PUBLICITAT
ELS PEUS A MAR I EL CAP ALS NÚVOLS
23-11-2025 9:05
L’eufòria que ha viscut la ‘culerada’, en el seu retorn al nou Camp Nou, ha estat una explosió d’emocions. Però va tenir un sentit més especial per a Joan Vallvé i Ribera, exconseller d’Agricultura de la Generalitat, que va viure una sensació encara més forta: la inauguració de l’estadi.
- Era l’any 1957, el 24 de setembre, dia de la Mercè. Al matí es va fer una missa aquí, al Camp Nou i, a la tarda, partit de futbol. El partit de futbol va ser contra un equip polonès, el Varsòvia. I va guanyar el Barça per 4 a 2.
Joan Vallvé recorda més coses que van passar aquell dia.
-Abans, hi va haver una gran festa. Hi van participar tots els esbarts dansaires. Es va ballar una gran sardana i es volia ballar la Santa Espina, però al final es va dir que es ballés l’Empordà, perquè era menys nacionalista.
-I en això dels esbarts dansaires hi ha una segona conseqüència. Tres o quatre setmanes més tard va venir el Franco aquí, al Camp Nou, a veure un partir de Lliga. Era contra el Sevilla i el Barça va guanyar per 3 a 1. Com que els esbarts dansaires havien tingut tant èxit, els van tornar a demanar que tornessin a actuar el dia que venia el Franco. I els esbarts els van dir que no. Això, naturalment, tampoc va sortir als diaris, però el meu oncle m’ho va explicar un vespre, sopant a casa.
-Va haver-hi alguna altra història relacionada amb la política en aquell trasllat des de les Corts al Camp Nou?
-Home, va haver-hi també el fet que volien posar a l’estadi el nom de Joan Gamper, el fundador del club. Però el bisbe Modrego s’hi va oposar perquè deien que el Gamper s’havia suïcidat. Llavors, Miró-Sans, que era el president del club, va fer campanya durant aquell any perquè li posessin el seu nom. Però la idea no va prosperar.
-Recorda alguns dels jugadors que van jugar aquell partit inaugural de l’estadi?
-El Kubala va jugar a les Corts i va jugar aquí. També el Villaverde, el Czibor...
La memòria de qui va ser conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de 1989 a 1992, és esplèndida.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT