PUBLICITAT
POLÍTICA
23-12-2025 19:15
Extremadura acaba de donar el tret de sortida cap a un parell d’anys polítics que podrien resultar força entretinguts si no ens hi estiguéssim jugant les garrofes o la tranquil·litat.
Amb un panorama que podríem titllar de “simplificat” per la manca en ell de nacionalismes que trenquin els blocs en bocins que després cal reconstruir a base de pactes més o menys inestables i per governar. Perquè acostumats com estem, catalans i bascs, a tenir el nostre nivell de integració força fracturat, tant externa com internament, un escenari amb quatre actors com ha estat el d’aquella comunitat autònoma ens sembla idíl·lic. Un problema matemàtic de sumes i restes força simple. Si partim de la bipolaritat dreta-esquerra, cadascuna d’elles dividida en una opció moderada i una radical, tenim al davant un escenari amb quatre actors que, de dreta a esquerra, son: VOX (dreta radical), PP (dreta moderada en comparació amb l’anterior), PSOE (esquerra moderada en comparació amb la següent) i UNIDAS POR EXTREMADURA (esquerra radical). Sempre relativitzant els conceptes “radical” i “moderat”, sobretot quan s’ha de seduir a la ciutadania per aconseguir el seu vot.
Descartada a hores d’ara la possibilitat de la majoria absoluta d’un dels quatre grups que hauria ofert una solució aparentment simple i fàcil, tot i encarcarar el futur immediat en espera de veure com es definia el joc en les altres comunitats i, al final, en el conjunt del país, cal començar a capbussar-se en la via “doble”, és a dir, en pensar que el govern de la comunitat sigui cosa de dos.
Si recuperem l’esquema anterior, doncs, i hi apliquem el principi d’afinitat que afavoreix els “pactes entre veïns”, tenim tres possibles sortides. VOX + PP , PSOE + UNIDAS POR EXTREMADURA i PP + PSOE (l’escenari no és circular i, per tant, els extrems no es toquen). La primera, amb la pujada fulgurant d’un VOX exultant fins als onze diputats, i el recel generat per l’escó perdut en el PP, sembla poc recomanable. Sobretot de cara a les successives eleccions autonòmiques que han d’arribar. La segona queda avortada, en aquesta comunitat, per la suma minoritària dels respectius escons. La tercera, tot i ser la que els possibilistes polítics prefereixen per allò de la “unidad de destino en lo universal” té en contra les camarilles, grupuscles i faccions de l’un i l’altre partit. Per tant, al màxim que pot aspirar la comunitat extremenya és a posar en marxa la primera opció procurant no enganxar-se els dits, i esperar a veure que passa en el capítol següent de la sèrie.
Perquè no hem d’oblidar que l’estat espanyol és, com els pisos de la sèrie televisiva esmentada, una amalgama de realitats diverses que, de tant en tant es reuneixen al vestíbul del bloc de pisos de la urbanització de Montepinar. Aparentment per resoldre els problemes de la comunitat però, en realitat, per tafanejar que fa cadascuna de les famílies o tribus que comparteixen pis i, en molts casos i vista la realitat, establir aliances temporals i tramar conspiracions per fer-se mútuament la punyeta.
La política espanyola, com a la sèrie, amenaça amb un “in crescendo” cap a la complicació, segurament esperant que els guionistes de la seva sèrie, la política, decideixin si el nostre Enrique Pastor socialista convoca eleccions generals enfront el peixater Antonio Recio fatxa que l’amenaça amb un cop de força.
De moment, el guió de la política té en cartera i pel cinc de febrer les eleccions a la comunitat d’Aragó. I la cosa sembla que no serà tant fàcil com en la que acabem de viure i encara que no siguin eleccions anticipades sinó de les que esgoten el mandat. Perquè allà la cosa no va de quatre partits. A les passades eleccions, el regionalisme aragonès feu pujar el nombre de partits elegibles a quinze, dels que les urnes en va foragitar set, convertint el govern en cosa de vuit partits. Després, probablement el 15 de març, serà el torn de Castella i Lleó, també per fi del mandat i tot esperant, sembla que pel mes de juny, les de la comunitat andalusa.
La sèrie política que “se avecina”, promet tant o més que la televisiva. Altra cosa és si complirà o no els seus objectius de fer-nos més prudents, savis, justos i solidaris.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT