PUBLICITAT
COOPERACIÓ
19-10-2025 8:34
Durant molt de temps hem cregut que sobreviuen els més forts.
Així ens ho van ensenyar: la vida com una competició, l’èxit com una cursa, l’altre com un rival. Hem construït sistemes econòmics, educatius i fins i tot emocionals sobre aquesta idea: que només els més ràpids, els més segurs o els més adaptats arriben al final.
Però potser aquesta visió està esgotada. Potser el futur demanarà una altra mena de força.
En realitat, la natura mai no ha estat tan simple. Fins i tot Darwin, sovint mal interpretat, ja intuïa que la cooperació és una forma superior d’adaptació. Les espècies que col·laboren —des de les abelles fins als humans— sobreviuen millor que les que competeixen fins a l’extinció. L’evolució no premia la violència, sinó l’equilibri. No premia la solitud, sinó la interdependència.
Vivim en un món interconnectat, però paradoxalment fragmentat. La tecnologia ens uneix, però la desconfiança ens separa. Ens passem el dia classificant-nos: esquerra o dreta, joves o grans, pro o anti, d’aquí o d’allà.
Aquestes etiquetes ens donen identitat, però també ens divideixen. Ens tanquen en grups que competeixen per tenir raó més que no pas per entendre’s. I així, la paraula, que hauria de servir per construir ponts, sovint es converteix en muralla.
Les etiquetes no uneixen, separen.
Quan etiquetem, simplifiquem. I quan simplifiquem massa, deixem de veure la complexitat de l’altre. Sense reconèixer aquesta complexitat —aquesta humanitat compartida— no hi ha cooperació possible.
En aquest escenari, la força bruta —sigui militar, econòmica o emocional— ja no garanteix res. Les crisis globals, climàtiques o socials, no es resolen amb múscul ni amb arrogància, sinó amb intel·ligència col·lectiva. El futur pertanyerà als que sàpiguen cooperar, als que entenguin que la supervivència és un projecte compartit.
La cooperació no és una debilitat ni un idealisme naïf; és una estratègia d’eficiència humana. Els equips que cooperen innoven més. Les comunitats que confien es recuperen abans. Les persones que saben cuidar construeixen xarxes que els sostenen quan arriben les tempestes. La força del futur no serà la del control, sinó la de la connexió.
Ser cooperatiu vol dir saber reconèixer la pròpia vulnerabilitat i la dels altres. Vol dir comprendre que no tot es pot guanyar i que, de vegades, la millor victòria és la que beneficia tothom. Implica practicar una lucidesa compassiva: fer el bé amb intel·ligència, actuar amb fermesa però sense violència, avançar sense deixar ningú enrere.
El segle XXI ens posa davant d’una elecció essencial: seguir vivint sota el mite de la competició i de les etiquetes —on cadascú lluita per la seva parcel·la de veritat— o apostar per un nou model de convivència basat en la cooperació, la confiança i la cura mútua.
El primer camí porta a l’esgotament i la fractura. El segon, a la continuïtat de la vida.
El futur no serà dels més forts, sinó dels més cooperatius.
Perquè només els qui sàpiguen trencar les etiquetes, cuidar, col·laborar i estimar amb lucidesa tindran la força real d’habitar el món que ve.
NOTA: Des de turuta.cat volem demostrar que la força neix de la xarxa: construïm un ecosistema de suport mutu que cuida i enforteix els recursos locals, perquè cooperar és la millor manera d’avançar plegats.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT