PUBLICITAT
OBITUARI
07-01-2026 17:54
El Pere, el llibreter de vell de Vilanova i la Geltrú, pertanyia a un tipus de família molt peculiar que subsisteix a la vila com una espècie en vies d’extinció.
Famílies amb tota l’obra de Balaguer
Són aquelles famílies vilanovines de solera i il·lustració que els agrada poder comentar que a casa seva tenen, sencera, la col·lecció de les obres de Víctor Balaguer, les d’Eugeni d’Or i la totalitat dels llibres publicats sobre la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Com que, a més d’estimar els llibres vells, n’era venedor se sentia incapaç de despendre’s de cap dels volums de temàtica Balaguer-D’Ors-Vilanova sense assegurar-se, abans, que el llibre que anava a despatxar el tenia repetit.
Havia nascut a la plaça Miró, en el si d’una família perseguida durant la Guerra Civil que, a més de ser-li expropiades finques i cases, va patir l’assassinat d’un avi i un oncle del Pere. Tenia sis anys quan la família es traslladà a Barcelona, mantenint íntegra l’enyorança de la platja, la Rambla, la Geltrú i tot el que en penja. Va començar a treballar a la seu central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia i, al voltant dels seus 25 anys va tornar a instal·lar-se a Vilanova, derivat professionalment a l’oficina que aquest banc tenia a l’actual carrer de Francesc Macià, entre la Rambla i el Mercat.
Amb la seva mare, Assumpció Verdú Pinar
Això és important pel nostre relat perquè en aquesta sucursal bancària va conèixer Josep Maria Marca, un altre empleat, fill d’un dels més prestigiosos venedors de llibres de segona mà de Barcelona: Joan Marca i Marca. El senyor Marca havia començat amb un lloc de venda de llibres i revistes vells al Mercat de Sant Antoni, els anys cinquanta. Més tard va tenir una importantíssima llibreria de segona mà a la plaça de Sant Just de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona es conserva un valuós conjunt de publicacions dedicades bàsicament a les arts i les lletres catalanes, reunit per ell i conegut com el Fons Marca.
Neix ’La Ploma’
La relació entre els dos treballadors ben aviat va fer descobrir l’entusiasme comú i l’amor de tots dos pels llibres vells. Els joves es van posar d’acord per arrencar a Vilanova una llibreria de segona mà que es diria ‘La Ploma’ i que obriria el dia de sant Josep de 1980 al carrer de l’Argenteria. En el local, que obria de 7 a 9 del vespre, a més de vendre llibres s’hi feia presentacions, igual que exposicions d’art i tertúlies. “A part que els agradés el col·leccionisme i el llibre de vell i tot això, el fet de tenir el senyor Joan Marca i Marca al darrere els va donar una empenta. Una empenta maca” -conta Jordi Ruiz de Castañeda, el fill del Pere.
Trobada a l'antic local de 'La Ploma', amb Josep Maria Cabayol, Pere Ruiz de Castañeda, Manel Cayuelas, Josep Maria Marca i Joaquim Budesca, d'esquerra a dreta
Des del primer any ‘La Ploma’ va editar cada any una felicitació de Nadal il·lustrada amb el dibuix d’un prestigiós pintor local. A més, presentava aparadors temàtics coincidint amb celebracions: Nadal, Carnaval, Festa Major... que feia Maria Dolors Campamà Mestres, l’esposa del Pere.
Vuit anys després de l’inici, el soci Josep Maria Marca deixaria el projecte per passar a dirigir la llibreria del seu pare a la plaça de Sant Just de Barcelona.
La llibreria vilanovina anava tirant. Cada any muntava parada a la Fira del Llibre Vell de Barcelona que s’organitzava al passeig de Gràcia coincidint amb les festes de la Mercè. Aquestes ocasions resultaven molt adequades per a augmentar els ingressos.
Al carrer Argenteria, en una exposició dels primers anys
De l’Argenteria a l’Assumpció
La Ploma va ampliar-se, anant a un nou local, més ample i amb un magatzem al pis superior, a la plaça de l’Assumpció, a on es traslladà el 1999, incorporant la cunyada del Pere, Fina Campamà, que es va fer càrrec del manteniment de l’oferta en línia i de la gestió de les vendes per internet.
El dia de l’obertura del nou local va comptar amb una festa de celebració en què Jesús Rex Feliu va donar a conèixer una glossa de la botiga a on contava que “la vida del llibreter es nota tenint un ordenat desordre tant a la botiga, com a la rebotiga o al primer pis”. El Jesús exposava també una imatge que mostra l’especial amor que el llibreter de vell sent envers el seu producte: “S’explica que Joan Marca i Marca una vegada va comprar dues primeres edicions de Josep Pla perquè li sabia greu que es venguessin a un preu tan baix”. Volia dir que unes peces com aquelles tenen un valor. No es poden deixar perdre, no es pot permetre que es malvenguin per sota del que valen.
El Pere “intentava que fos un negoci, a més de ser per a ell una passió -conta el Jordi-. Però aquí, de 7 a 9, a les tardes, venia molt poca gent. I la gent que venia, anava a fer tertúlia i a fer una cerveseta amb mon pare. Vull dir, el que avui entenem per un negoci no ho era gaire”.
La Fira del Llibre Vell a Barcelona
A la Fira del llibre de Barcelona sí que es feien diners. “Jo recordo que al principi venia gent com els fills del doctor Moisès Broggi i clients de València, i clients de Sevilla, i clients d'Andorra... Una mica amb el sentit que tenien abans les fires de qualsevol sector, de lloc de trobada, de lloc on m'ho ensenyaran tot. Però això va funcionar bé fins que va venir el boom d'internet. I amb el boom d'internet la gent va passar a buscar i comprar els llibres vells en línia, on li era més fàcil localitzar els exemplars que buscava. Això va fer perdre interès per la Fira de Barcelona. Es va convertir en una fira amb poc sentit i el pare hi va deixar d’anar”.
Abaixa la persiana
La pressió fiscal, a vegades sense sentit, tampoc va contribuir a fomentar la vida de la botiga menuda.
“El pare es va empipar molt -explica el Jordi- arran de que se li va passar a exigir a la seva botiga petita, i que obria tan sols dues hores diàries, que pagués per la recollida de la brossa el mateix preu que una botiga que obrís tot el dia i generés una quantitat de papers i brossa molt més gran que el seu petit establiment”.
La Ploma va abaixar la persiana, el 2009 o 2010 i va continuar venent llibres, només per internet.
“El meu pare va tenir la sort que a Banca Catalana el van prejubilar a 55 anys. Aquelles prejubilacions de banca”.
Llavors venia al matí, feia les vuit hores. Ell i la seva cunyada que també treballava en banca i també la van prejubilar. Estava aquí amb ell, amb els temes més d'ordinador, amb la manera de localitzar-los ràpidament, fer una sistematització de les estanteries i establir a on has de trobar els llibres.
Un amic de la família va fer un petit programa informàtic per localitzar-los. El Pere va mantenir el seu interès com a col·leccionista. Centrat en els temes que ja hem dit abans, als que caldria afegir una altra passió. La que sentia per Cadaqués, una població on ell havia estat estiuejant de petit i de la que guardava també tota la documentació que podia recollir.
Al Cadaqués que tant s'estimava
Políticament, els anys setanta es va sentir identificat amb el socialisme que representava el Josep Pallach.
Després de la llibreria, els amics
Un cop va deixar la llibreria, sortia cada dia a esmorzar amb els amics. “Agafava el cotxe per si se n'havia d'anar a esmorzar aquí o allà. Per mon pare era sagrat l'esmorzar amb els amics”.
“Igual que ho era llegir el diari en paper, cada matí. Des de petit, a casa sempre he vist l’Avui’ i ‘El Periódico’, tot i que cada vegada calia anar-los a comprar més lluny”.
Era un bon vivant, li agradava gaudir de la vida. “Va estar fumant fins a no sé quant. Ho va deixar perquè els constipats a l'hivern eren bastant durs, però sobretot perquè les meves filles, quan pujaven al cotxe, el renyaven: “Aquest cotxe fa pudor, això no pot ser”.
“Com altres hiverns, va agafar la grip. El dia 30 al vespre estava millor que el dia abans, respirava més bé i deia: “Jo crec que demà ja caminaré per aquí el pati”. I a quarts de dotze del dia 31 em trucava la meva mare: “Corre, vine”. I quan vaig arribar ja no hi havia res a fer. Van venir del 112, van estar fent-li de tot, es van bolcar, van fer tot el que podien i més, però ja no hi era mon pare”.
Què farem de tot això?
“Quan em preguntaves què farem amb tot això, aquest munt de llibres -comenta el Jordi-, hi ha coses que tenen un interès i n’hi ha moltes que ja es veu que no. Evidentment, hi ha llibres i revistes que ens els acabarem quedant. El que passa és que no podem tenir, com tenia mon pare, tres locals plens de llibres".
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT