PUBLICITAT
27-10-2025 11:16
Joseph Stiglitz és un economista nord americà i professor a diverses universitats. L’any 2001 va ser guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel. Per tant no se’l pot considerar un comunista marxista precisament.
Creu que “el sector financer ha perfeccionat les seves habilitats per fer seus diners de la gent, sense contribuir al progrés social”.També afirma que “creen riquesa a dalt (a les altes finances) però que també creen misèria a baix (l’economia de carrer)”. D’acord amb això, som moltes les persones que ens sorprèn les afirmacions que lloen les millores econòmiques que es produeixen a Espanya. Actualment el que dóna riquesa no és el treball, són les finances, les especulacions. I d’això no se’n beneficia el moneder, se n’aprofita qui controla el flux monetari de les grans empreses.
Tot i la millora econòmica que anuncien hi ha moltes necessitats socials, basades en drets socials, que no són ateses. Es pot dir que no hi ha prou riquesa, o que està mal repartida. Aquesta segona possibilitat és un mecanisme que és molt útil quan es vol generar divisió entre els possibles col·lectius reivindicatius. Es diu que les cotitzacions socials únicament cobreixen el 75% de les pensions. Com a causes s’indiquen l’envelliment de la població, el nombre creixent de jubilacions, la taxa de dependència..., però no veig que s’esmenti el nivell baix dels sous. Les retencions no poden créixer si no ho fan els sous. És un error separar el mercat laboral i les pensions, o no és cap error sinó una maniobra intencionada. Tampoc s’esmenta el deute que l’Estat té amb la Seguretat Social. El Tribunal de Comptes la va xifrar en 103.000 milions. La xifra s’hauria d’actualitzar incloent-hi aspectes que el Tribunal no va contemplar, i que farien que el deute resultés més gran.
Per enfrontar els que ja cobren pensions amb els que pateixen retencions i veuen cada cop més complicat poder-les cobrar, els més joves, esmenten sempre les pensions superiors a 1.700 euros, però silencien el nombre molt gran de persones pensionistes no passen dels 800. Els grans hem estat més eficients guanyant i defensant drets que transmetent a les generacions futures que els drets costen de guanyar però que és perden amb facilitat, i que cal lluitar per mantenir-los. Si tenim clar quin és l’obstacle que uns i altres hem de superar, serà molt més fàcil que junts aconseguim que les pensions puguin seguir mantenint-se, cosa que molta gent jove, massa gent jove, creu que és un impossible.
Es desvia l’atenció vers els pensionistes que cobren una jubilació confortable i que tenen més d’una propietat, i es vol fer creure que aquest és el nucli del problema de l’habitatge. Es silencia, però, que aquets darrers deu anys el preu dels lloguers ha augmentat desmesuradament, un 120% a Badalona, que hi ha grans tenidors que tenen més de 1.000 pisos tancats, esperant que pugi més el preu del lloguer. Tampoc es diu que a Ciutat Badia, que és el municipi amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, l’any 2024, uns 5.400 pisos protegits van passar al mercat lliure.
El Benestar Social ha de partir del repartiment just de la productivitat. A Espanya el 5% de la població (uns 2,4 milions) acumula el 40% de la riquesa. El 95% de la població ( 45,6%), s’han de repartir el 60% restant de la riquesa.
Si ens fixem en les asseguradores espanyoles, varen obtenir 6.398 milions de beneficis, un 15,3% més que l’any 2023. Però les asseguradores acostumen a estar relligades als grans bancs. Si mirem els seus beneficis descobrirem que arriben als 31.768 milions; un 21,7% més que l’any anterior. La banca i les elèctriques, l’any 2024, van tenir uns beneficis de 42.071 milions d’euros i van pagar uns impostos de 2.859 milions, un 6% de la carga fiscal. La càrrega d’un treballador o pensionista és entre el 18 i el 24%.
Les empreses espanyoles de l’IBEX van augmentar el sou als seus treballadors un 3,5%. Els seus executius se’l van incrementar un 21%. Algun cobra 55 vegades el sou mig.
Anne Brorhilker, ex-fiscal alemanya, que va destapar un enorme frau fiscal tramat per bancs, intermediaris financers, advocats, fons d’inversions i fins i tot polítics como l’ex-canciller Olaf Scholz. Aquest frau, en el període de vint anys, va estafar a les agències tributàries europees més de 150.000 milions d’euros. El mecanisme financer es basava en que els bancs reclamaven el retorn d’impostos sobre beneficis dels seus clients perquè, deien, que ja els havien pagat a un altre país. Aleshores les agències tributaries retornaven els diners sense fer més comprovacions.
A Espanya el principal investigat va ser el Banc de Santander. A demanda de la fiscalia de Colònia, l’any 2014, es va obrir una investigació, però l’any 2018 l’ex-fiscal anticorrupció Luís Rodríguez Sola, membre de l’Opus Dei, es va negar a fer cap registre a la ciutat financera que el banc de Santander té a Boadilla.
Manquen habitatges? Els lloguers són molt alts? Els sous no pugen com els preus? No hi ha diners per a garantir els drets socials? L’especulació fa tancar residències de la tercera edat? ... Ja ho he dit, però ho repeteixo: la culpa és dels pensionistes..., oi que sí?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT