PUBLICITAT
CLUB DRAMA
15-10-2025 11:40
L’actriu, dramaturga i directora Andrea Bel torna a un espai que coneix bé: el Teatre del Círcol Catòlic, on de petita hi anava a veure titelles, funcions en anglès i sessions del cineclub. “Hi ha una part molt bonica d’anar al cinema, aquesta foscor anònima que et permet perdre’t —diu—, mentre que el teatre sempre té una dimensió més social, més de plaça del poble”.
Bel, vilanovina de naixement, reconeix que el seu vincle amb les arts escèniques neix molt aviat, “gràcies al teatre de carrer i al Trapezi del barri de Mar”, però sobretot per la influència de mestres com Elisabet Huguet, que la portaven al Teatre Lliure o al Nacional. “El teatre em va captivar perquè combinava tot el que m’agradava: llengua, música, moviment, imatge, emoció.”
Després de superar les proves d’accés, va estudiar Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, on, amb només disset anys, es va trobar en un entorn sovint hostil i dominat per homes. “Recordo un professor que em va dir que tenia un caràcter massa tranquil per dirigir. Em va semblar absurd i profundament masclista”, explica. Aquell comentari va marcar-la i alhora li va servir per reafirmar una manera de fer: “Crear des de la confiança i no des de la por.”
El 2021, el seu projecte Nautil va rebre el Premi Adrià Gual, un reconeixement a la seva mirada col·lectiva: “No és un vaixell capitanejat per ningú, és una barca on tots remem junts.” Avui combina el teatre amb la seva feina com a guionista de la sèrie infantil Projecte Beta, del canal SX3, una sitcom amb misteri i música pensada per a nens de sis a deu anys. “M’agrada molt escriure per a primeres edats —explica—. Hi ha una veritat i una llibertat enormes en aquesta etapa.”
Bel, que parla diversos idiomes i ha treballat en projectes internacionals, reivindica la necessitat d’una major obertura del teatre català cap a Europa: “Ens cal atrevir-nos a demanar més, fer coproduccions, explicar històries en les nostres llengües sense renunciar a mirar cap enfora.”
Quan li pregunto què li diria a l’Andrea petita que venia al Catòlic amb la seva àvia, respon sense dubtar: “Que no cal seguir patrons, que confiï en les seves idees i les faci realitat encara que s’equivoqui. L’error també és creació.”
Avui, amb 26 anys, Andrea Bel segueix explorant formats i llenguatges —del so al guió, de l’escenari a la càmera—, sempre amb la mateixa curiositat de quan era nena. “El que em fa més por és l’estancament. Crear és, sobretot, atrevir-se a provar.”
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT