PUBLICITAT
LITERATURA
30-12-2025 13:30
Alguns lluitaven amb el convenciment de que passada la guerra europea les potències aliades obligarien a fer un canvi radical a Espanya, altres perquè el seu antifeixisme els va portar a combatre el nou estat franquista i les seves idees i altres, encara, que van voler evitar una repressió i mort segura si es lliuraven a les noves autoritats i també els que no va poder fugir a l’exili i van mantenir viu el caliu del combat contra l’exèrcit i la Guàrdia civil que va ser la força armada en qui va recaure la persecució, eliminació i l’extermini dels guerrillers i tot allò que els envoltaven, famílies, gent que els va ajudar, sospitosos… Però alhora el llibre és també un retrat fidedigne de les interioritats de la Guàrdia civil, la seva estructura, la seva funció, les famílies d’aquest guàrdies que van participar a les ordres del comandament en la persecució dels combatents però també generant un cert terror en els pobles de les zones que actuaven.
Arnau Fernández Pasalodos és historiador, escriptor i professor. Doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a professor a la Universitat de Granada. Les seves línies de recerca s'han centrat en la història sociocultural de la guerra i la violència, en particular en el marc de la Guerra Civil espanyola i de la construcció de la dictadura franquista. El 2021 va ser guanyador del Premi Mary Nash, lliurat per l'Associació d'Història Contemporània al millor treball publicat per un historiador menor de 35 anys, i el 2024 va publicar el seu primer llibre: Fins al seu total extermini. La guerra antipartisana a Espanya, 1936-1952 (Galàxia Gutenberg, 2024).
«A los enemigos en el campo hay que hacerles la guerra sin cuartel hasta lograr su total exterminio, y como la actuación de ellos es facilitada por sus cómplices, encubridores y confidentes, con ellos hay que seguir idéntico sistema». Són paraules d'Eliseo Álvarez-Arenas, director general de la Guàrdia Civil el 1941 que indiquen clarament quina va ser la voluntat que hi havia respecte a aquells que continuaven defensant la legalitat republicana.
El llibre a més de ser una molt bona informació al voltant dels emboscats és també un estudi del funcionament de la Guàrdia Civil durant el primer franquisme en la guerra irregular que va començar a l’any 1939.
El cos de la Guardia Civil va ser clau en la brutal repressió que va succeir a la guerra. Van exercir la repressió planificada a tots els nivells sobre els mateixos maquis fins a les seves famílies i sobre qualsevol que pugues semblar que tenia alguna relació d’ajuda als emboscats o simplement eren persones amb passat de simpatia per la República. No s’aturaven per res i la tortura i la mort eren elements que servien per atemorir als habitants dels pobles, cases de camp on el maquis podien trobar cobertura o suports puntuals en les seves accions. El llibre aprofundeix amb les estructures del cos de la Guàrdia civil i l’actuació dels seus membres que de manera diversa van enfrontar-se en aquesta missió d’exterminar els guerrillers, des del que estaven al cos per pura supervivència davant la pobresa generalitzada. Altres actuaven amb convicció i amb voluntat de reprimir els vençuts i encara un tercers que van ser obligats a intervenir en les persecucions.
Tots ells vivien en situació de precarietat en les Casa Cuartel que no tenien masses condicions per viure amb la família i moltes vegades els guàrdies evitaven complir les ordres dels seus comandaments ja que els portaven a una conflagració directa amb el maquis que procuraven evitar al màxim, en ocasions amb tàcits acords entre guàrdies i guerrillers.
El llibre té un punt de partida i que ja situa el context del que el llibre ens explicarà amb detall. La mort d’un pastor de les terres d’Osca, Manuel Sesé, que va col·laborar amb la guerrilla antifranquista i que li va costar la mort. Així ho explica l’autor en aquest fragment de la tràgica història de Sesé: Pudo evadir la muerte a pesar de haber ostentado cargos directivos durante la revolución, y una vez en libertad vigilada volvió con su familia y recuperó cierta normalidad dentro de la vida civil. Sin embargo, sus convicciones políticas le llevaron a asumir todos los peligros que implicaba la colaboración con los órganos de la resistencia armada antifranquista. Ni la experiencia de la guerra, ni el trauma de ver a su mujer encarcelada, ni haber tenido que huir por los montes perseguido por la Benemérita, ni un consejo de guerra, ni cinco años de prisión y torturas evitaron que se sumase a la lucha contra la dictadura a través de un comité de resistencia. Ya solo quedaba el último escalón en la maquinaria represiva del franquismo: la muerte. Al Nuevo Estado y a la Guardia Civil, su agencia preferente para la lucha antiguerrillera, no les temblaron las manos a la hora de asesinar a individuos como Manuel Sesé, que por sus ideales políticos y por su actitud resistente quedaban fuera del proceso de construcción de la comunidad nacional.
¿Cómo fue posible que un pastor oscense muriera de un disparo a bocajarro efectuado por un guardia civil a principios de 1948? Es más, ¿por qué los miembros de la Benemérita no terminaron siendo investigados por asesinato, sino que los responsables del operativo fueron recompensados con diversas cruces al mérito militar?.
El llibre el conformen un seguit de relats de situacions semblants a la de Sesé i altres petites històries de molts llocs de la península. S’explica doncs la guerra irregular, de guerrilles, d’enfrontaments cíclics que hi va haver entre el 1936 i el 1952. Els protagonistes a més de la Guàrdia civil i els maquis també ho van ser moltes persones de zones rurals que van patir la repressió per evitar que hi hagués suport al guerrillers. Una repressió dura, cruel i indiscriminada. Sembrar el terror era un bon mètode.
El llibre s’estructura en una introducció en que presenta el cas de Manuel Sesé com exemple de la repressió indiscriminada. Els cinc capítols va analitzant la guerra de guerrilles contra els moviments feixistes i es concreta en el cas espanyol després de la guerra. Analitza en els altres capítols aquesta lluita, i les conseqüències que tindrà per la població civil i analitza com aquesta “guerra” va influir molt en el cos d ela Guàrdia civil i en fa un bon retrat d’aquells moments. En l’epíleg torna a la figura de Manuel Sesè, com a paradigma d’un lluitador i la repressió contra tots els que s’oposaven al nou franquisme i tenien fe en una nova república.
Un llibre molt interessant.
Hasta su total exterminio
La guerra antipartisana en España, 1936-1952
Arnau Fernández Pasalodos
Editorial Galaxia Gutenberg
Barcelona, 2024
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT