PUBLICITAT
SALUT MENTAL
14-11-2025 10:44
1. Introducció
El cos humà constitueix el fonament primer de tota moral. Tant el captaire, que només pot preocupar-se del funcionament del seu cos, com el savi, que en fa l'objecte suprem de cura i coneixement, comparteixen una mateixa preocupació essencial: la preservació del cos com a condició de vida digna.
Anomenem moral corporal la doctrina segons la qual l'ordre ètic s'arrela en la fisiologia. No hi ha virtut deslligada del cos, perquè és en ell on s'originen el plaer, la por, la serenitat i la claredat racional. En aquesta coincidència aparentment paradoxal —entre la misèria del captaire i la lucidesa del savi— rau el principi moral més profund: la saviesa neix del reconeixement de la pròpia corporalitat i de la seva vulnerabilitat.
2. El gir corporal en la comprensió de la ment
El discurs psiquiàtric dominant encara sosté, implícitament, la supremacia de la ment sobre el cos (American Psychiatric Association, 2022). Tanmateix, la recerca neurocientífica moderna —Damasio (1994) en particular— mostra que és el cos qui condiciona la ment mitjançant les emocions. No es tracta, per tant, d'una somatització secundària, sinó d'una expressió del cos dins la ment, en un procés d'unitat que traspassa el dualisme cartesià (Merleau-Ponty, 1945).
Quan el cos funciona adequadament, s'hi experimenta alegria, una emoció proracional que afavoreix la claredat del pensament (Fredrickson, 2001). Quan el cos falla, les emocions es tornen desordenades i el pensament, irracional. La por és el moment culminant d'aquesta inversió: és quan la ment domina el cos que el cos més pateix.
3. La fisiologia del benestar i la superació de la por
La felicitat exigeix dues tasques convergents: l'eliminació de la por i la santificació del cos, entès com a temple vital. En l'edat adulta, aquest procés requereix sovint una intervenció racional sobre l'equilibri fisiològic, que pot incloure l'ús prudent de substàncies medicinals destinades a restablir la serenitat psíquica (Solomon, 2014).
La psiquiatria, sempre en desenvolupament, tracta amb eficàcia limitada les disfuncions emocionals. Els psicofàrmacs actuals sovint no proporcionen plaer corporal, fet que empobreix el funcionament intel·lectual i afectiu, del moment que el dolor i el malestar redueixen les capacitats cognitives (Segerstrom & Miller, 2004).
Per això, la recerca mèdica hauria d'explorar la modificació segura de substàncies naturals amb potencial terapèutic, com la marihuana o la cocaïna, amb l'objectiu de conservar-ne els efectes antidepressius i plaents minimitzant-ne els riscos (National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine, 2017; aan het Rot et al., 2009; Nutt et al., 2013). L'objectiu no és la permissivitat, sinó la racionalització del plaer com a eina de salut corporal i mental.
4. La por com a nucli patològic de la ment
La por, en la seva forma moderna anomenada ansietat, és una emoció primària somatitzada. Comprendre'n les causes profundes és el primer pas per vèncer-la (LeDoux, 2015). Aquest procés requereix una exploració ordenada de la memòria i de les estructures mentals, amb mètodes d'exposició progressiva (Foa & Kozak, 1986), que reconeguin la participació del cos en la memòria traumàtica (Levine, 1997; van der Kolk, 2014).
La psiquiatria convencional tendeix a prescriure ansiolítics, mentre que la resolució real de la por exigeix una teràpia del coneixement emocional: una interacció verbal jeràrquica que porti el pacient a reconèixer i verbalitzar les seves emocions, travessant el dolor fins a la comprensió.
La guarició passa, doncs, per una forma d'ordre: comprendre és posar paraules racionals al sofriment. La paraula ordenada guareix, perquè restitueix la jerarquia natural entre pensament, emocions i cos.
5. La teoria de l'ordre com a salut integral
L'ordre psicològic consisteix en la coordinació funcional de les parts de l'organisme: el pensament, les emocions, el cos físic i el sistema sexual. Aquestes parts es troben incardinades en el binomi cos-ment que, des de William James (1890), s'ha anat reinterpretant a la llum de la psicologia contemporània.
L'ordre exterior afavoreix l'ordre interior, i viceversa (Stern, 1938). L'ordre no és coacció, sinó llibertat orgànica: és el moviment harmònic que permet a cada part actuar segons la seva funció pròpia. La cura del cos és, per tant, una forma d'educació moral, i la seva degradació o negligència és una forma de desordre ètic.
La santificació del temple corporal inclou, doncs, la cura de la ment; i la ment, quan és ordenada, retorna al cos la seva harmonia. En aquest equilibri recíproc es manifesta la saviesa: un estat d'ordre fisiològic, emocional i racional que transcendeix la por i permet la veritable alegria.
6. Conclusió
La moral no pot sostenir-se sobre una abstracció de la ment separada del cos. La saviesa, la virtut i el pensament racional són funcions fisiològiques elevades, dependents del bon funcionament de l'organisme. Quan el cos està sa, la ment és justa, sia sana o trastocada; quan el cos pateix, la raó es desvia.
La tasca del savi consisteix, per tant, a reconciliar-se amb el cos com a principi d'ordre, conèixer la por per desactivar-la i mantenir viva la serenitat que permet de pensar amb claredat i actuar amb justícia.
Aquesta justícia no és només individual, sinó també col·lectiva: s'expressa en societats que respecten la salut i la dignitat corporal dels seus membres. La civilitat mateix és la moral del cos compartit; la seva cura és, alhora, un deure social i un signe de saviesa comuna.
Bibliografia
aan het Rot, M., Collins, K. A., Murrough, J. W., Perez, A. M., Reich, D. L., Charney, D. S., & Mathew, S. J. (2009). Safety and efficacy of repeated-dose intravenous ketamine for treatment-resistant depression. Biological Psychiatry, *67*(2), 139-145.
American Psychiatric Association. (2022). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5a ed., text rev.).
Beck, A. T. (1979). Cognitive therapy of depression. Guilford Press.
Berridge, K. C., & Kringelbach, M. L. (2015). Pleasure systems in the brain. Neuron, *86*(3), 646-664.
Courtwright, D. T. (2009). Forces of habit: Drugs and the making of the modern world. Harvard University Press.
Damasio, A. R. (1994). Descartes' error: Emotion, reason, and the human brain. Putnam.
Foa, E. B., Hembree, E. A., & Rothbaum, B. O. (2007). Prolonged exposure therapy for PTSD: Emotional processing of traumatic experiences. Oxford University Press.
Foa, E. B., & Kozak, M. J. (1986). Emotional processing of fear: Exposure to corrective information. Psychological Bulletin, *99*(1), 20–35.
Fredrickson, B. L. (2001). The role of positive emotions in positive psychology: The broaden-and-build theory of positive emotions. American Psychologist, *56*(3), 218–226.
James, W. (1890). The principles of psychology. Henry Holt and Company.
LeDoux, J. E. (2015). Anxious: Using the brain to understand and treat fear and anxiety. Viking.
Levine, P. A. (1997). Waking the Tiger: Healing trauma. North Atlantic Books.
Merleau-Ponty, M. (1945). Phénoménologie de la perception. Gallimard.
National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine. (2017). The health effects of cannabis and cannabinoids: The current state of evidence and recommendations for research. The National Academies Press.
Nutt, D. J., King, L. A., & Nichols, D. E. (2013). Effects of Schedule I drug laws on neuroscience research and treatment innovation. Nature Reviews Neuroscience, *14*(8), 577–585.
Rank, O. (1929). The trauma of birth. Harcourt, Brace & Company.
Schultes, R. E., Hofmann, A., & Rätsch, C. (2001). Plants of the Gods: Their Sacred, Healing, and Hallucinogenic Powers. Healing Arts Press.
Segerstrom, S. C., & Miller, G. E. (2004). Psychological stress and the human immune system: A meta-analytic study of 30 years of inquiry. Psychological Bulletin, *130*(4), 601-630.
Solomon, A. (2014). The noonday demon: An atlas of depression. Scribner.
Stern, W. (1938). General psychology from the personalistic standpoint. Macmillan.
van der Kolk, B. A. (2014). The body keeps the score: Brain, mind, and body in the healing of trauma. Viking.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT