PUBLICITAT
MASSÍS DEL GARRAF
26-11-2025 15:47
La història de l’antic abocador del Garraf és, en molts sentits, la història d'un territori que ha hagut d’aprendre a conviure amb les conseqüències d'un passat ambientalment negligent. Des de les primeres denúncies formulades el 2014 per Ecologistes en Acció, que alertaven de greus incompliments en la restauració de l'espai, fins a les investigacions judicials obertes des del 2019 per possibles contaminacions d'aigües subterrànies a Olivella, el llegat del dipòsit controlat ha estat marcat per interrogants, desconfiances i un seguiment ciutadà intens.
L'Administració ha defensat reiteradament que el procés de clausura i retorn a la natura avançava de manera satisfactòria. El 2020, el conseller Damià Calvet presentava el projecte com un “retorn a l'ús públic” pràcticament culminat, i el 2021 es donava per acabat el segellament, un pas considerat clau per estabilitzar ambientalment un espai que havia estat un focus de contaminació durant dècades. Malgrat això, geòlegs i espeleòlegs continuaven denunciant aquell mateix any emissions de gasos i filtracions cap a les cavitats del massís, situant novament l’abocador al centre del debat científic i ambiental.
Amb el temps, fins i tot han emergit lectures positives: l’existència de les basses artificials, formades arran de l’activitat del dipòsit, ha permès la presència d’amfibis i espècies que troben en aquesta nova morfologia un hàbitat inesperat. Però aquests efectes col·laterals beneficiosos no poden esborrar la pregunta essencial: està realment resolta la ferida ambiental del Garraf o només n’hem apaivagat els símptomes?
La conferència que aquest dissabte acollirà Vilanova i la Geltrú, presentada com una oportunitat per “entendre i reinterpretar” l’abocador, arriba en un moment crucial. Ho fa després de més d'una dècada de declaracions, informes i controvèrsies, però també en un context en què el canvi climàtic i els episodis meteorològics extrems exigeixen conèixer amb precisió l’estat real del subsòl, de les emissions i dels riscos associats. Les veus expertes que hi participaran —procedents de la geologia, l’espeleologia i la gestió del territori— tenen la capacitat d’oferir respostes, matisos i, sobretot, un relat compartit sobre què ha estat, què és avui i què pot ser demà el gran dipòsit del Garraf.
Si una cosa ha demostrat aquest cas és que la informació parcial i les percepcions oposades només generen descrèdit institucional i cansament social. El territori necessita llum, dades verificables i un projecte de futur clar. I necessita, sobretot, reconèixer que encara hi ha un pacte pendent entre el passat industrial i el paisatge natural del massís.
Aquest dissabte, doncs, no s’hi parlarà només d’un abocador antic. S’hi parlarà d’un territori que busca tancar una etapa que, malgrat els avenços, continua sent —com bé recorda el títol de la conferència— una ferida oberta. La responsabilitat col·lectiva és assegurar-nos que, aquesta vegada, les respostes no quedin sepultades sota anys de silenci administratiu, sinó que serveixin per construir un futur que no repeteixi els errors del passat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT