què fer amb les setze hectàrees de terreny on s’hi ubicava la central. Des de l’Ajuntament de Cubelles s’ha apostat de manera gairebé unànime per la construcció d’un centre de mercaderies apel·lant als llocs de feina que, diuen, es poden generar. Sánchez, però, hi discrepa. “Sense cap mena de dubtes, aquest no és un lloc per ubicar un centre de mercaderies”, assegura tot refermant el seu posicionament amb una pregunta directa: “Algú voldria una platja de cinc estrelles amb una façana plena de contenidors?".
Per a l’arquitecte i urbanista, el litoral marítim s’ha de centrar en l’activitat turística i recomana adequar altres espais per encabir el parc logístic. I ho fa tirant d’història. “La mateixa persona que va idear aquesta dàrsena, el catedràtic en dinàmica litoral, Pedro Suárez Bores, és el mateix que va dissenyar la façana olímpica de Barcelona. I els resultats salten a la vista. Suárez Bores va preveure un port que dinamitzés el barri de la Barceloneta un cop finalitzessin els Jocs i l’èxit de la seva idea és força evident. I prèviament va fer el mateix a Cubelles, dibuixant un port que impulsés socialment i econòmica aquell sector del territori”, clou Sánchez tot subratllant la necessitat d’adoptar consensos amplis i amb perspectiva.
La visió de l’Ajuntament de Cunit i de Jordi Sánchez, més partidaris de mantenir barreres en cas que no s’eliminin totes les infraestructures artificials xoca amb la posició del Grup Ecologista del Vendrell (GEVEN) que, mitjançant un detall de conclusions, es decanta per la supressió progressiva dels elements aliens a l’estat original de l’espai -espigons inclosos- i per una renaturalització que afavoreixi la recuperació dels sistemes dunars típics d’aquesta franja de la costa. És a dir, un posicionament més proper al de Calafell.
L’entitat mediambientalista també aposta per la incorporació “d’un estudi integral de la dinàmica sedimentària del riu Foix i la seva desembocadura, amb l’objectiu de restablir els fluxos naturals de sediments cap al litoral” així com el desenvolupament d’un “pla de restauració ambiental complet, que inclogui la reconstrucció del sistema dunar, la millora de la qualitat de l’aigua i la recuperació dels hàbitats marins i de platja”. Un conjunt de propostes que també recull, entre d’altres, la coordinació de totes les actuacions que s’emprenguin “entre administracions i agents locals per assegurar una planificació coherent i participativa del futur del litoral de Cubelles i els municipis veïns”.
Un conjunt, doncs, de discrepàncies de les quals -i aquí sí que hi coincideixen tots els actors afectats- s’ha beneficiat Endesa i que no fa més que eternitzar la polarització que els 170 metres de la xemeneia de la Tèrmica va inocular al territori des del mateix dia en què va ser projectada per la dictadura franquista.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT