PUBLICITAT
ECONOMIA
08-12-2025 10:15
Des de la sortida del xoc pandèmic —i especialment a partir de 2021— els preus dels aliments han experimentat pujades notables a Espanya i a la zona euro. Segons dades oficials i estudis sectorials, l’alimentació va ser un dels grups que més va contribuir a la inflació els anys 2022 i 2023. Per exemple, l’Observatori de la Cadena Alimentaria de l’Institut Nacional d’Estadística indica que l’alimentació va registrar taxes anuals molt superiors a la mitjana, amb pujades molt destacables en aliments elaborats i productes com l’oli d’oliva.
Diversos informes econòmics han identificat diferents causes alienes a la distribució alimentària que justifiquen aquests increments: interrupcions en cadenes internacionals (energia, fertilitzants, transport), fenòmens climàtics (males collites, caiguda de la producció d’oli d’oliva) i tensions geopolítiques que empitjoren costos.
Però més enllà d’aquestes causes “externes”, pot ser versemblant que s’hagin produït pràctiques especulatives i manca de transparència per part de determinats agents de la cadena alimentària, que hagin contribuït a una encara major escalada de preus?
De fet, al carrer, l’acusació d’augment de preus i marges sense més justificació que l’especulativa, és recurrent des de fa ja un parell d’anys. Les organitzacions de consumidors i diferents estudis independents han documentat exemples i pràctiques que han alimentat la desconfiança: increments més forts en determinats productes o proves que la reducció de preus en origen no sempre es traslladava ràpidament al consumidor. Organitzacions com FACUA i alguns mitjans especialitzats han publicat anàlisis on s’apunten pràctiques dubtoses per mantenir determinats preus inflats, malgrat la reducció del seu cost, o aplicació d’estratègies com la de la “reduflation” (productes amb menys quantitat o pitjor contingut per mantenir preu o augmentar el preu per unitat).
Hi ha hagut evidències concretes de pràctiques si més no dubtoses, com les aportades per l’OCU i altres estudis, que han mesurat increments considerables de la cistella de la compra (percentatges acumulats a doble dígit en períodes 2021–2023), amb diferències importants entre cadenes i ciutats. Això revela que, més enllà de l’augment general, la responsabilitat del preu final també depèn d’estratègies comercials i de competència local. O les detectades per FACUA i altres entitats, amb casos on els preus de productes concrets no van baixar en el punt de venda tot i la caiguda del preu en origen (cas de l’oli d’oliva), i han denunciat una manca de transparència o de trasllat als consumidors. Això sustenta la sospita d’aprofitament en alguns casos.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència —des d’una perspectiva de competència— també ha estudiat com es traslladen canvis fiscals i de cost al preu final, i va publicar un informe sobre la transmissió de la reducció d’IVA al sector alimentari que mostra que la dinàmica de preus no és ni automàtica ni homogènia entre cadenes i categories. Això deixa espai a interpretacions legítimes i a activar l’acció reguladora quan hi ha sospites d’assenyalament indegut de marges o falta de trasllat.
És cert però que algunes fonts (i les pròpies empreses) remarquen que molts distribuïdors van haver d’afrontar costos extraordinaris (energia, logística, aprovisionament) que van pressionar molt els marges, i no tots els balanços mostren increments constants de marge. Hi ha companyies que reporten manteniment o fins i tot compressió de marges malgrat l’augment de vendes. La realitat, per tant, no és uniforme: hi ha cadenes i productes on els guanys han estat evidents, i altres casos on la pressió de costos ha limitat els marges. En aquest punt és interessant remarcar el cas d’una ensenya valenciana de la gran distribució, potser la més gran de l’Estat a dia d’avui, que va augmentar les vendes un 15% a l’any 2023 i va augmentar un 40 % els seus beneficis, essent aquell any el millor de la seva història en quant a resultats.
Amb la informació disponible públicament, es poden denunciar pràctiques opaques o qüestionables —i, de fet, hi ha hagut inspeccions i denúncies— però no són suficients per afirmar mala fe estructural i generalitzada de determinats agents de la cadena alimentària. Es necessiten proves jurídiques puntals (i no sempre estan totes disponibles de manera pública). Per tant, hi ha indicis i casos documentats, però la responsabilitat d’una cadena concreta en cada cas ha de determinar-se amb investigacions específiques. Potser algun dia arribarà.
Mentrestant, enmig d’aquesta tempesta, els mercats municipals i el comerç tradicional han defensat —i moltes vegades demostrat— un paper estabilitzador i de proximitat: relacions comercials més estretes amb proveïdors locals, menor dependència de cadenes logístiques internacionals i, sovint, una conducta de preus més transparent. És un bon moment per assenyalar que els mercats i el comerç tradicional són una baula bàsica de la distribució alimentària que pot contribuir a enfortir la sobirania alimentària i a aconseguir uns preus més justos a nivell local.
Diferents observatoris de la cadena de distribució alimentària han pogut constatar que, per a molts productes frescos, la variació de preu entre mercat majorista/mercat municipal i consumidor final és més curta que la que es produeix quan hi ha múltiples intermediaris i grans cadenes. Això significa que, quan el preu en origen oscil·la a la baixa, la reducció pot arribar amb més rapidesa a la parada del mercat que no pas a alguns productes de supermercat.
I finalment, l’OCU i estudis locals també han trobat que algunes cadenes locals i establiments de barri (no sempre associats a grans marques) s’han mantingut amb increments menors que la mitjana de la gran distribució en certs períodes —fet que obliga a matisar la tesi segons productes i territoris.
Davant l’impacte que aquest sector té per l’economia general i sobretot per les economies domèstiques, valdria la pena actuar decididament per millorar l’observació de marges i la transparència de la cadena alimentària – amb mesures d’identificació de la traçabilitat com l’etiquetatge de preu d’origen vs. preu final, per exemple – reforçar inspeccions i sancions quan calgui, i potenciar programes municipals que recolzin els mercats i el comerç urbà. I sobretot, garantir que la reducció d’impostos puntuals sobre productes bàsics que s’ha realitzat aquests anys, o d’altres mesures fiscals que es puguin arribar a aplicar, arribin al consumidor.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT