PUBLICITAT
ELS PEUS A MAR I EL CAP ALS NÚVOLS
01-12-2025 9:02
Gratament sorpresos per l’avançada proposta de presentar un llibre sobre pagesos al cor de la principal església vilanovina, un nombrós grup d’amants del passat de la vila han acollit aquest diumenge el volum ‘Els peus a la terra, la mirada al cel. Orígens de la pagesia actual’.
L’autor, Joan Lluís Sivill i Vergès, treballava en una caixa d’estalvis quan, fa 32 anys, un accident el va obligar a agafar una llarga baixa laboral. En aquells dies de repòs, li va venir al cap la idea de fer aquest estudi que "ret un homenatge als pagesos locals”.
Un dels dies que tornava de l’Hospital de Sant Antoni cap a casa, es va trobar Pau Albà Mañé, un home del camp dit Tallaferro. “Com que ni ell ni jo teníem pressa”, van iniciar un continuat de xerrades que serien l’origen d’aquest recull. Els notes preses en aquestes trobades van dormir a l’ordinador del Joan fins que, fa tres anys, va començar a contactar amb altres descendents de les famílies pageses de la vila i els voltants.
Alguns es feien el pa i roba
Joan comenta la complexitat de la vida pagesa, ja que, a més de cultivar la terra i cuidar animals, els camperols tenien altres activitats com cuidar el bosc, fer calç o carbó. Alguns es feien el propi pa i fins i tot, “segons m’han contat”, cultivaven cànem per fer-se alguna peça de roba.
Al camp hi havia de tot. “A vegades amos no gaire bons, però també altres que durant la guerra van tenir gent perseguida amagada a les golfes de casa. A dos els tenien ocults dins d’un pou, en una galeria. A un que ni havia anat al front, acabada la guerra el van matar per haver estat fidel al règim legalment establert. També trobem pagesos que eren músics i tocaven un instrument en una cobla o una gralla per acompanyar una cercavila”.
Igualment, explica que al camp de Vilanova i la Geltrú hi vingueren molts pagesos de les comarques veïnes (Anoia, Alt i Baix Penedès, Alt Camp i del mateix Garraf, així com de la província de Tarragona). Molts d’ells van acabar treballant en la indústria i el comerç.
Pixabroces, Matabous, Plats i Olles
Al llarg de l’obra es parla de 110 personatges i les seves famílies i masies. Entre les dades curioses hi figura un gran nombre de mots o mals noms que es donaven a molts pagesos, com ara Pixabroces, Matabous, Genovevo, Virulat, Cansalada, Pebrer, Manco, Veterinari, Jueu, la Terraire, Cabreta, Pagès Ric, Plats i Olles, Aigua Calenta i Galant Ric.
A la presentació també hi van participar l’escriptora Maria Rosa Nogué que, a més d’agrair a l’església la sessió del local, va destacar que el volum és un testimoni d’un procés molt llarg i un llibre coral.
Jordi Minella, enginyer tècnic en telecomunicacions i gran amic i company d’excursions del Joan, destacà que aquest estudi deixa constància dels orígens de moltes nissagues pageses i moltes anècdotes d’aquestes vides. A més, polèmiques d’herències, conflictes de veïnatge, etc… "Que serveixi aquest llibre per recordar una època entranyable i dura”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT