PUBLICITAT
CONFLICTE BÈLIC
12-10-2025 8:35
Ho emmarcaven en una acció que sabíem que formalment era inconsistent i tothom sabia i era profecia que no arribaria a bon port valgui el símil.
Sabíem també que les aportacions en material, i altres elements vitals i de subsistència així com material mèdic en una zona devastada i amb una voluntat destructora per part d’Israel era mínima.
Però en tot conflicte hi ha la propaganda per guanyar el relat, per guanyar l’opinió pública.
I aquí, en aquest punt, sí que creiem que la “flotilla” ha tingut un èxit notable per la capacitat que ha tingut de mobilitzar a molta, molta gent que potser sense la seva acció (valenta i decidida, creiem) no hagués sortit al carrer a manifestar-se per una causa que creiem justa, ara i de fa molts anys. Fins i tot els més escèptics han hagut de fer la reflexió a l’entorn de la situació desastrosa que viu Gaza.
Un genocidi reconegut, per un comitè de l’ONU, que de manera clara ha retret la revenja d’Israel pels fets execrables, també, no ho oblidem de Hamàs ,amb unes accions altament desproporciones i amb un objectiu d’arrasar i desplaçar a tot el poble palestí amb la voluntat final (ara no explicitada encara) de fer-los marxar del seu territori.
I un altre element que ha posat en evidencia la “flotilla” ha estat la repressió de l’exèrcit israelià amb directrius clares d’actuar més enllà de la legalitat internacional amb l’abordatge de les naus amb total impunitat però també hem pogut veure les imatges d’un ministre del govern de Netanyahu fent escarni i burla dels membres detinguts amb una actitud d’una falsa superioritat moral i la protecció que li donava la seva escorta armada davant d’uns detinguts emmanillats i sense possibilitat de defensar-se. Un obscenitat que no hauria de quedar sense càstig per immoral i repugnant.
La flotilla era una onada petita, va anar guanyant força i ha portat un tsunami arreu d’Europa amb el suport creixent cap a la causa justa de Palestina que alhora és la de la denúncia contra l’agressió genocida de l’estat d’Israel que ha fet del que podria haver estat un legítima defensa contra el terrorisme una massacre injustificable que, a més, no ha resolt res. Ha posat més llenya al foc.
Mentrestant s’ha obert una porta per evitar més morts però no per resoldre el conflicte polític. I vet aquí la perplexitat la proposta d’aturar la guerra ves des de la presidència de Trump que sembla que d’acord (o per imposició) amb Netanyahu ha llançat una proposta sense la participació de Palestina. Un proposta que potser aturarà les matances, que ja seria prou bo, però en absolut resoldre el conflicte. Pot ser una treva llarga i en mans del negociadors caldria que la proposta s’anés matisant i buscant la implicació dels mateixos palestins que són els perjudicats i molt. Buscar la manera de recompondre ponts de diàleg, cosa, que a priori, sembla molt difícil, però seria bo que s’hi esmercessin totes les forces.
Més enllà del necessari i imprescindible alliberament dels hostatges que encara reté Hamas i el lliurament de les armes, el document preveu la instauració d’una administració, diguem-ne, gairebé colonial i iniciar la reconstrucció. Però Netanyahu ja ha deixat clar que ell no acceptarà l’estat Palestí, però vaja si la guerra s’atura, Trump agafarà les regnes i aplicarà el seu pla, aquell que l’afavoreixi més en els seus negocis.
Hi ha hagut una acceptació per part de molts països del pla i s’ha fet de manera acrítica amb la finalitat d’aconseguir que s’aturi la mortaldat i potser caldria, més endavant, que es fes una anàlisi molt més pormenoritzada perquè alguns experts ja parlen de que molts punts estan contra els drets humans i no satisfan ni de lluny les necessitats del poble palestí víctima de tot plegat. Aquest pla ja va ser plantejat més o menys per Biden en el seu moment, llavors no va tenir cap mena de ressò ni va poder imposar-se com ara vol Trump, la necessitat imperiosa d’aturar el degoteig inaturable de víctimes i la mortaldat de palestins fa que toqui acceptar-ho a la força i com a mal menor però la comunitat internacional no l’hauria d’acceptar en la seva literalitat i qüestionar aquells aspectes que impedeixen la solució a llarg termini del conflicte històric.
Acceptat en part el pla caldrà veure si es va complint i les conseqüències que porta. I veurem també si Israel un cop alliberats els ostatges manté la seva treva als atacs indiscriminats. Benvingut el pla, encara que sembli més una declaració de rendició de Palestina que han narrat i exposat els guanyadors. El paper ho aguanta tot, cal veure sobre el terreny com evoluciona.
Mentre hem pogut constatar que l’onada petita humil, que ha estat també objecte de burla i desqualificació per sectors de la societat, que ha estat la flotilla s’ha convertit en un tsunami de mobilitzacions arreu d’Europa i també als EEUU, ha posat damunt al taula les vergonyes de l’estat d’Israel i obre una petita porta a l’esperança.
Ha obert un petit esvoranc al mur de la indiferència que ja és molt.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT