PUBLICITAT
CULTURA
10-11-2025 13:38
El Ple de l’ajuntament de Vilanova en la darrera sessió ordinària, va aprovar per unanimitat una moció presentada pel PSC en què s’acordava trametre a la Comissió de Nomenclàtor la proposta de que el local del TOC portés associat el nom de Jaume Flor i Mirabent. La regidora de Cultura la Sra. Eva Bolaño va fer una glossa de la persona de Jaume Flor i de la seva acció cultural a la nostra ciutat.
Creiem que és un acord encertat, oportú i gosaríem dir que necessari. Recordar a persones que han tingut responsabilitats i han generat corrents culturals a la ciutat és, ja no sols una deferència de l’Ajuntament, sinó també una obligació per la memòria col·lectiva de la ciutat.
Són temps volàtils i d’una urgència massa vegades inhibidores de propostes creatives i agosarades, que trenquin esquemes, però que siguin sòlides argumentalment i que perdurin en el temps. Jaume Flor en va fer unes quantes.
Les intervencions que els representants municipals de tots els partits van fer sobre la figura de Jaume Flor, van definir la persona. Ens va sorprendre que alguns dels regidors que van intervenir no havien nascut encara quan Jaume Flor i l’equip de la regidoria de cultura d’aquell moment posaven damunt la taula i blanc sobre negre accions lúdiques, culturals i festives motivadores i engrescadores. Altres regidors havien participat en algunes d’aquestes activitats i no sabien -com és lògic- qui hi havia al darrere.
La unanimitat, però honora els regidors que fan justícia al Jaume Flor a través del seu recordatori ho fan també a tants i tants tècnics que han donat el bo i millor de la seva feina per millorar la ciutat. I ho han fet amb modèstia i professionalitat i sobretot amb un esperit comunitari.
En Jaume va tenir un recorregut ascendent en el camp de la cultura al país. Va tenir altes responsabilitats en el camp de la producció artística i en la gestió cultural. Havia seguit un camí constant de superació professional, havia generat una manera de treballar amb rigor, responsabilitat i compromís.
Però abans va fer aquella feina de picar pedra, feina de trepitjar carrer, d’escoltar a la gent, intuir els canvis que s’anaven succeint. Feina intensa, però segurament ell s’ho prenia com un repte. En els inicis del seu treball a l’Ajuntament potser no van ser tant espectaculars però van ser molts sòlids, que van deixar empremta en la manera de fer i pensar la gestió i difusió cultural a la nostra ciutat i més enllà.
El Jaume és movia plàcidament i còmodament en el món del que era una contracultura a la vilanovina. Una cultura que es movia en els llindars de la dissidència i l’heterodòxia. Una voluntat per estar a l’avantguarda, per cert, poc admesa ni valorada per les elits culturals oficials poc disposades als canvis i menys aquells que venien des de persones que mai havien freqüentat els cenacles que assenyalen les pautes del món cultural oficial de la ciutat.
La seva entrada a treballar a l’Ajuntament vist amb la perspectiva de molts anys creiem que va ser un encert. En Jaume va assumir el risc del que representava per ell -més aviat crític amb l’ajuntament i l’administració en general- fer el pas. Va ser un encert perquè va generar una certa moguda en el món burocratitzat de l’administració.
Ho va fer amb el seu company l’Albert, -ell el seny i el Jaume la rauxa, ben entesa eh!- I també amb un equip de persones, com a tècnics de cultura d’aquesta ciutat, que dit des de la distància van assentar les bases del model cultural que en molts aspectes encara perviu a Vilanova i al Geltrú.
Obert sempre al diàleg i si calia no refusava la discussió optimista, no donar-se mai per vençut i buscar totes les sortides possibles als problemes i entrebancs que anaven sorgint. Clar, transparent i planer en l’exposició, sense embuts en el discurs i anant al gra, volia seduir en l’argument i tenia una altra gran virtut, era el primer en posar-se la feina, a “currar” com el que més.
Molts projectes que van ser modèlics i que van crear un model participatiu, un pèl transgressor pel moment en que es vivia. Eren els primers anys d’ajuntaments democràtics i de polítiques culturals. Es va anar creant un relat cultural i un corpus d’actuacions i referents. I així podríem anar enumerant aspectes i iniciatives que, contrastats amb altres persones, sortien de la seva bona dosi d’imaginació, d’il·lusió i de rigor. Estiu Mogut, Ardahra, polítiques de joventut que sabia combinar amb les de cultura i sobretot de creativitat i autogestió, el FIMPT i el Toc, sobretot el Toc porten entre d’altres la seva empremta. L’equipament del TOC va tenir un sentit nou, era recuperar un espai ocupat durant molts anys per la Falange i la seva branca juvenil i calia tornar-lo a la ciutat. Amb un fons i un contingut que seduís a la gent jove a actuar amb una nova concepció dels equipaments culturals de la ciutat, polivalents, oberts, i cogestionats entre l’administració i els usuraris/àries.
Però a més va ser valent seguint les intuïcions d’ànima lliure, un bon dia va deixar la futura comoditat de l’administració i se’n va anar junt amb el seu inseparable company Albert i van crear una empresa. Empresa que va treballar durant molts anys al servei de la gestió cultural de Vilanova i la comarca.
Alguns vam aprendre la lliçó de com entendre els encàrrecs professionals en el món de la cultura, massa sovint deixada a la improvisació del voluntarisme i a la demanda de ”favors”.
En el seu dia el vam definir com Transgressor amb un pèl controlat d’iconoclàstia, ha donat el bo i millor que ha tingut, a la cultura d’aquest país. Ho ha fet com només poden fer-ho les grans persones –que és en definitiva el que volem ressaltar- amb modèstia, humilitat i sabent treballar en equip. Amb exigència cap els altres perquè ell s’exigia, amb responsabilitat perquè treballava sabent que d’ell depenien moltes coses...
Aquest reconeixement de l’ajuntament omple de goig als seus familiars i també als seus amics, companys de feina i d’aquells que en algun moment han compartit la seva tasca. És un reconeixement merescut i creiem que just.
Molta acció cultural de la ciutat porta la seva empremta, que el seu nom quedi associat per sempre a l’equipament del TOC -i possiblement a ell no li acabés d’agradar- serà un perenne reconeixement a la seva implicació, a la seva dedicació i la seva passió per la cultura i la ciutat.
Un exemple a seguir.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT