PUBLICITAT
LITERATURA
24-11-2025 8:46
Si hem de fer cas de la tesi de l’obra de teatre de Calderón de la Barca, la vida és somni. En sintonia amb aquesta afirmació es mostra el principi del Vedanta a través del concepte de Mâya: «engany, il·lusió, aparença». Mâya és l’energia de l’univers que es va mostrant en diverses formes determinades pel temps que les limita. Mâya és el món fenomènic que no roman i que sempre va canviant. Això que anomenem realitat és en realitat Mâya, mal que ens pesi als occidentals tan esclaus de la màscara del veritable ésser interior, com aparença és també el cos, efímer i mortal com sabem. Al món no hi ha res permanent i creure-ho és enganyar-se. Una altra cosa és la realitat momentània del què sentim, vivim i pensem, tot allò que ens dona consciència de ser.
A un malalt incurable com ho era la tuberculosi en els segles passats, la mortalitat física se li imposa. Pot intentar fugir-ne, negar-la, tapar-se els ulls en una oposició estèril, o pot acceptar-la i deixar-se anar en la falda de la vida com una branca navega dòcil en el corrent del riu que va a la mar. Davant la consciència de la mort un malalt greu ja no s’enganya, a qui enganyaria? Aleshores alça el vel de la realitat, desperta a la il·lusió de les aparences que tant ho són en el temps de vigília com en temps del somni i, per tant, tan reals com irreals són les unes com les altres. Des d’aquesta extrema lucidesa sembla que ha estat escrit el conjunt de textos que, traduïts per Jana Balacciu Matei, componen Esdeveniments en la irrealitat immediata (Adesiara), obra cimera de l’escriptor romanès d’origen jueu Max Blecher (1909-1938).
Fins ara un escriptor desconegut en el nostre panorama literari, en l’Il·luminador pròleg de D. Sam Abrams llegim la biografia de Max Blecher i ens fem càrrec del curs ascendent de la seva obra literària sens dubte innovadora tal com la trobem a Esdeveniments en la irrealitat immediata. L’autor s’esplaia amb un gran talent estilístic en el relat de “fets” que van tenir lloc en “un altre temps”, que poso entre cometes perquè als lectors els caldrà desxifrar què entén Max Blecher per fets ocorreguts en un altre temps. Flecher descriu amb tot luxe de detalls esdeveniments onírics, al·lucinats, visionaris, i ben sovint el que jo en dic, per haver-les viscut i fixat a la memòria, imatges de la febre. En la febre es poden donar estats límits de la consciència que ningú no podria pas afirmar que no són realitat des del moment en què es poden descriure de la manera com ho fa Max Blecher. La memòria d’aquests esdeveniments de la realitat dita irreal perquè no la podem tocar, sí que se’n pot donar fe des de l’escriptura que s’alça com un contrafort de perennitat enfront de la mortalitat certa. En aquest llindar vital ja no hi ha por ni recança d’exposar a la llum totes aquelles sensacions i sentiments que un dia es van viure ni que sigui de manera imaginària: «A vegades, per deturar l’onada de coses i colors que m’inundava el cervell, m’afigurava l’evolució d’un sol contorn o d’un sol objecte. M’imaginava, per exemple –i això com un repertori correcte del món-, l’enfilall de totes les ombres que existeixen a la terra, el món cendrós, estrany i fantàstic, que dorm als peus de la vida».
Sens dubte la capacitat de veure i sentir el món i els seus fenòmens per part de Max Blecher no és ordinària, però tampoc resulta estranya a la comprensió, ja que en els seus escrits es pot reconèixer aspectes de la vida interior bategant en el fluir del pensament que Blecher il·lustra amb imatges contundents, de gran vivesa descriptiva: «Ara lluito en la realitat, crido, imploro que em despertin, que em despertin en una altra vida...»
En la consciència de la finitud de la vida humana en sentit material enfront de la qual tot és tan evident i transparent com misteriós, en els seus textos que sovint adquireixen un elevat to poètic, Max Blecher aboca els lectors a reflexionar sobre la realitat de la irrealitat, o la irrealitat de la realitat: la Mâya com a representació de formes i fenòmens. I, des de la seva posició de l’escriptor al món, l’escriptura com un fet real que dona fesomia a la irrealitat en el seu paper de mitjancera entre l’una i l’altra en un esforç per comprendre l’essencial. O el que és a l’interior del fenomen, de la forma, de la materialitat, del temps. Així es pot arribar a la conclusió que la realitat i la irrealitat en la seva naturalesa més pura, és a dir: espiritual, són el mateix: energia en sentit còsmic, Brahman si ens atenem al Vedanta, Déu per als judeocristians.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT