PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
20-10-2025 11:51
Molts joves han sortit als carrers de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya per protestar per un conflicte que ha esdevingut una guerra i un genocidi amb totes les lletres.
Unes 15.000 persones es manifesten a Barcelona en suport a Palestina, i és que la massacre que està viu el poble palestí a la Franja de Gaza ha encès novament els carrers de Barcelona.
Malauradament, no existeix cap altre conflicte al món que desperti tanta indignació entre els joves com el del poble palestí.
Nombrosos grups de persones es van mobilitzar arreu de Catalunya per reclamar una pau duradora a Gaza, és ben viva una malfiança en relació amb l'alto el foc que ha liderat el president dels EUA, Donald Trump.
Milers de joves exigeixen un acord que condueixi al reconeixement de l'estat palestí.
Curiosament la Comunitat Palestina de Catalunya, una associació que defensa els i les palestines residents a Catalunya, que defensa els drets humans i l'autodeterminació dels pobles, reconeixia que unes 60.000 persones exigien al govern de l’Estat espanyol la suspensió definitiva del comerç d’armes i les relacions institucionals amb Israel.
Tant a Reus com a Tarragona, dimecres es van viure diverses mobilitzacions per mostrar el rebuig a l'estat israelià i al genocidi a Gaza.
Malauradament, les editorials dels diferents mitjans de comunicació destacaven amb grans titulars la crema de contenidors i el llançament de pedres i coets, com a mostra d’un vandalisme majoritari.
Creieu que prop de 15.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona i 50.000 segons l'organització, van ser els causants d’aquests titulars?
Francament jo no!
El vandalisme i els enfrontaments policials en la Manifestació per Palestina amb comerços destrossats i pintats van ser obra d’un col·lectiu, que encara que minoritari, va provocar molt de soroll.
Maria Àngels Lorda, en una carta al director del diari el Segre va escriure... “és curiós com, quan les manifestacions pacífiques són desconvocades, apareixen grups d’ultraviolents que no només alteren l’ordre sinó que provoquen incendis, atacs a la policia i destrosses en el mobiliari urbà. I succeeix a les quatre províncies alhora. És com si fossin terroristes ben entrenats. No segueixen les indicacions dels CDR, ni d’Òmnium, ni de ningú assenyat; tenen les seves pròpies consignes que semblen destinades a provocar la intervenció violenta del govern central, com si volguessin tornar a l’any 1714 i esclafar el poble català. Aquesta gent no defensa la Justícia ni la Llibertat, pretenen enfonsar Catalunya en el caos. Em fan pensar que no són catalans. i aquesta idea es fa cada vegada més ferma en el meu sentir. Cal buscar la manera de parar-los abans que ens portin a un camí sense sortida per a tothom.”
No criminalitzem una protesta, cal donar-li respostes en clau social. Vicent Partal defineix aquest tipus de manifestacions com “...les manifestacions en què veus conviure tota mena de gent, d’edats diferents, de vestimentes diferents, d’estrats socials diferents, d’ideologies contrastades, de banderes diverses, manifestacions plenes de pancartes improvisades, fetes generalment a mà amb texts emocionats i amb una presència normalment escassa i poc visible dels partits polítics.” I les cataloga de “Manifestacions sentides”.
A la ponència de (Ruiz, Navarro y Ferri, s.p.) entorn de la relació entre les emocions i les manifestacions, podem llegir, “entendemos el fenómeno de la protesta de forma amplia, teniendo en cuenta el espacio temporal anterior y posterior al evento (manifestación). Es por eso que durante las entrevistas realizadas a manifestantes del 8M y pensionistas, se preguntó por las emociones previas al evento, las sentidas durante y las que sentían en el momento de la entrevista al escuchar informaciones relacionadas con el tema de la protesta. De esta manera, buscamos identificar aquellas emociones que jugaron un papel fundamental en procesos de liberación cognitiva (McAdam, 1982) y liberación emocional (Jasper, 1998).”
Els educadors i educadores socials, reconeixem que els joves necessiten pertànyer a un col·lectiu i ara presenciem com són els mateixos joves els que prenen les regnes del seu propi present i futur. Aquest fet s’ha pogut observar amb uns joves que han encapçalat una onada de reivindicacions a països com el Marroc, al Nepal i Indonèsia entre d’altres, imatges que trenquen directament amb el tòpic “que els joves no s'impliquen en política”, la realitat és que s’hi acosten d’una manera diferent, hem de saber llegir i entendre-la per poder opinar. Cal potenciar la implicació política juvenil, sobretot en els reptes que encara tenim com a societat i en les oportunitats que segurament obrirem quan reconeixem als joves com a agents polítics, amb tots els drets i les obligacions.
La percepció de molts joves és que no se’ls escolta, que els polítics són inaccessibles i que només els atenen durant la campanya electoral. Com a conseqüència, podem observar que els joves que s’impliquen en política no solen ocupar càrrecs de responsabilitat dins els partits, prefereixen doncs unes noves formes d’activisme i mobilització no convencional.
Podem dir, doncs, que els joves catalans tenen interès per la política, però vehiculen aquesta implicació de maneres diferents, en accions de participació directa, a voltes personals i pel camí de les noves tecnologies, i no per mitjà de les organitzacions tradicionals com els partits polítics i els sindicats. Com a conseqüència, la participació dels joves comporta una descentralització de les decisions que es prenen des de les diverses administracions.
Majoritàriament els joves prenen un discurs negatiu en relació amb la societat, la perceben massa exigent i competitiva, la societat exerceix massa pressió sobre els joves perquè mostrin tot allò que s’espera d’ells i d’elles. Hem d’aconseguir implicar i fer sentir la veu dels joves catalans en el context polític actual. El problema és que massa vegades es veuen inundats per notícies falses i opinions esbiaixades, la qual cosa pot dificultar-les l’aprenentatge d’un esperit crític.
“Un dels objectius principals de les polítiques socials destinades a la gent jove és el foment de la seva participació en els afers col·lectius. És cabdal que els joves i les joves s’impliquin en el seu entorn, siguin crítics amb la seva societat i puguin exercir conscientment els seus drets i deures de ciutadania, encaminant-nos així cap a una cultura política i cívica que estableixi vincles de treball col·lectiu i de solidaritat entre el conjunt d’actors socials i que superi els límits de la tradicional democràcia representativa”. Participació, política i joves. Una aproximació a les pràctiques polítiques, la participació social i l’afecció política de la joventut catalana, d’Isaac González.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT